No emprenyeu amb la pilota

En capítols anteriors del Barcelonejant ja els hem explicat que aquesta ciutat no està feta per a nens. Avui parlarem del joc de la pilota, i sí, el més fàcil, per començar, és esmentar Serrat i la seva cançó dedicada a «esos locos bajitos». «Nos empeñamos en dirigir sus vidas», canta el geni. Tant, que a vegades es tendeix a controlar des de la prohibició. I, és clar, com més es reprimeix, més gran és la temptació. Com el cartell que a moltes places, carrers i passatges no permet que juguin a futbol. Alguns d’aquests rètols, per si el xaval encara no sap llegir, s’acompanyen d’un petit ninot ratllat, amb una pilota.

Tot parteix de la necessitat de mantenir un cert ordre, de la voluntat que la convivència passi per davant del lliure albir. Per això l’ordenança municipal aprovada a aquest respecte el 2005 apel·la, a l’article que fa referència al futbol al carrer i als monopatins, al «principi general de respecte pels altres». Però això no deu haver sigut suficient, ja que són nombroses les places, sí, les places, el símbol del joc al carrer (el que ara s’anomena via pública), les que branden el cartell en qüestió. La mateixa normativa prohibeix el joc a l’espai compartit quan es «pertorben els legítims drets dels veïns i veïnes». A ningú li agrada un cop de pilota, a cap comerciant li ve de gust un vidre trencat. Només faltaria.

L’oportunista opositor polític diria que és un insult fer fora els nens i les seves pilotes dels carrers quan estem omplint la ciutat de terrasses. Però no és això. O no només això. El que perceben els nens contradiu el que persegueixen els seus educadors i pares, és a dir, que es deixin de maquinetes i facin com ells quan eren petits.

¿Abans tot era millor?

En aquest punt entra la història de cadascú, aquell Poblenou on xutaves contra la paret de les fàbriques, aquell barri d’Horta on baixaves en monopatí per un carrer semiasfaltat. Aquell barri Xino amb un partit a cada cantonada. Perquè abans, com s’acostuma a dir, tot era millor i tot eren camps. Com d’aquí 40 anys, el 2017 també semblarà l’edèn. I no sempre és així.

L’Escola de la Concepció es troba al passatge de Pla, al cor de l’Eixample. El primer que veuen els alumnes al sortir del centre és el cartell que els prohibeix jugar a pilota. «Doncs vinga, a casa a jugar a la Play», deuen pensar. A la plaça del Consell de la Vila, al costat de la deserta seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi (en aquesta ciutat hi falten pisos i potser sobren finques públiques) tampoc es poden clavar puntades de peu a la pilota. No obstant, moltes tardes s’hi munten unes patxangues de por.

A la plaça de Sant Pere, a Ciutat Vella, el cartell apareix enganxat a la parròquia. El missatge, en aquest cas, deu venir de molt amunt. Qualsevol posa en dubte la paraula del Senyor. També hi ha un cartell a la plaça de Jean Genet. I un altre a la Barceloneta, a la de Pompeu Gener. O a Can Saladrigas, al Poblenou. Segur que hi ha senyals similars a molts altres racons de la ciutat.

Des de l’ajuntament diuen que l’any passat es van imposar un total de vuit denúncies per «practicar exercici físic o jugar a pilota fora dels espais o recintes destinats a aquesta finalitat». Al llarg d’aquests primers mesos de 2017 ha caigut una multa més. La quantia, segons fonts municipals, entre 0,1 i 750 euros.

Però, compte, totes les sancions es van posar en parcs i zones verdes. Ni una sola multa en places i carrers de la ciutat. La mateixa veu assenyala que aquests rètols els acostuma a col·locar (si no és un particular) el districte corresponent a instància dels veïns després que hagi succeït algun incident. Per aquesta regla de tres, si un grup de ciutadans s’organitzen contra els cotxes per un atropellament a General Mitre, ¿es prohibirà la circulació? Si en un carrer molesten els gossos perquè un ha mossegat una senyora, ¿es vetarà l’entrada a les mascotes canines?

Problemes a Gràcia

El 2014 hi va haver problemes en algunes places de Gràcia, sobretot a la de la Vila i a la del Diamant. Les persones grans no s’atrevien a travessar per por de ser bombardejades a cops de pilota. Va saltar pels aires algun vidre, i els comensals de les terrasses patien per la seva infusió d’herbes sud-africanes.    

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

Un parell de botigues van prestar pilotes d’espuma als nens perquè no fessin servir les de cuir. Perquè aquesta és una altra cosa, ¿algú pensa que Ronald Koeman o Roberto Carlos es posaran a tirar faltes a Sanllehy o a la rambla del Poblenou? Els que juguen a pilota acostumen a ser petits, i molts, a més a més, al costat dels seus pares. 

En resum, la cosa presenta dos fronts. El primer, com diria Joan Manuel Serrat, niños: dejad de joder con la pelota. niños: dejad de joder con la pelota.I el segon, els cartells: deixeu d'emprenyar els nens.