BARCELONEJANT PER SANT JORDI

Sant Jordi de dos rombes

Sant Antoni guarda un petit amagatall de la novel·la romàntica que sol omplir-se d'assídues al final feliç i les novel·les picants

zentauroepp38158259 barcelona 23 04 2017 barceloneando sobre la parada de novela170423170211

zentauroepp38158259 barcelona 23 04 2017 barceloneando sobre la parada de novela170423170211 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Felicidad arriba poc després de les deu del matí. Fa una ullada i aviat treu de la bossa una llista manuscrita plena de números; alguns, ratllats. No gaire lluny, a l’altra vorera, multitud de pares amb un paper similar, però amb la referència dels cromos falti dels seus fills. Allò és mercadeig; això requereix explorar, remoure. I eureka. El que busca aquesta dona de 70 anys són llibres de novel·la romàntica de diverses col·leccions: Jazmín, Deseo, Bianca, Júlia. I, a mesura que els va trobant, els ratlla amb un boli, blau o negre, perquè només així recordarà que ja els ha llegit. Ve sovint al mercat del llibre de Sant Antoni. El dels diumenges. Que aquest any és també el de Sant Jordi. I sol sovintejar la parada dedicada al gènere que regenta Joan Mateu, que també és el president de l’associació de llibreters del Mercat Dominical.

Una altra clienta, la Mayte, que deu tenir uns 55 anys, s’acosta a canviar llibres. Porta els que s’ha llegit i se n’endú un altre bon feix cap a casa. Costen un euro, dos, quatre... Diu que la novel·la romàntica «enganxa molt», que fa molts anys que li agrada el gènere i que és capaç de llegir-se un tom d’una tirada. Sempre en paper, perquè el llibre digital no va amb ella. La Felicidad, l’artrosi de la qual li recepta obres de tapa tova, també és experta en la matèria. Explica que es va divorciar fa 40 anys, «quan ningú s’hi atrevia», que treballava en un punt d’informació de la Universitat de Barcelona, i que no li fa vergonya que se sàpiga que li agrada la novel·la rosa. «En dec haver llegit centenars; ¡o milers!». Sosté que, amb el pas dels anys, aquests llibres, o més ben dit, els seus autors (autores, la majoria) «han anat més al gra», una manera fina de dir que ara hi ha més sexe explícit a les seves pàgines.

Hi deu haver qui cregui que això és el porno de les dones. «Ho és i no ho és», aporta Mateu, que després concretarà el seu titubeig. «Abans eren més dolços –assenyala la Felicidad–, però hi ha una cosa que no ha canviat: sempre acaben bé, i això m’encanta». Com les pel·lis de superherois per als joves. Ets conscient que Superman o Thor passaran males estones, i que tu patiràs amb ells. Però al final acabaran donant-li estopa al dolent, i ho saps. Aquest final feliç, afegeix la Mayte, és el que permet a les lectores «evadir-se dels seus problemes». ¿Què és la literatura sinó un amagatall de la realitat?

Entre 15 i 90 anys

Notícies relacionades

Mateu recorda la dona que en una ocasió li va criticar un llibre «perquè no contenia prou carn», és a dir, perquè no hi havia sexe en abundància, com era el seu desig. Però casos com aquest són la minoria, «un 10%, com a molt». A la seva parada s’hi acosten dones d’entre 15 i 90 anys, i els 90 no són a ull perquè té una clienta, veïna del barri d’aquesta edat, de nom Lola, que encara consumeix novel·les picants. Títols com La cortesana, Deseo rebelde, La doncella, Esclava del amor. Aquí, a Sant Antoni, el llibreter només n’exhibeix 2.000 dels més de 100.000 que guarda a casa seva. Més de la meitat, de novel·la romàntica. Especialitzar-se va ser cosa dels seus pares, que van obrir el negoci fa 36 anys. Els va arribar una partida d’obres de novel·la romàntica i la cosa va funcionar. I fins avui. Les mateixes escriptores, explica el propietari, s’acosten a Sant Antoni per agafar idees.

Mateu es queixa de l’estigma que arrossega aquest gènere. «Dir ‘això és per a dones’ és una manera de menysprear el que elles llegeixen». Segons la seva opinió, són llibres d’una «lectura fantàstica, capaços d’absorbir des de la primera pàgina». Sap de què parla perquè està al dia, va a formacions i segueix fòrums per internet. Per això quan una clienta ve amb dubtes –i vergonyes–, Mateu es converteix en el sastre de la seva literatura. «Els pregunto quatre coses i amb això en tinc prou per recomanar-los un títol o un altre». Però, això sí, que la història acabi amb anell al dit. I a la pregunta de si venen acompanyades del marit, fa broma: «¡És clar! ¿Qui et penses que càrrega els libros?».