30 set 2020

Anar al contingut

"Pujàvem la Rambla cridant: 'Detrás de las ventanas hay lesbianas'"

Maria Giralt va ser una de les quatre mil persones que van participar en la primera manifestació LGTBI a Barcelona, el juny de 1977

Tenia 18 anys i va ser una de les impulsores de la primera coordinadora de lesbianes de la ciutat, reivindicant un feminisme radical

HELENA LÓPEZ / BARCELONA

"Pujàvem la Rambla cridant: 'Detrás de las ventanas hay lesbianas'"

JUAN LUIS ROD

Al paranimf de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, una pancarta enorme –la Maria la recorda així, molt grossa– anunciava la presentació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Ella tenia 18 anys i s’havia matriculat en Psicologia per veure si li donaven «alguna pauta». Es va passejar amunt i avall al davant d’aquell cartell unes quantes vegades. No volia parar-se just al davant perquè no semblés que li interessava. Però li interessava. I va passar al davant totes les vegades que va necessitar fins a tenir clars el lloc i l’hora de la presentació, que era en aquell lloc i a aquella hora, així que hi va entrar. «Si no hagués sigut per aquesta casualitat, segurament no seria aquí, ara», recorda, 40 anys després, Maria Giralt, directora general de Gayles TV.

Aquest aquí i ara és la plaça Reial, dilluns passat, el dia que es complien  quatre dècades d'aquell 26 de juny de 1977, en què més de 4.000 persones van recórrer amb orgull –no és cap acudit, és el sentiment amb què ho van fer– la Rambla, en la primera manifestació LGTBI de la ciutat, una manifestació convocada encara al marge de la llei, tot i celebrar-se gairebé dos anys després de la mort del dictador. A l’acabar la presentació, la Maria es va acostar a la taula i va preguntar als ponents, homes, si tenien algun grup de dones. Li van respondre que els sabia greu, però que no, encara que li van obrir una finestra. Li van donar un full mecanografiat en paper carbó amb 30 noms i 30 números de telèfon. Eren dones que, d’una manera o una altra, havien contactat amb ells.

La Maria se’n va anar cap a casa agafant ben fort aquell paper entre les mans i va començar a trucar. ¿Què podia perdre? De les 30, va aconseguir que 10 li fessin cas. Van quedar al davant del Cine Catalunya –on ara hi ha la FNAC– un dissabte. Van entrar al bar Núria –que, com gairebé tot, llavors no era com ara–, i allà i així va néixer el primer col·lectiu de lesbianes dins d’una organització gai.

EXPLOSIÓ DE LLIBERTAT

Aquella cita al Núria, també a la Rambla, dies abans de la manifestació, en què no cal dir que també van participar, va suposar per a la Maria, i òbviament no només per a la Maria, un punt d’inflexió. «Ja no estava sola. Érem moltes. Allò va ser una explosió de llibertat. Pujàvem la Rambla cridant ‘detrás de las ventanas, hay lesbianas’; ‘detrás de los balcones, hay maricones’», rememora Giralt, que odia l’expressió «normalitzar» des que als 17 anys la nòvia que, sense posar-li nom, va tenir des dels 14 la va deixar perquè «volia ser normal».

El més important d’aquella protesta –que la ciutat recorda aquests dies en l’exposició fotogràfica 'Molt amor per fer'– és que la gent va perdre la por. «La por porta a la inacció i en aquell moment la gent va decidir actuar. Veure, al carrer, més de 4.000 persones cridant contra la llei de perillositat social i pel dret al propi cos ens va sorprendre a molts. Ens va servir per dir, volem això. Volem anar pel carrer i ser com som. Viure amb llibertat», explica la dona.

A més a més, poc després, el govern va treure l’homosexualitat de la llei de perillositat social. «Alguna cosa hi tindria a veure això que fóssim tants al carrer», afegeix aquesta pionera de l’activisme pels drets de les dones.

Amb el temps, poc, aquesta coordinadora –una gran part d’ella– nascuda al bar Núria va abandonar la FAGC i es va acostar al feminisme radical. «Ens trobàvem dintre del FAGC amb una misogínia latent i patent amb la qual es feia difícil conviure. Ells eren 100 i nosaltres, 10. Érem la minoria de la minoria. Els demanàvem que deixessin de ser tan fal·lòcrates. Per a ells, tot eren fal·lus i nosaltres enteníem el fal·lus com la representació del poder», exemplifica Maria Giralt, que reivindica el paper històric del feminisme en la lluita per l’alliberament sexual.