Adeu a les últimes quiosqueres del Gòtic

Podria semblar una història trista, té ingredients per ser-ho: una altra botiga de les de tota la vida, amb un ofici dels de tota la vida, tanca a Barcelona. El lloc, a més a més, ajuda a interpretar-ho així: el Gòtic. Però no. Aquesta vegada es tracta d’una història d’amor. Així la defineix Xavier Artal, carter de la zona i un dels implicats a donar una sorpresa a les últimes quiosqueres del barri, les germanes Consuelo i Isabel Bárcena. L’emotiu homenatge va ser ahir, un dia abans que vagin per última vegada al seu negoci al número 38 del carrer d’Avinyó, una petita papereria de 14 metres quadrats al costat del carrer d’Escudellers.

    

I amor és el que no va faltar. Ho van demostrar els nombrosos veïns que es van concentrar a les portes, de totes les edats. L’escena, amb begudes i pica-pica aportat per un bar de la zona, va fer pensar en alguns moments que es tractava d’un barri com els d’abans, fins que una minivan de servei a l’aeroport o una d’aquelles furgonetes negres cada vegada més prolífiques de transports de passatgers a través d’apps obligava a refugiar-se a l’estreta vorera per no ser atro­pellat.

    

Les germanes, aclaparades, no van poder ocultar la seva emoció, especialment la Consuelo, la petita, que va començar amb 15 anys al quiosc. És la que ha estat durant els últims 50 anys dedicant la seva vida a la botiga que va comprar el 1967 la seva mare, viuda de l’enllustrador del barri. Hi ha anat tots els dies. La seva germana, de 72 anys, hi ha treballat més esporàdicament, però l’ha acompanyat fins al final. Com farà aquest diumenge, quan abaixi la persiana d’uns baixos que reobriran com una minijoieria.

Emoció

«Soc molt feliç. La veritat és que ja necessitava parar. M’emporto l’afecte de tota la gent, sempre hem tingut molta sort amb la clientela», deia la Consuelo en un moment d’amor universal i entre abraçada i abraçada de desenes de persones que volien donar-los les gràcies, desitjar-los sort, fer-se fotos amb elles, i sense ocultar cert vertigen sobre la nova vida que li espera, ja que pràcticament tota la seva existència ha girat en aquest petit espai.

    

El que sí que té clar és que encara que viu a la plaça d’Urquinaona seguirà anant al Gòtic. Allà hi ha la seva gent. La seva germana viu allà, al carrer Ample. I el fill de la Isabel, Jordi Mor, que també havia donat un cop de mà al quiosc quan era un xaval i es va sumar ahir a la festa, té un pis davant del de la seva mare, encara que diu que se’n va, que se sent expulsat i que vol sortir de la ciutat. «Hem de dormir tancats amb pany i forrellat pel soroll. Abans les molèsties eren estacionals, però ara és tot l’any», lamenta.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    

Darrere de l’homenatge a les portes del quiosc hi ha Teresa Caja, presidenta dels comerciants i veïns del Gòtic i una de les més implicades en un barri del qual ella és veïna de tercera generació. I del qual, a diferència de Mor, no pensa moure’s, diu, perquè hi perdria la vida. Per això, no se li escapa cap ocasió que ho mereixi, com la d’ahir, per unir com més veïns millor, reivindicar el seu espai i recordar que encara hi ha molta vida quotidiana als carrers del Gòtic. I, sobretot, molta resistència.