Barcelona es compromet a un estiu amb menys manters

Una de les patates calentes amb què es va trobar Ada Colau a l'arribar a l'Ajuntament de Barcelona va ser la gestió del fenomen dels manters, creixent els últims anys i, com subratlla el Govern municipal, habitual a les localitats de platja i il·legal. En el seu primer any, l'equip de Colau va combinar una actitud de tolerància amb la presència dels venedors amb una altra d'actuació policial contundent.

Els venedors van proliferar als carrers (no és fàcil precisar-ho: es calcula que en 12 mesos van passar de 400 a 800) i Colau va poder comprovar que acontentar-los a tots és impossible. Sobretot, el dia que va presentar a Barcelona un comptador dels migrants morts al Mediterrani, acte on van assistir els manters per denunciar la pressió policial i, en particular, la detenció d'un col·lega seu.

El consistori es mostra convençut que aquest any no es repetirà la presència massiva de manters de l'estiu passat. Així ho afirma el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. “Aquest any no arribarem als 800 venedors ambulants que teníem l'estiu passat al passeig de Joan de Borbó. S'ha millorat la gestió, ho ha reconegut la Generalitat, que ha elogiat la política de Barcelona: la de no limitar-se només a la resposta policial. Estem molt lluny del punt crític en què vam estar en anys anteriors”, argumenta.

QUATRE EDUCADORS DE CARRER

“La venda ambulant no està permesa a Barcelona i ens hem passat l'any intentant evitar-la i oferint alternatives als venedors ambulants: plans d'ocupació, una cooperativa, mesures innovadores. Creiem que la bona línia és mostrar que el que és il·legal pot ser legal”, assegura la mà dreta de Colau, que destaca que l'ajuntament destinarà quatre educadors de carrer, en 12 punts diferents de la ciutat, a mediar entre comerciants, venedors i ciutadans, per reduir el conflicte: “És una petició dels veïns i del comerç”.

Pisarello considera complicat erradicar el fenomen: “No desapareixerà de la nit al dia”. Es congratula per la coordinació aconseguida entre cossos policials i administracions. Si bé assenyala la llei d'estrangeria com un obstacle per avançar en la regulació dels manters, destaca que la subdelegació del Govern “ha mostrat sensibilitat al trobar escletxes per facilitar molts procediments”. El consistori es va proposar fa un any intensificar la pota social de l'assumpte, la seva política de buscar una sortida als venedors.

LA CARA SOCIAL

La cara 'social' de la gestió del 'top manta' és molt més difícil de veure (i retratar) que la policia perseguint manters -en els quals es fixa el sector més activista del seu electorat- o que les desenes de venedors irregulars que estenen diàriament la seva mercaderia als enclavaments més turístics de la ciutat, en els quals es fixa oposició i comerciants. Però que resulti menys evident no vol dir que no existeixi. 170 persones procedents de la venda ambulant irregular han sigut ateses a l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI) durant aquest mandat.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

D'aquests 170, 54 han participat -o participen- en plans d'ocupació. 11 en la prova pilot a Mercabarna, i 43, a través de Barcelona Activa, al Centre d'Atenció a Persones Vulnerables de la Zona Franca, al districte de Sant Martí, fent reparacions o rehabilitant escoles públiques, o gestionant el servei de detecció i intervenció amb menors estrangers no acompanyats. 15 més formen part de DiomCoop, cooperativa de venda ambulant legal, on 15 més estan en llista d'espera. 

TRES GRUPS

L'oficina divideix els atesos en tres grups: els que tenen papers, els que no en tenen però poden obtenir-los i els irregularitzables. Els esforços de l'OPAI se centren a ajudar el segon grup, del qual formen part la majoria dels atesos. Així han introduït canvis en les rutines burocràtiques del consistori, com facilitar-los l'empadronament -un dels requisits per facilitar l'obtenció de papers: hi ha persones que fa cinc anys que viuen a la ciutat sense haver-se empadronat-, o han deixat de tenir en compte els antecedents policials a l'hora de firmar l'informe d'arrelament.