Dues botigues més de 'souvenirs' al Gòtic relleven la magnífica Jocs Mallart

Escac i mat al carrer de Jaume I. Va tancar Jocs Mallart fa un parell de mesos per jubilació de l'amo. Era una botiga captivadora, no per la seva arquitectura i fusteria, res de l'altre món, sinó per tot allò que venia, pels seus aparadors plens de figures i taulers d'escacs, cartes, trencaclosques, jocs de taula, baldufes, puzles de fusta i fins i tot les raríssimes i gairebé impossibles de comprar a Barcelona capsetes japoneses himitsu-bako. TDesprés de dos mesos amb les persianes abaixades i el cartell d'arrendament, aquells baixos comercials ja han obert novament les portes. On hi havia una botiga, ara n'hi ha dues: una ven folklòriques sevillanes, toros i toreros de ceràmica, i l'altra 'souvenirs' de la globalització, o sigui, imants, gorres i samarretes de dubtós bon gust.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

Jaume I no ha sigut mai un carrer amable amb el vianant. Les voreres són estretes. Per anar de la via Laietana a la plaça de Sant Jaume sempre ha sigut més còmode el carrer de Llibreteria, de vianants. Però Jaume I tenia el seu públic. Una de les raons era Mallart, la simple contemplació dels seus aparadors, una temptació que a vegades acabava en compra. A Jaume I li queda el bar Haití i les seves excel·lents croquetes i, en realitat, molt poc més. Segueix els passos de la insubstancialitat que ja va condemnar temps enrere, per exemple, el carrer del Cardenal Casañas. Aquell va ser un cas més cruel, ja que va ser la pujada dels lloguers la que va posar fi a la bateria de negocis que li donaven caràcter. El far era, sens dubte, la llibreria Documenta. Un carrer amb un llibreter entranyable és una altra cosa, a Barcelona i a Buenos Aires. Mallart era la ‘llibreria’ de Jaume I, sobretot per les seves taules d'escacs, però també perquè era un lloc per trobar objectes únics.

DESCONCERT A LA DUANA

En aquesta última categoria entrarien, sens dubte, les esmentades himitsu-bako. Són capses artesanals que només és possible obrir després d'una seqüència determinada de moviments. Tancades, semblen compactes. Van començar a produir-se a la regió de Hakone al segle XIX. Normalment les que arriben a Europa necessiten entre 20 i 30 delicats moviments de les seves peces de fusta policromades. La varietat de tonalitats afavoreix el seu misteri, la invisibilitat del seu engranatge. Les més complexes poden arribar gairebé als 1.000 moviments. D'aquestes a Mallart no n'hi havia, però sí de les primeres. Amb el tancament del negoci, és possible trobar-les ocasionalment en algun altre establiment de la ciutat, com Haiku, a Gràcia, però això sempre que les capses aconsegueixin passar amb celeritat el control de duanes. Segons sembla, la Guàrdia Civil les reté durant setmanes. La ceràmiques de folklòriques que ara es venen al número 17 del carrer de Mallart no tenen aquest problema.