Pilar Alegría: «Azcón ha fracassat: cal recuperar una presidència capaç d’arribar a acords»

El temps de vegades passa molt ràpid. Durant aquest últim any jo tenia també una altra responsabilitat que em portava a estar durant molt més temps a Madrid. És veritat que per compareixences als mitjans de comunicació no ha sigut. Pot ser que vosaltres considereu que s’ha tardat molt temps. Avui som aquí i benvinguda sigui aquesta entrevista.

En poques setmanes ha fet un canvi de vida del Ministeri d’Educació i de la representació a aquesta candidatura del PSOE a presidir Aragó. ¿Com ha sigut?

Si Aragó crida, no se’l fa esperar ni un minut. Vull expressar que, si tenim una convocatòria electoral per al 8 de febrer només respon a l’agenda personal i política d’Azcón i a la sol·licitud de Feijóo. Abans de la convocatòria electoral, quan es parlava de la possibilitat de negociar un pressupost, a mi em semblava important que un partit que és a l’oposició i que és un partit responsable com el PSOE, allargués la mà. La resposta que ens van donar va ser de menyspreu absolut. Una vegada convocades les eleccions, jo vaig tancar l’etapa al Govern d’Espanya, una etapa de la qual guardo un bon record. I crec sincerament, des de la humilitat, que aquests més de quatre anys al capdavant d’una cartera tan important com Educació, he après a gestionar millor, a prendre decisions, i aquest bagatge el poso a disposició d’Aragó i dels aragonesos. He fet aquest pas de manera meditada, reflexionada, absolutament convençuda i compromesa. La meva voluntat és ser la pròxima presidenta dels aragonesos i de les aragoneses.

¿Aquest avanç electoral l’agafa amb el peu canviat o ha pogut ja cosir totes les ferides internes entre sanchistes i lambanistes?

El PSOE al llarg de la seva història, no només aquí a Aragó, sinó en àmbit general, sempre ha sigut un partit molt plural i em sembla que això és una característica que millora els partits. Però si alguna cosa ha demostrat aquest partit és unitat i responsabilitat. Hem sigut el partit que més temps ha governat Aragó i és el que volem fer a partir del 8 de febrer. A més, en els processos orgànics una de les respostes més clares ha sigut la de la unitat. La unitat és total.

Fa uns dies vam conèixer el manifest de l’exministre Jordi Sevilla, i el president Emiliano García Page segueix sent molt crític. ¿A Aragó hi ha unitat total amb Ferraz?

El que visc i contemplo en el meu dia a dia és la unitat. Ara bé, la unitat en el meu partit mai s’entén com a uniformitat. Sempre hi ha hagut veus plurals i això per a mi no és negatiu.

Si té un mal el resultat el 8-F, ¿creu que té ben agafades les tres federacions? ¿Està cohesionat el PSOE a Aragó?

El partit està cohesionat i centrat en l’important, que és donar el millor de si mateix per tornar a tenir la confiança dels aragonesos.

Si el seu resultat no és tan bo com espera, ¿farà com el senyor Gallardo i farà un pas al costat?

No m’agrada fer plantejaments d’aritmètica electoral fins que la ciutadania voti, i no convé votar per la gent. Treballem per tenir un bon resultat, guanyar i governar.

Ha iniciat una campanya poble a poble. ¿Quina és la sensació que té en el contacte amb la gent en aquest recorregut?

