Un relleu per a Can Manel a 35.000 euros al mes

Tornarà l’aroma de peix a la brasa i paelles acabades de fer. Tornarà l’activitat econòmica al que va ser un dels principals restaurants de la Barceloneta. Els nous inversors prometen també integració al barri i supervivència de l’«esperit» del negoci més antic del passeig de Joan de Borbó. Però encara que el local reneixi de les cendres de Puda Can Manel (1870) i el fumet torni a les seves cuines, les senyes d’identitat dels nous operadors marquen un altre punt d’inflexió. Començant per l’ambició i reptes que implicarà un lloguer per la barbaritat de 35.000 euros mensuals, sis vegades el que pagava la família Domènech, que va abaixar la persiana l’octubre passat quan l’edifici va ser venut a un grup inversor immobiliari per 6,7 milions d’euros.

La Barceloneta es va fer ressò del dol i ha esperat amb intriga el desenllaç en un capítol més de transformació del barri, amb les paraules especulació i pèrdua d’identitat com a teló de fons. Precisament, per fer callar rumors, la immobiliària, el nou titular del negoci i l’antic, van protagonitzar ahir una singular presentació del projecte. El missatge era que els fonaments de Can Manel no se’ls emporta el vent, sinó que esperonaran el seu arrelament al barri.

Subscriuen la tesi la socimi (societat cotitzada anònima d’inversió en el mercat immobiliari) catalana Quonia, i el grup Degusplus, que s’ha quedat la joia dels baixos, de 700 metres quadrats. Costa imaginar els Domènech (quarta generació) donant la benedicció als nous temps, però afirma el Martí, el germà gran, que temia que Can Manel acabés en mans d’algú disposat a despatxar sangria i paella per 9,9 euros. Que no hauria pogut «passejar per davant». Vol confiar que l’empresari serbi Milos Klemik (propietari del grup hostaler Degusplus) imposi «qualitat» i sabor a la Barceloneta.

Asfixiat a l’acabar la pròrroga de la LAU que afectava el lloguer de la meitat del local i amb dificultats econòmiques, el Martí va veure una sortida «digna» i «humana» en els 825.000 euros que li va pagar Quonia i va dissoldre en pau la plantilla. Considera que la promotora ha escollit amb pinces el projecte del nou local.

I si l’any passat els Domènech veien inassumible un lloguer que «es podria triplicar» (entre magatzem i restaurant pagaven 5.800 euros al mes), la realitat de mercat ha sigut encara més rotunda: 35.000 euros al mes pagarà Klimek, amb un contracte de 20 anys, a més a més d’afrontar el nou interiorisme. «És un desafiament i una responsabilitat continuar aquí», diu l’empresari, que al seu país va tenir negocis tèxtils.

EL TRACTE ALS VEÏNS

Notícies relacionades

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

El 50,7% dels barcelonins hauran canviat de casa entre el 2018 i el 2027

En pocs mesos –pendent de permisos municipals d’obra– promet carta marinera pensada també «per al barceloní», encara que el currículum gastronòmic de l’empresa convida a pensar el contrari: compten amb un restaurant italià (Rossini) ple de turistes a la plaça Reial –l’amplitud de sabors del qual abraça tàrtars, canelons de cua de toro i paelles–, un restaurant lounge al Barri Gòtic, un altre –ecològic– a Tuset, dos pubs irlandesos al carrer de Ferran i un altre pub al Port Olímpic.

A Quonia, Enric Pérez defensa que les seves inversions no són com les d’altres –polèmics– grups que últimament són notícia. Que a la penúltima veïna –també Domènech– dels sis pisos de la finca (que seran de lloguer, no turístic, juren) la van indemnitzar i li van buscar un pis pròxim. I que l’altre llogater que quedava està convidat a tornar quan s’acabi la reforma, a finals d’any, amb un augment mínim de renda. De moment, l’empresa treballa a la façana davantera per tornar llustre a l’edifici protegit, que té el filó als baixos.