El bar contra la mesquita

És mig matí al carrer de Súria i a l'interior del bar -un d'ells- una desena de comensals es reparteixen les taules. La menció de la paraula 'mesquita' atrau un grup de gent amb ganes d'opinar.

-Quan sigui ramadà es muntarà enrenou i ningú podrà dormir.

-¿Per què l'han de fer als baixos d'una finca? Cada cosa al seu lloc. No he vist la primera església que funcioni en uns baixos.

-El que jo em pregunto és per què els subvenciona l'ajuntament. M'agradaria veure què em diuen a mi si vaig i els demano una ajuda.

A pocs metres d'allà els treballs segueixen el seu curs. Per una escletxa s'entreveu un diminut vestíbul amb les marques dels llocs que estan en obra, sacs de ciment, un carretó, una espessa capa de pols. A l'interior es construeix un lloc per a l'oració dels musulmans i al barri no es parla de res més. Però es parla malament. En mals termes o en pèssims. Ningú els vol allà. Escassegen les veus de suport.

-Algú hi deu haver a qui li sembli bona idea. Hi ha gent per a tot.

AVÍS DE TEMPESTA

El carrer està tranquil. Gairebé no passen vehicles, el sol banya les dues voreres i a la plaça veïna la gent s'ha instal·lat a les terrasses per disfrutar del bon temps, cosa que, si es té en compte la por de la parròquia, serà un bon record d'abans quan els musulmans comencin a resar. És costum en les converses de bar: arriba un moment que la gent s'esplaia.

-Ara tenen la mesquita a Can Batlló. Jo he passat per allà mentre estan resant, i he vist que tallen el carrer. ¿També tallaran el carrer quan resin aquí?

-I és clar, resulta que els meus nets no podran jugar aquí. Vaja, jo no ho penso permetre.

-Això és un edifici de pisos. ¿Per què han de molestar amb una mesquita?

El que es diu un consens. No sembla que ningú tingui cap intenció de sortir en defensa del projecte, de pronunciar un conciliador: “Bé, esperem a veure…”. Té l'aire de front comú contra la mesquita. I és clar: contra l'ajuntament. El sol brilla i el cel exhibeix el seu blau, però al carrer de Súria s'hi anuncia tempesta.

-Digue'm racista si vols, però a mi els que m'han fet racista són els que els donen totes les ajudes als estrangers, i ni un got d'aigua als d'aquí.

TARGETES ESPECIALS

És una empipada i es desplega, diguem, per nivells: empipada perquè fan una mesquita en uns baixos, empipada perquè l'ajuntament els subvenciona i empipada perquè totes les coses bones d'aquest país se les queden els estrangers. Deu ser que la ciència ho ha provat.

-Hi ha gent que està pensant a marxar, i al final, ja veurà el que passa, que aquest barri es quedarà per a ells.

-Es formarà un gueto.

-Tenen més drets que tots.

Com tot crescendo quan es parla d'estrangers, inevitablement apareix la mentida:

-Tenen una targeta de bus especial, una targeta a la qual jo no tinc accés, i no paguen. ¿Per què no paguen? ¿Per què jo sí que he de pagar?

Recapitulant, els estrangers es queden amb tot, l'ajuntament és còmplice, tenen "targetes de bus especials" i seran els reis del carrer. Algú informa que "el del bar del costat se'n va" perquè "ell sí que ho ha vist clar", però la realitat és que el del bar del costat se'n va perquè es jubila. L'andanada és de tal calibre que els que discrepen, discrepen en privat.

Notícies relacionades

Més que una mesquita a Sants

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

-Escolti, la veritat: no tots pensem així. Jo el que dic és: si no molesten, que facin el que vulguin. Com qualsevol persona.

-Vingui per aquí. Jo li explico: aquí som tots una mica gent sense cultura. Llavors, som capaços de dir moltes barbaritats. Jo ja he sentit gent parlar de gihadisme, imagini's. Però no els faci cas. El verdader problema és…