Vaig començar des del mateix dia que em vaig acomiadar del Consell de Ministres, perquè crec que, com es fa una campanya electoral, es governa. Si tinc la confiança de la ciutadania, vull governar des de la proximitat, escoltant i comprenent els problemes per plantejar solucions. Sobretot, trepitjant territori i mirant les persones. Si un fa balanç de l’últim any del president Azcón, estic convençuda que gairebé ha fet més viatges a Madrid que a municipis d’Aragó. Això no és normal. I ¿què és el que jo estic escoltant en les visites? Hi ha una preocupació molt important per l’empitjorament dels serveis públics. Especialment a l’hora de ser atès pel metge de capçalera. O en l’educació rural. I no hi ha veí que no em traslladi que en aquests anys no han arribat els especialistes, que no s’han emprès diferents obres. Per exemple, a Pinseque, fa dos anys que esperen aquest nou aulari. A Sarrión, estan esperant que es pugui obrir la seva escola, perquè ara hi ha molts nens. Per no parlar del problema de la vivenda, que això també recorre tots els punts cardinals d’Aragó. I alhora el que percebo són ganes i il·lusió de canviar l’estil de fer política i la presidència de Jorge Azcón amb una presidència on els drets i els serveis públics passin a ser el veritablement important.

¿Creu que les seves visites als municipis poden veure’s com un intent de recuperar el temps perdut en aquells quatre anys a Madrid?

No, en absolut. Crec que és així com has de governar Aragó. No es pot governar Aragó si no ets al territori. Fins i tot sent jo ministra del Govern d’Espanya, he visitat més municipis que el president d’Aragó.

Ja l’anterior Govern socialista reconeixia una limitació palpable en els serveis públics, com la falta de sanitaris o de professors, ¿té una fórmula màgica o com pal·liarà el dèficit?

No hi ha fórmules màgiques, la primera fórmula és la prioritat que cadascú té. Els mestres aragonesos són els que menys cobren de tot Espanya. Aquí tens el primer compromís, cal millorar les seves condicions. I el mateix parlant dels sanitaris. Els recursos públics han d’anar a reforçar els nostres serveis públics, com a prioritat. I no destinar-los a obrir les portes a la privatització, que és el que estem veient ara. Ho hem vist a Saragossa, amb un hospital privat, amb la concertació del batxillerat. I un hospital públic, com el de Terol, que va quedar pràcticament finalitzat en l’època del Govern de Javier Lambán, no han tingut temps d’habilitar-lo en dos anys i mig. La fórmula màgica és una prioritat, els recursos públics han d’anar a enfortir els nostres serveis públics, íntegrament.

¿Quines altres prioritats té?

Hi ha una qüestió que afecta la gent que viu als pobles, a la ciutat, totes les franges d’edat, que és el problema de la vivenda. I per resoldre-ho és necessària la col·laboració de totes les administracions. Hi ha una llei de la vivenda que és important que s’apliqui i declarar les zones tensionades. Jo ho faré com a presidenta. En aquells municipis on s’apliquen, abaixen els preus. I els propietaris reben les bonificacions fiscals. És important que posem recursos a disposició per a la construcció de vivenda pública. I és vital que blindem els parcs públics de vivenda perquè en el futur no es pugui especular amb això. Per tant, sanitat, educació i vivenda són les meves tres grans prioritats. Per no parlar de les places de residències de gent gran.

Per a tot això fan falta recursos. Ara està obert el debat del finançament autonòmic. ¿De quina manera pot convèncer els aragonesos que aquest sistema és bo? Fedea diu en un informe que Aragó és la comunitat que més malparada surt.

Els càlculs de Fedea reflecteixen que Aragó passaria d’un finançament per habitant ajustat de 3.396 euros a 3.522, és a dir, que la proposta del Govern incrementa un 3,7% el finançament d’Aragó. També recordo l’informe de la Cambra de Comptes que parlava que era per corregir deficiències del model de finançament autonòmic, Aragó necessitava un finançament extra de 620 milions. Aquest sistema en suposa 630. Fa més de 13 anys que tenim el model caducat. Quan corresponia al PP presentar-lo, tenint majoria absoluta, va fer abandó de funcions. Som diferents comunitats amb diferents idiosincràsies, que han de ser reconegudes, començant per Aragó. Amb aquests 630 milions podríem posar en marxa 6 hospitals com el de Terol, 75 noves residències públiques, o més de 175 escoles. Però el PP defensa el no pel no. Quan només sap respondre des de la crítica i sense plantejar alternativa, està fent politiqueig.

