Epidèmia a l'estació de Sants

Hi ha poca gent quieta a l’estació de Sants. Les terminals, siguin de trens, autobusos o avions, tenen en comú el nervi del viatger, que gairebé mai arriba tard encara que sempre ho sembla. Hi poden afegir un sostre baix, una cartelleria antiga, unes pantalles UHF, una il·luminació que gairebé no il·lumina i una distribució en forma de Tetris que despista més que no pas orienta. No és un lloc amable, malgrat el comerç, de la bona atenció del personal. No és la lluent estació de ferrocarril que espera qualsevol gran ciutat. Si almenys la feixuguesa es quedés entre aquells  murs... Però no, l’entorn, les places que l’envolten que, com l’estació (també la d’autobusos), són propietat d’Adif, exhibeixen un aspecte que té poc a veure amb la Barcelona que vol estar com un tren (perdó...).

El problema de Sants, del baixador, no del barri, és també la vergonya de la Sagrera. A l’altre costat de la ciutat, a poc més de sis quilòmetres en línia recta, a la frontera entre Sant Martí i Sant Andreu, es va projectar una terminal de trens que havia de ser la bomba, l’epicentre ferroviari de Catalunya. Es pagaria, ¡alehop!, amb els diners que donés la construcció de blocs de pisos i centres comercials. I com que aquella era la prioritat, encara que mai ho va semblar, Sants i el seu entorn van passar a un segon pla. En tots els sentits. També en l’econòmic, òbviament. Allò, sobra recordar-ho, no va sortir bé.

Premi FAD

Pot ser que la plaça dels Països Catalans sigui avui dia una de les més lletges de la ciutat. En els primers anys 80 va ser el referent de les denominades places dures, per l’absència de vegetació i l’aposta pel ciment. No hi ajuda el fet d’estar aïllada entre carrers de més de tres carrils, però encara hi contribueix menys un disseny que només ha provocat l’aplaudiment de la comunitat de patinadors de mig món. Encara que és just recordar –avui pot resultar sorprenent– que el 1984 va aconseguir un premi FAD per la reforma capitanejada per Helio Piñón i Albert Vilaplana.

Dimecres al migdia eren mitja desena els riders que saltaven pels pocs bancs que queden drets. Tot el mobiliari, els esglaons, cada peralt urbanístic d’aquest enclavament, tot ha quedat arrodonit, pelat, com si un riu hi hagués passat per sobre durant segles. El terra es trepitja per trossos, esquivant els elements que conformen l’improvisat skate park. L’Andreu viu aquí des dels primers anys 70 i no s’esforça gaire a maquillar les seves paraules: «Això ha sigut sempre una merda». Enmig de la plaça segueixen dretes quatre llaunes d’alumini de la mida d’un contenidor de vaixell, plenes de grafitis. Són les sortides d’emergència de les andanes, que queden just a sota. El Ministeri de Foment va prometre a l’ajuntament que les soterraria. Però no. Diu un portaveu municipal que ho va prometre al govern d’Hereu. I al de Trias. I ara al de Colau. En aquest mandat s’ha aconseguit licitar-ne la reforma, però segons la mateixa veu del consistori, les modificacions del contracte han endarrerit l’obra, que per ara segueix sense calendari d’execució.

Grapeig i furt

A l’altre costat, a la plaça de Joan Peiró, sis capsetes més per escapar-se de les vies que tampoc haurien de ser allà. També la parada de taxis que els xòfers sempre van voler a Països Catalans però que Adif va vetar perquè el pes dels vehicles, va dir, posaria en perill un firmament en què s’han pintat uns cercles de colors idèntics als que es poden veure a la superilla del Poblenou. Curiós.

Notícies relacionades

L’Hospitalet planeja crear una empresa pública per a les polítiques de vivenda

La xarxa de refugis climàtics de BCN augmenta fins als 410

Al marge de l’urbanisme, en l’aspecte social la cosa no millora gaire. Un grup de dones de nacionalitat romanesa intenten robar a gent gran i a turistes amb el vell truc de l’abraçada. Només cal passar una bona estona per allà per veure-les actuar al costat de la fúnebre estació de busos. S’acosten, t’envolten i comencen a grapejar-te. A un home ja gran  l’aborden en un bar. L’Andreu coneix diversos casos de gent que ha perdut la cartera, un rellotge o la cadena del coll. No gaire lluny, un home i una dona d’uns 50 anys, també romanesos, intenten vendre joies. «Barat, or, per a regal», repeteixen, mentre exhibeixen la mercaderia a la palma de la mà.

L’última notícia és que el Ministeri de Foment s’ha compromès a reiniciar les obres de la Sagrera abans d’aquest estiu. I que ben aviat reformarà la plaça dels Països Catalans. També ben aviat es licitarà el projecte de la nova estació. Ben aviat.