El 50,7% dels barcelonins hauran canviat de casa entre el 2018 i el 2027

Amb la vivenda com a primera preocupació dels barcelonins (empatada amb la inseguretat), creixen els esforços de les administracions per analitzar la conjuntura i les condicions als domicilis de la capital catalana i el seu entorn. Una nova radiografia del parc de vivenda local que creua diferents dades oficials i enquestes recents destaca ara l’efervescència en la mobilitat residencial dels últims anys: un 50,7% de veïns de Barcelona s’han canviat de pis en els últims anys o ho faran en els següents en l’anàlisi (2022), de manera que en la dècada del 2018 al 2027 menys de la meitat de la població s’haurà mantingut en un mateix domicili. Aquest tragí immobiliari es deu, en una quarta part dels casos, a motius econòmics, tot i que en gairebé un 35% persegueixen millorar de vivenda o entorn.

Durant la presentació, ahir, de l’estudi El parc de vivenda a la ciutat de Barcelona i regió metropolitana, promogut pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), es va destacar també l’augment de llars en les quals resideixen només una o dues persones (s’acosta a dos terços), com una de les causes del dèficit de vivenda. El comissionat municipal d’Habitatge, Joan Ramon Riera, va posar sobre la taula l’"individualisme" que porta a "unitats de convivència cada vegada més petites".

L’examen del CESB posa el focus en els 2,2 milions de llars de la regió metropolitana, amb dades de les seves diferents comarques. En el cas de la ciutat de Barcelona, es constata la reducció del nombre de contractes de lloguer en els últims anys (i arran de la limitació de preus) així com l’increment de preus, que ha afectat especialment el lloguer, però es tracta de revisar no només aquest vessant econòmic, sinó la qualitat de vida als habitatges, la seva densitat i evolució demogràfica. El furor immobiliari que reflecteixen la proliferació d’agències i l’augment d’hipoteques són part de l’allau de mudances registrades sobretot després de la pandèmia i en els plans dels barcelonins a curt termini. En concret, l’última enquesta de cohesió urbana va mostrar que el 35,5% tenien previst un canvi de vivenda abans del 2028, i un 30,4% ja l’havien fet des del 2018. Fins i tot gairebé un 15% responien que sí a les dues qüestions, per sobre de municipis de l’àrea metropolitana o la regió.

Els motius estaven encapçalats per l’esmentada millora de condicions, seguida del desig de formar una llar o altres qüestions familiars (28,2%), i en un 24,5% la raó era econòmica o l’estar forçats a fer-ho (per expulsió o no renovació de contractes). Per qüestió laboral hi havia un 7,6% de moviments.

Ús "ineficient" dels pisos

Notícies relacionades

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

BCN traurà a concurs la Torre Ona de Glòries abans de final d’any

Un altre dels aspectes en què aprofundeix l’informe és la manera en què resideixen i les seves condicions. La superfície dels pisos –d’acord amb els seus alts preus– és més reduïda a la capital catalana i els municipis més pròxims. Així, un 15,9% de l’oferta té menys de 45 m2 i un 32,3% de 45 a 60 m2, davant un 26,1% fins a 75 m2. En aquest marc, el més cridaner és la tendència a una progressiva inferior ocupació, que ja han corroborat els padrons dels últims anys.

L’estudi pren com a referència el cens del 2021 i destaca que un 31% de les gairebé 793.000 llars barcelonines tenia un sol integrant, com remarca Eduardo Rojo, president del CESB, seguit d’un 30,6% amb dos. Una tendència que, segons Riera, ha d’obrir un debat sobre "com volem viure i amb qui a la ciutat", en un context de "legítima ambició d’emancipar-se", però d’un "ús ineficient dels habitatges" i preus encarits amb més dificultat per accedir a la vivenda per part de joves i migrants. El document al·ludeix també a l’habitatge públic, que a tota la regió metropolitana representa el 2,79% del parc i a Barcelona només un 1,97% (16.000 pisos). Dades en mà, es destaca també que la capital catalana amb prou feines té pisos buits.