«Verdun era pobre, però em va ensenyar a treballar i estalviar»

En la seva època d'universitari, pocs joves -probablement cap entre els seus companys d'Empresarials- sabien el que era haver fet ja un jornal abans d'asseure's a l'aula a les vuit del matí. Joan Montes (Barcelona, 1960) sí que ho sabia. Al barri de Verdun, on vivia, el seu despertador sonava a les 3.15 hores. La massa de pa l'esperava a la rebotiga del 46 del carrer del Mas Duran. Era el forn de la seva família, el negoci que havia obert la seva àvia materna, quan va arribar a la ciutat, des del poble d'Anglesola (Urgell).

Amb a penes 10 anys, Montes ja repartia sacs de pa. «Verdun era un barri pobre, es consumia molt pa. Abans que jo naixés, en època encara de fam, la meva àvia i la meva mare havien donat moltes barres», explica. Va ser veí de Nou Barris durant 32 anys. Els primers 24, amb els seus pares i els seus dos germans, rossos i d'ulls blaus coneguts al barri «perquè semblaven estrangers», diu. Després va viure vuit anys a la Via Júlia. Nou Barris és el seu districte i el tros de ciutat en què guarda records d'infància i joventut.

Dues barres al metro

Joan Montes es feia ell mateix el pa. Sortia cap a la universitat portant un bon esmorzar que, per exagerat que sembli, no feia res més que compensar la seva falta d'hores de descans. «Em feia vergonya que la gent em veiés al metro amb dues barres de pa. Pensava que tots es preguntarien on anava amb tant», rememora. I a classe, aquell veí de Nou Barris s'asseia a l'última fila per clavar queixalades a les seves barres plenes d'embotit. Així podia seguir el contingut del curs i, al migdia, ràpid a casa a dinar i una mini­migdiada abans d'anar a entrenar-se. Al passeig de Valldaura agafava el 73, que el portava als Salesians d'Horta, on va estudiar des dels 10 fins als 16 anys i on va començar a jugar a bàsquet i a entrenar els equips inferiors.

El Bosco Horta va ser el seu primer equip. Després va estar al RCD Espanyol, al Peñas d'Osca i al Valvi de Girona. Tot això abans de fer-se entrenador professional. Va estar 18 anys al FC Barcelona, vuit en el primer equip. Montes va entrenar els germans Pau i Marc Gasol i va ser qui va fer debutar Juan Carlos Navarro amb 17 anys en el primer equip del Barça, en un partit de Lliga ACB contra el Granada en què va anotar 10 punts en 10 minuts.

Sacrifici i bon record

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Ara, quan Montes torna a Nou Barris, on té encara una tia i un cosí, diu que hi troba «un districte renovat, i amb més vida als carrers». «Ha fet un canvi bestial. A mi, de petit m'havien atracat moltes vegades, és clar, era un barri marcat per la precarietat», recorda. «De nen, la meva mare em donava una coca del forn per berenar i quan sortia amb ella per anar a jugar a bales o a futbol, ja m'esperaven dos gitanos, més grans que jo, per robar-me-la», explica. «Al principi se la menjaven tota, però amb el temps, me'n tallaven un tros perquè jo també en mengés», afegeix Montes, que en l'actualitat és entrenador al col·legi Llor de Sant Boi -on va estudiar i va començar a jugar Pau Gasol-.

Montes compta en el seu palmarès amb la primera medalla del món de la història del bàsquet -un bronze a Atenes- com a seleccio­nador nacional de l'equip júnior que la va guanyar. El fill de la senyora Teresa, del forn, que a vegades dormia entre sacs de farina a l'acabar els entrenaments abans de posar-se a fer pa, pensa ara en aquell sacrifici al barri. «Verdun era pobre, però em va ensenyar a treballar i estalviar», afirma or­gullós.