El desallotjament del B9, un mes després

Les màquines no van trigar gaires hores a entrar a l’antic institut B9 per enderrocar el que un dia va ser l’assentament més gran de Catalunya, però l’enquistament d’un nou campament de més de 50 persones que malviuen sota el pont de la C-31 de Badalona corrobora que el problema segueix viu un mes després de la desocupació. Les entitats socials continuen treballant sobre el terreny, i la Generalitat va tornar la gestió dels desallotjats al govern Albiol fa dues setmanes, després de reallotjar més de 150 persones.

ASSENTAMENT ENQUISTAT.

Segons les dades que ha facilitat a aquest diari l’Ajuntament de Badalona, de les 59 persones censades sota el pont de la C-31, tan sols n’hi ha 8 que van viure al B9. Fonts municipals ho atribueixen a un "efecte crida". Assenyalen que ha sigut complex elaborar la llista perquè el nombre d’acampats "varia segons l’hora i el dia" i asseguren que han trobat casos de persones que s’han desplaçat des de municipis com Molins de Rei, Vic i Manresa. "Es tracta de població fluctuant", confirma el portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, que tot i això calcula que "un 60% dels acampats sí que prové del B9".

Sagués, que col·labora des del primer dia en l’assistència als acampats, afirma que continua havent-hi una gran dualitat de perfils. Si bé hi ha els que no se’n van perquè no volen abandonar els carros i les eines amb què busquen ferralla, també n’hi ha que "a causa del temps tan llarg que fa que malviuen en aquestes condicions ja estan, per desgràcia, adaptats a aquesta vida". L’Ajuntament de Badalona es limita a afirmar que "els Serveis Socials faran el seguiment que correspongui en cada cas".

ELS VEÏNS.

En les hores immediatament posteriors al desallotjament, l’Associació Veïnal el Remei explicava que havia vist alguns desallotjats mirant d’aixecar persianes i trencar candaus. Molts veïns del barri que viuen a les plantes baixes van reforçar panys, assegura l’entitat veïnal. Si bé la situació es va suavitzar durant els dies d’intens fred i pluja constant de Nadal, d’acord amb l’entitat va tornar a empitjorar després de la millora del clima: "Els carrers del barri són plens de persones que no relacionem amb el B9, que solen anar borratxes i acaben tirades per terra", lamenta Silvia Jordan, presidenta de l’entitat veïnal.

"Les persones que veiem ara ens semblen més conflictives. Pensem que les seves condicions personals encara són pitjors que les de la gent que hi havia al B9", afirma Jordan. "Al barri s’està normalitzant una cosa que no es pot normalitzar, que és un rastre de misèria i d’insalubritat. Després d’un mes aquestes persones no poden seguir així: no és bo per a ells ni per a nosaltres", afegeix.

LA INTERLOCUTÒRIA JUDICIAL.

Després de gairebé dos anys i mig de resolucions judicials que denegaven la desocupació al·legant que no hi havia cap alternativa residencial per als ocupants, l’Ajuntament de Badalona va rebre el 4 de desembre la interlocutòria judicial que finalment autoritzava l’entrada al recinte. La jutge, això sí, disposava que el desallotjament s’havia de portar a terme "seguint el protocol d’assistència per a les persones sense sostre dels serveis municipals".

L’alcalde Albiol, que va assegurar que "no gastaria ni un euro" a reallotjar "delinqüents", ha explicat en diverses ocasions que durant la desocupació "hi havia a dins una unitat amb 10 treballadors de serveis socials per atendre a tothom" que així ho requerís. Finalment, hi va haver unes 50 persones que van demanar assistència in situ als treballadors municipals. A aquest dispositiu és al que el govern municipal apel·la per justificar haver complert el que disposava la resolució judicial.

SENSE DISPOSITIU DE REALLOTJAMENT.

L’últim dia del 2025, el Departament de Drets Socials va anunciar que la Generalitat tornava la gestió dels desallotjats a l’Ajuntament de Badalona. Fins ara, les xifres oficials situen en 153 les persones del B9 reallotjades, cent de les quals han sigut derivades a recursos finançats o activats per la Generalitat i que estan rebent seguiment social per part de Drets Socials. "L’allotjament durarà unes quantes setmanes", apunten fonts del departament, "però el seguiment i acompanyament social es pot allargar el temps que es determini per a cada persona fins que s’emprenguin els objectius proposats".

L’itinerari d’inclusió que se’ls ha preparat vol "afavorir la gestió de situacions administratives, la formació per la inserció laboral i l’acompanyament social", i culminarà amb la derivació de cada cas a l’Ajuntament.

Notícies relacionades

Bellaterra, Cerdanyola i Sant Cugat, un triangle poc amorós

Parets honra la memòria de Mingote cinc anys després de la seva mort

LA DENÚNCIA.

Pocs dies després del desallotjament del B9, els Comuns van fer pública una denúncia davant la fiscalia a càrrec de Jaume Asens. Consultada per aquest diari, la fiscalia únicament confirma haver rebut l’acció firmada per Asens: "L’assumpte s’està estudiant però encara no s’han obert diligències d’investigació", asseguren fonts del ministeri públic. Específicament, l’escrit demana que s’investigui penalment Albiol per suposats delictes de denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. Un penalista consultat per aquest diari assegura que "no té gaires possibilitats de prosperar perquè el relat dels fets és molt genèric".