¿Es pot defensar el model a l’Aragó?

És un model de finançament que consolida la solidaritat territorial i que busca millorar la igualtat. Però no és obligatori. Qui no el vulgui, pot quedar-se amb l’anterior. ¿Rebutjarà Aragó els 630 milions? Perquè si és així, Azcón ha d’explicar-ho. I dir-nos quin és el seu model, perquè més enllà de la confrontació no hem escoltat ni una proposta.

¿Creu que l’ha beneficiat que, després de 14 anys amb el model caducat, es concreti la proposta d’Hisenda, que neix d’un pacte amb ERC, en precampanya?

Primer, al PP li resulta molt més senzill la crítica que posar-se a parlar i negociar sobre una qüestió que és tan important i reclamada per tots els territoris. El 2023, el president del Govern trasllada al líder de l’oposició, a Feijóo, la necessitat de negociar tres qüestions: la modificació de l’article 49, la renovació del Consell General del Poder Judicial i el finançament autonòmic. El PP va dir que no volia debatre aquest tema. Avui tenim un nou model que és bo, que aporta importants recursos per a Aragó. I davant una proposta que porta 630 milions a Aragó, un 12% més, la resposta que s’hauria de donar pel Govern d’Aragó seria una voluntat de negociar. El que no és positiu per a la nostra terra és viure en la confrontació.

¿És just que el model es presenti primer amb ERC i per tant amb Catalunya per davant de la resta de les comunitats?

Ja ho veurem. Hi va haver una renúncia des del primer moment del PP a negociar el model. I on s’ha debatut d’aquest model ha sigut amb les comunitats en el Consell de Política Fiscal i Financera. Perquè aquest respecta la multilateralitat i la bilateralitat. No és una quota. I hi havia un objectiu clar: la solidaritat interterritorial i la igualtat. Cap territori perd amb aquest model.

Vist que el president es va reunir dues o tres vegades amb ERC, ¿no considera que és un model fet per les necessitats del PSOE de comptar amb els vots dels diputats independentistes?

Tothom recordem que el debat del finançament autonòmic, generalment i històricament, ha partit des de Catalunya. Tots tenim perfectament gravada la imatge de Pujol amb Aznar. Ara, la nota predominant des del primer moment va ser la solidaritat interterritorial i un model més igualitari per a tothom. Les comunitats que estaven per sota de la mitjana de l’habitant ajustat rebran més i, els que estan per sobre, hauran de continuar donant més recursos.

¿Creu que es pot millorar el model per als interessos d’Aragó en la comissió bilateral? ¿Ho intentarà?

Per descomptat. Tenim un Estatut d’Autonomia, tenim l’article 108 que dona aquesta possibilitat.

Però no s’ha fet mai.

Però hem d’utilitzar els mecanismes que estan a les nostres mans. És al nostre propi Estatut. I d’aquests 20.000 milions, més de 15.000 van a comunitats governades pel PP.

Perquè governen més.

Però si mires la que més quantia rebrà, és Andalusia. Per població ajustada, Cantàbria. I Múrcia. Són comunitats governades pel PP. Però sí. Jo posaria en marxa la comissió bilateral.

O sigui, que veu marge per millorar el finançament d’Aragó.

Per descomptat, estem parlant d’un sistema que respecta la multilateralitat i la bilateralitat.

Notícies relacionades

Pilar Alegría, sobre la situació política a Espanya: «Pedro Sánchez esgotarà la legislatura»

Diosdado Cabello va intentar ‘enganyar’ l’Audiència Nacional perquè extradís una opositora a la qual acusa d’armar mercenaris

¿Arriba en el pitjor moment possible l’avanç electoral? Per l’auge de l’extrema dreta, la polarització i la situació del PSOE en àmbit nacional, amb escàndols de corrupció i masclisme. ¿Li hauria anat millor a vostè en un altre context?

Parlar de pronòstics o expectativa postelectoral...