21 febr 2020

Anar al contingut

BARÒMETRE SEMESTRAL DE BARCELONA

El turisme ja és vist com el principal problema pels barcelonins

L'atur i les dificultats econòmiques deixen d'encapçalar la llista per primera vegada des del 2008

TONI SUST / BARCELONA

El turisme ja és vist com el principal problema pels barcelonins
El turisme ja és vist com el principal problema pels barcelonins
El turisme ja és vist com el principal problema pels barcelonins

/

El turisme ja és vist pels barcelonins com el principal problema que té la ciutat, cosa que no havia passat mai i que culmina un ascens imparable d’aquesta qüestió a la llista d’inquietuds dels ciutadans. Així ho indica el baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, presentat ahir pel primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.
     

La dada és significativa: des del 2008, la llista de preocupacions dels barcelonins quan se’ls preguntava pel principal problema de la ciutat estava encapçalada per l’atur i els problemes econòmics, que en aquest estudi queda en segon lloc, seguit per la circulació i el trànsit, la gestió política municipal i l’accés a la vivenda.
    

El turisme tanca així un ascens imparable a la llista negra: el desembre del 2011 tot just el 0,8% el veia com a problema principal. En el baròmetre presentat ahir, tan sols sis anys després, el 19% dels enquestats l’assenyalen, vuit punts més que el desembre del 2016 (11%), i més de 13 punts més que el maig del 2016 (5,8%).

DEBAT CONSTANT I REALITAT

Hi ha dos factors a tenir en compte sobre aquesta evolució. Per un costat, és una realitat que el nombre de visitants ha crescut, però sembla lògic concloure que el fet que l’actual govern municipal hagi fet dels efectes negatius del turisme un dels seus cavalls de batalla hi ha influït: el debat respecte a aquest tema és ara constant.
  

 Pisarello va subratllar la dada que el turisme encapçali la llista, i que això dona la raó al govern municipal en el seu afany per prendre mesures per gestionar-lo, segons la seva versió, o limitar-lo, segons els seus detractors. «Hi ha una realitat que no s’inventa el govern. Aquesta percepció existeix des de fa molt temps.  Crec que aquest govern no hauria guanyat les eleccions sense explicar aquest fenomen». Les xifres, va resumir la mà dreta d’Ada Colau, confirmen les seves tesis. «No és un problema de turismofòbia. És un problema de massificació».
  

 Pisarello també va precisar que si la pregunta és quin és el principal problema personal de l’enquestat, l’atur segueix al capdavant, i el turisme baixa a la desena posició.
  

 La vivenda, amb el turisme, és la qüestió més rellevant per al govern municipal, i també puja significativament a la llista de preocupacions. Ara és vist com el cinquè problema: el 6,1% dels barcelonins l’assenyalen, quan fa sis mesos només ho feia el 3,4% i fa un any, només el 2%. Com en el cas del turisme, es barreja el fet que el conflicte existeix –l’increment del preu del lloguer en els últims mesos no és una realitat qüestionable– i que el govern municipal ha situat aquesta qüestió entre les seves prioritats.
  

 En definitiva, les dues qüestions que, principalment, van portar Barcelona en Comú a presentar-se a les eleccions, la gestió del turisme i el propòsit de facilitar l’accés a la vivenda, preocupen més la gent, cosa que pot resultar positiva per a l’actual equip de govern, perquè li dona la raó en la seva denúncia. Però potser també hauria d’inquietar-lo, perquè dos anys després que Colau comencés a gestionar Barcelona les dues qüestions presenten una situació visiblement més greu.

SONDEIG ELECTORAL

Pel que fa a intenció de vot –que el baròmetre municipal ofereix sense cuina demoscòpica–, Barcelona en Comú segueix al capdavant amb el 15,7% (els percentatges citats són sobre el total del cens electoral), cinc dècimes per sobre del seu resultat electoral i sis més que en l’enquesta de desembre. Segona és ERC, amb el 14,5% (6,6% i  11,9%); tercer, el PSC, amb el 6% (5,8% i 5%); quart, Ciutadans, amb el 5,9% (6,7% i 4,4%), i cinquè, el PDeCat, amb un altre 5,9% (13,7% i 5,8%). El daltabaix de l’antiga Convergència, i el seu transvasament de vots a ERC, és una tendència que sembla confirmar-se en cada enquesta. 
  

 El PP només aconsegueix l’1,2% d’intenció de vot, un fet habitual en un partit amb molt vot ocult (el mes de maig del 2015 els va votar el 5,3%), i tanca la llista per darrere de la CUP, que aconsegueix el 2,4%, gairebé la meitat del seu resultat electoral: 4,5%.  

Un 54,8% jutja bona o molt bona la gestió municipal

Gerardo Pisarello va treure pit per les dades de valoració: segons el baròmetre, el 67,1% dels enquestats aproven la gestió municipal. El 54,8% creu que és bona o molt bona (la millor dada des de l’any 2004) i el 12,3% la jutja normal o regular. «És un aval a mig mandat», va sub­ratllar el primer tinent d’alcalde.
    

En contrast, el 30,5% creu que la gestió del govern és dolenta o molt dolenta. Fa sis mesos, el 49,9% la veia bona o molt bona i el 29,1%, dolenta o molt dolenta. Fa un any els entusiastes suposaven el 52,5% i els detractors, el 25,8%. El 40% creu que la ciutat ha empitjorat l’últim any i el 35,6%, que ha millorat.
    

Pel que fa a la valoració i coneixement dels representants municipals, la millor nota és per a Alfred Bosch, el cap de files d’ERC: 5,3, la mateixa que en el baròmetre de desembre. L’alcaldessa, Ada Colau, i el cap de l’oposició, l’exalcalde Xavier Trias, empaten a 5,2: ella puja una dècima i ell en perd una. Encara en el terreny dels aprovats figura Jaume Collboni (PSC), amb un 5. La regidora de la CUP María José Lecha suspèn per poc: 4,8 (tres dècimes més que al desembre), i els representants de Ciutadans, Carina Mejías, i del PP, Alberto Fernández Díaz, suspenen amb un 3,4 i un 3, respectivament. Mejías perd una dècima, Fernández Díaz en guanya una.
  

 Colau és la més coneguda: només el 0,9% no sap qui és. En contrast, el 79,2% no coneix Lecha i el 67,7% no coneix Mejías.
    

El baròmetre inclou una pregunta –un centre del govern municipal perquè remati la ciutadania donant-li la raó en el seu afany d’obrir una funerària pública– sobre el preu dels serveis funeraris: el 76,7% creu que les tarifes són massa cares. Però el 64,2% admet que no coneix o coneix poc aquests preus.