Els pisos en venda a menys de 200.000 euros s'extingeixen a la majoria de districtes de Barcelona

La majoria de catalans amb prou feines enfilen la sortida del pitjor de la crisi, però en el que sembla un món paral·lel i irreal, els preus de la vivenda galopen directes als temps de la bombolla a Barcelona. Un fenomen especialment visible en les últimes setmanes en l'àmbit de les vivendes més 'assequibles'. Amb prou feines un cada cinc pisos en venda a Barcelona està anunciat per sota dels 200.000 euros. Però el que és més significatiu és que aquesta franja de preus és pràcticament inexistent en tres districtes, mínima en quatre més, i només compta amb una àmplia cartera a Nou Barris, seguit de lluny per Sant Andreu i Horta-Guinardó.

L'últim informe mensual del portal immobiliari amb més oferta, Idealista.com, indica que l'aparador de vendes de la capital catalana només està un 13,5% per sota del seu màxim històric del primer trimestre del 2007 (4.732 metre quadrat). Sigui quin sigui el preu final d'escripturació -cada vegada amb menys regateig-, el que es compara són els anuncis 'on line' de l'última dècada, i el gràfic torna a anar directe cap amunt sense titubejar. Una situació que Barcelona viu en solitari. La segueix Madrid, però a 28 punts per sota del seu màxim.

A la metròpolis catalana a la suposada recuperació econòmica s'hi sumen lloguers pels núvols que han portat molts compradors debutants a hipotecar-se, aprofitant que les condicions financeres són avantatjoses. Davant la impossibilitat de trobar amb prou feines pisos a menys de 800 euros mensuals, molts arrendataris rebutgen 'tirar' mil euros mensuals en un lloguer. Una filosofia que dona marxa enrere a l'evolució dels últims anys cap a l'opció del lloguer.

BRETXA PER ZONES

La pretensió de comprar a l'Eixample, les Corts o Sarrià-Sant Gervasi per menys de 200.000 ha passat de ser factible fa poc més d'un any a ser una quimera. Amb prou feines suposa un 2% de la seva oferta (solen ser baixos o estudis sense cèdula), segons dades tabulades per Idealista per a aquest diari sobre l'oferta anunciada tot el mes de febrer. A Gràcia només representa una de cada set vivendes. A Ciutat Vella, hi ha un 18,5% de la seva borsa, però amb la particularitat que molts són quarts de casa de 30 metres quadrats a 170.000 euros o més a la Barceloneta, o en finques sense ascensor i en mal estat del Raval. En el cas de Sants són un 28%, però pràcticament limitades a la Zona Franca i als pisos més petits del Poble-sec. 

Per contra, les opcions econòmiques són gairebé la meitat de l'oferta de Sant Andreu, són un 42,7% de la d'Horta-Guinardó (als barris més perifèrics) i copen el 81,1% dels de Nou Barris, on abunden fins i tot els pisos de menys de 100.000 euros sense que semblin atraure interès entre primers compradors o inversors.

En aquesta espiral, experts consultats en diferents immobiliàries posen sobre la taula un perfil comprador cada vegada més present i que vol sobretot inversions moderades, de rendibilitat d'entre el 4% i 5% al posar-les de lloguer. Aquesta allau de buscadors de pisos per sota dels 200.000-220.000 euros ha fet que l'oferta de Barcelona al respecte es quedi ràpidament curta. Un exemple en una zona mitjana: a Sants, més de cent anuncis de pisos per sota dels 200.000 euros han volat en qüestió de dies durant l'últim mes.

Segons un recompte mensual d'Idealista dels mesos de febrer dels últims anys (per evitar distorsions d'una data fixa, on els anuncis més econòmics desapareixen més ràpid), el 2014 una tercera part del conjunt dels anuncis de pisos de Barcelona estaven per sota de 200.000 euros, mentre que fa un any ja havien passat a ser el 27,6% i aquest últim febrer havien caigut al 20%. En una recerca ràpida (però puntual) de l'oferta en altres grans plataformes digitals, com Habitaclia i Fotocasa, la mitjana en aquesta franja de preus és similar.

A LA CAÇA INVERSORA

Notícies relacionades

La Fira invertirà 255 milions en la reforma dels pavellons

Pressió als veïns del bloc Venus si no retiren demandes

L'alegria més gran en les compravendes és constatada per tots els operadors i certificada per l'obertura de més de mil oficines immobiliàries a Barcelona en l'últim any, segons va informar EL PERIÓDICO el mes passat. Però la franja de menys preu és la que concita una cacera que semblava impossible de repetir-se, amb reserves ràpides en les primeres visites. Així, a Habitaclia destaquen que el percentatge més gran de recerques en el seu portal (17,5%) es va produir en el tram de preus de 150.001 a 200.000 euros, arribant al 35,4% si es comptabilitzen els pisos més barats també.

Si durant la bombolla es va imposar la compra ràpida per reformar i revendre, ara el que es busca és la rendibilitat estable. Però en una ciutat com Barcelona, amb només un 30% de parc de lloguer i amb poca possibilitat de guanyar obra nova ni de créixer, la confluència de factors deriva en una accelerada de preus de venda i lloguer i una situació perillosa per a una ciutat de moda, on molts veïns es poden veure desplaçats a l'àrea metropolitana. Especialment revelador és el recent informe de Tecnocasa sobre l'últim semestre del 2016, on els inversors ja copen el 39% de les compres, especialment en el cas de Ciutat Vella. El perfil d'aquest comprador és sobretot home (67,8%), d'entre 25 i 44 anys, espanyol (60%) i que en el 82,1% de casos paga al comptat. Un retrat que deixa clar un creixent marge d'inversors estrangers que volen tenir propietats a Barcelona, però que també demostra com qualsevol barceloní juga a ser inversor amb un únic propòsit: llogar al preu més alt possible.