Bellaterra, Cerdanyola i Sant Cugat, un triangle poc amorós

El procediment es va reactivar el 2024 després d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va obligar Cerdanyola a elaborar un expedient informatiu amb l’aportació de documentació de diferents administracions locals i supramunicipals. La novetat política, però, ha arribat ara: per primera vegada, Sant Cugat ha emès un informe que anuncia la viabilitat de l’annexió. Un posicionament que ha aixecat polseguera a Cerdanyola, on el govern municipal ha titllat la posició de "deslleial". La decisió final queda ara en mans de la Generalitat, que previsiblement resoldrà aquest estiu.

LES COMUNICACIONS.

Les comunicacions entre Bellaterra i Sant Cugat són més fluides que amb Cerdanyola, en bona part perquè Bellaterra té Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), el mateix sistema que connecta directament amb Sant Cugat, mentre que a Cerdanyola hi predomina Rodalies. Aquesta diferència es nota en el dia a dia: el trajecte en transport públic de Bellaterra a Cerdanyola volta els 26 minuts, mentre que fins a Sant Cugat es redueix a uns 8 minuts, i això reforça la percepció d’una connexió més natural amb Sant Cugat.

BELLATERRA ABANS.

Bellaterra va començar a dibuixar-se a finals dels anys 20 del segle passat, quan el farmacèutic de Cerdanyola Bartomeu va impulsar la urbanització d’uns terrenys familiars i va aconseguir que el ferrocarril hi incorporés una parada. Va néixer com a enclavament d’estiueig a fabricants i industrials. Va anar creixent entre torres i antigues masies, amb un urbanisme singular que encara avui marca el paisatge. Amb el temps, l’arribada de grans infraestructures –la Universitat Autònoma de Barcelona i l’autopista– va consolidar una separació física i funcional respecte a Cerdanyola, i aquesta distància va acabar reforçant una identitat pròpia.

Aquest desenganxament del municipi matriu va acabar traslladant-se al terreny institucional. El primer intent formal d’independència va arribar el 1992, però va xocar amb les limitacions legals. El salt més rellevant es va produir el 2008, quan la Generalitat va aprovar la creació de l’EMD, que va començar a operar plenament el 2010 i va dotar Bellaterra i els seus 3.000 habitants d’un autogovern administratiu i de representació política. La pulsió sobiranista va tornar a emergir amb força el setembre del 2015, amb una consulta veïnal impulsada sota la presidència de l’EMD de Ramon Andreu, que va registrar una participació i un suport molt alts a favor de la independència de Bellaterra. La ruptura amb Cerdanyola va tenir el suport de 1.115 persones (el 54% de les que tenien dret a vot) i en contra només se n’hi van arribar a pronunciar 49.

Un any després, el 2016, el Parlament va rebutjar la creació d’un nou municipi, però va instar Cerdanyola i l’EMD a pactar un autogovern més ampli. El bloqueig d’aquestes negociacions entre el 2016 i el 2018 va obrir una via alternativa: deixar de reclamar un terme municipal propi i apostar per la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. La proposta es va formalitzar el 2019 amb el suport del 61% del cens i, des d’aleshores, s’ha convertit en l’eix del debat territorial que ara entra en fase decisiva.

INTEGRACIÓ.

Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) presideix l’EMD de Bellaterra des del 2023. Defensa que el procés per integrar-se a Sant Cugat respon al compromís adquirit el 2019 i assegura que l’actual govern local assumeix aquesta decisió com una "obligació democràtica". Segons assenyala Riba, els informes remesos a les diferents administracions acrediten que es compleixen els requisits legals per tramitar l’expedient. Així mateix, remarca que l’EMD és "irrenunciable" perquè garanteix autonomia política, capacitat d’interlocució institucional i accés directe a finançament i subvencions.

El president afirma que el suport veïnal s’explica per una percepció històrica de dèficit d’inversions i serveis per part de Cerdanyola i per una proximitat territorial i emocional més àmplia amb Sant Cugat. "Cerdanyola ens ha tingut abandonats", afirma, tot i que reconeix que la relació amb el consistori ha millorat durant els últims anys.

RELACIÓ DIFÍCIL.

