Vacances amb el rebesavi

És de les poques persones que pot assegurar sense titubejar que no és filla de Julio Iglesias. Mireia ha rastrejat la seva ascendència fins al 1600. Fa sis anys que completa el seu arbre genealògic. ¿Per a què? «Investigar el passat familiar és una experiència transformadora», promet.

    

Si es tecleja 'genealogy' a Google, apareixen 141 milions d’entrades. Als EUA és la segona paraula més buscada després de sexe, assegura Mireia. «És el segon 'hobby' després de la jardineria –afegeix–. Hi ha convencions més grans que el Saló del Còmic i creuers genealògics».

    

Aquí el que es comença a estendre a l’estiu és el turisme genealògic. «La gent aprofita les vacances per visitar un arxiu, parlar amb la família que està al poble…». Hi ha «postureig genealògic», diu Mireia. Col·leccionistes de cognoms i escuts. «Si ho feu per penjar-ho al menjador, us esteu perdent tot el que hi ha al darrere –avisa–. Això és molt profund».

    

Mireia es diu Nieto de cognom. Molt apropiat per a una genealogista. S’ha de parar a calcular la seva edat: ¿38? Ella es pot remuntar 500 anys enrere: és l’abast d’un test d’ADN que es va fer (Family Tree DNA en realitza per 80 euros). «Soc 95% ibèrica, 5% del sud d’Europa», afirma contundent, encara que al mirar-la juraries que descendeix de vikings. Amb el test li van sortir cosins tercers als EUA. Amb el seu arbre genealògic ha passat fins i tot per judicis franquistes. «Vaig aconseguir procediments sumaríssims –recorda–. Un del meu besoncle: havia sigut republicà, el van detenir i a la presó es va llevar la vida. En aquest expedient apareix el tallant». Encara se li posa la pell de gallina.

  

 Silenci de biblioteca. Mireia rebusca avui a l’Arxiu Diocesà entre expedients matrimonials del segle XVIII. Aquest seria el triangle de les Bermudes dels genealogistes: a uns metres hi ha l’arxiu de la catedral, i uns carrers més avall, l’Arxiu Contemporani. No és tan efectista com el Delorean de 'Retorno al futuro,' però viatges al passat a l’acte sense condensador de flux.

  

 Avui Mireia està treballant per a una clienta dels EUA els avantpassats de la qual eren de Catalunya. A això es dedica: investiga i assessora qui vol buscar els seus avantpassats. Fa quatre anys que va muntar Tatranietos. ¿Quins clients té? «Americans, argentins, mexicans. I tema d’herències intestades. Hi ha advocats que es dediquen a buscar hereus». S’acostuma a topar amb molt no d’entrada, diu. «S’utilitza la tàctica ‘es va cremar’. Venim de la dictadura. El 'leitmotiv' d’aquest país és ‘no miris al passat’».

   

 Ella ho anomena «genealogia viva». Perquè «l’anàlisi detallada de l’arbre genealògic pot ajudar a descobrir raons ocultes dels nostres comportaments», diu. «Moltes coses de la nostra personalitat no són nostres. Un repeteix el que veu. Per a això és la família, per dir: ‘Aquest és el model’». «Hi ha estudis –assenyala Mireia– que diuen que la parella que tries s’assembla a tu genèticament. Perquè busques el que és familiar».

Els traumes s’hereten. La genealogia s’està convertint en una eina de realització personal. «A la gent li sembla esotèric, com si li diguessis que t’ha vingut a posseir l’esperit del teu avi». Mireia s’arronsa d’espatlles i recorre a dades científiques. «Hi ha estudis d’epigenètica que diuen que si la teva àvia va menjar malament durant l’embaràs, tu pots tenir diabetis».

    

Notícies relacionades

Fer bíceps sense gimnàs

La japonesa que menja per 12

  

 Els traumes s’hereten ¡fins a quatre generacions!, diu Mireia. «En totes les famílies hi ha un trauma. Hi ha dols que no es tanquen i que acaben modelant les relacions familiars». És el que s’anomena «fidelitat familiar inconscient», explica. «Et passen coses a la teva vida que tu sents que no controles. Reconstruint la teva història familiar pot ser que acabis trobant-ne el perquè». Començant pel nom. «Els noms s’han d’analitzar bé –apunta la genealogista–. Solen amagar contractes de família: jo et poso aquest nom i espero de tu això». ¿Et dius com un difunt? Això significa que quan et veuen, no et veuen només a tu. «Veuen el que falta i esperen que facis les coses que ell no va poder fer. És molt d’entranyes això». ¿Que no vols que el teu fill es digui com ningú de la família? «Uns pares li van posar un nom rus a la seva filla –recorda Mireia–. El van traduir i significava mar. Mar era l’àvia».