La comunista contrariada

Mercedes Vidal Lago (Barcelona, 1980) és ambientòloga de formació i comunista de cor. Va néixer al barri de la Sagrera, on va aprendre que la tossuderia acaba donant resultats, i de l'activisme veïnal i una vida laboral vinculada a la planificació urbanística va passar a la política de la mà de Barcelona en Comú, on va entrar per cobrir la quota del seu partit, EUiA, del qual forma part des del 2004. És la regidora de Mobilitat, càrrec que comporta dues delicades responsabilitats: presidir Transports Metropolitans de Barcelona (7.744 empleats) i l'Institut Metropolità del Taxi (10.500 llicències), dos dels organismes públics amb més conflictivitat en les últimes dècades.

El comitè d'empresa del metro ha demanat la seva dimissió en incomptables ocasions. "Va amb el càrrec", sosté. No s'arronsa, encara que admet certa "frustració" després d'un any i mig d'infructuoses negociacions per renovar el conveni col·lectiu que han derivat en 10 dilluns amb el suburbà a mig gas. "Sabia on em ficava, però ara ho sé amb més concreció". Ho diu perquè, com a regidora d'Horta-Guinardó, són pocs els plens de districte en què no es troba a la porta una pancarta recordant-li que el conflicte laboral amb els treballadors del subterrani segueix obert. 

HÀBIL AMB LA PREMSA

Vidal ha après de pressa a lidiar amb la premsa. Rara és l'ocasió en què regala un titular, i és difícil veure-la amb el gest contrariat. Usuària habitual de la bicicleta, també va ser vicepresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), entitat en què també es va forjar el diputat Lluís Rabell. Admet que el caràcter del govern d'Ada Colau ha pogut donar ales a un sindicalisme més reivindicatiu: "Quan arriba un ajuntament defensor dels drets dels treballadors, es pot entendre que la porta està oberta per reclamar el que no s'ha demanat en els últims 10 anys. És lícit que ho facin, però també ho és per part nostra posar límits". Ho diu en referència a l'actitud amb què el comitè d'empresa de metro està encarant la negociació.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Diu que li "sap greu" que els sindicats s'aprofitin de la certesa que Barcelona en Comú no prendrà mesures dràstiques per firmar el nou conveni col·lectiu. "No pot ser que a un acord s'hi arribi tan sols a base d'advertències. Ells ho saben perquè forma part de la nostra identitat. És cert que en el passat va funcionar. Tot això fa que et preguntis si existeix un tipus de sindicalisme que tan sols reacciona davant les amenaces als treballadors". 

La presidenta de TMB explica que l'activisme veïnal li serveix com a "brúixola". Però en aquells temps pretèrits estava a l'altre costat de la taula, en el vessant reivindicatiu. Li va passar el mateix que a Ada Colau amb les decisions de ciutat, que a Janet Sanz amb els temes d'urbanisme, que a Gala Pin al capdavant de Ciutat Vella, que a Gerardo Pisarello amb els afers econòmics, que a Laia Ortiz amb els drets socials. I així fins a 11 regidors que de la nit al dia van haver d'aparcar el lament per dirigir una ciutat d'1,7 milions d'habitants.