Chus Cornellana, impulsora de la comissió Bellaterra és Sant Cugat, afirma que la relació amb Cerdanyola ha sigut històricament "difícil" i ha estat marcada per una distància territorial, econòmica i social que, segons la seva opinió, es tradueix en una sensació d’abandonament persistent. Denuncia un dèficit d’inversions i d’equipaments bàsics –biblioteca, poliesportiu o espais comunitaris– i defensa que el malestar no respon a un govern concret sinó a una dinàmica municipal prolongada.

En aquest sentit, remarca que Bellaterra no seria una càrrega per a ningú: assegura que el territori és autosuficient amb la recaptació de l’IBI i que, malgrat això, la part del pressupost que repercuteix en el barri és "baixíssim", cosa que alimenta la percepció de greuge que tenen.

QUÈ HI DIU CERDANYOLA.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha tancat files contra l’annexió de Bellaterra i ha carregat contra Sant Cugat per haver avalat tècnicament el procés, una posició que el govern local ha qualificat de falta de lleialtat institucional. L’alcalde, Carlos Cordón, ha afirmat que l’informe favorable suposa un gir "inesperat" que trenca la confiança entre administracions. Cerdanyola defensa que qualsevol canvi de terme municipal hauria de néixer d’acords entre ajuntaments, no pas de moviments unilaterals, i afegeix una lectura més àmplia: la segregació, segons el parer del consistori, posaria en risc el model de cohesió i redistribució associat a l’Estat del benestar.

En paral·lel, l’Ajuntament de Cerdanyola ultima un informe tècnic per sostenir la inviabilitat de la segregació i prepara el terreny per traslladar la disputa –si fa falta– al pla polític i judicial.

QUÈ HI DIU SANT CUGAT.

L’Ajuntament de Sant Cugat ha avalat tècnicament la viabilitat de l’annexió de Bellaterra en un informe sol·licitat per Cerdanyola dins de l’expedient que aquest municipi ha hagut de reactivar per ordre judicial. El document, que ara es remetrà al consistori cerdanyolenc, arriba a la conclusió que l’operació compleix els requisits legals en termes demogràfics, de continuïtat urbana i de capacitat econòmica. La clau, però, ja no està només en si l’annexió és possible, sinó en què passaria amb l’EMD. L’informe remarca que Sant Cugat no assumiria automàticament l’actual estructura d’autogovern de Bellaterra i que qualsevol decisió sobre el seu encaix –mantenir-la, reformular-la o integrar-la a l’organització municipal– correspondria al ple santcugatenc.

QUÈ HI DIU BELLATERRA.

A Bellaterra creix la pressió veïnal per deixar Cerdanyola i passar a Sant Cugat, una opció que la comissió promotora considera la millor sortida després d’anys de desconnexió territorial i manca de serveis i inversions. El moviment afirma que el canvi de municipi respon a una realitat quotidiana que ja mira més cap a Sant Cugat i reclama que es respecti la voluntat majoritària expressada en la recollida de firmes.

El principal punt de fricció és l’encaix institucional: la comissió defensa que primer cal marxar i després acordar la fórmula (amb l’EMD o una altra). En canvi, el president de l’EMD, Josep Maria Riba, fixa una condició: si l’annexió implica perdre l’EMD, el govern local no l’avalarà.

EL VEÏNAT.

Molts veïns diuen que se senten desatesos per Cerdanyola i n’hi ha que critiquen el mal manteniment i el funcionament de l’EMD. Per això, alguns veuen l’annexió a Sant Cugat com una opció per millorar serveis i coordinació, sense perdre identitat. D’altres, en canvi, en dubten per la possible pèrdua d’identitat de Cerdanyola i per les conseqüències econòmiques que comportaria, a més de la incertesa sobre serveis com el CAP.

Notícies relacionades

El desallotjament del B9, un mes després

Parets honra la memòria de Mingote cinc anys després de la seva mort

EL SEGÜENT PAS.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha de completar i remetre a la Generalitat l’expedient tècnic iniciat el 2019 –ara en el tram final i amb enviament previst per al març– incorporant, tal com obliguen sentències judicials fermes, els informes tècnics de totes les administracions implicades, entre les quals hi ha l’EMD, l’Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Una vegada arribi la documentació, la Generalitat hi tindrà l’última paraula i disposarà d’un termini aproximat de sis mesos per resoldre l’expedient, de manera que la decisió sobre el futur de Bellaterra es podria saber després d’estiu.