UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA

Els veïns demanen no perdre el temps amb la Model

El barri reclama recuperar el projecte ja acordat, que inclou una gran zona verda, equipaments i un espai de memòria

"No té sentit començar de zero amb un procés participatiu que només dilataria més les coses", apunta el portaveu veïnal

 

  / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

Després de 41 anys d'espera i incomptables anuncis d'incomptables dates sobre el seu tancament, els veïns de l'Eixample esquerre estan impacients. "No volem ni podem esperar ni un dia més", diu Toni Colomina, president de l'associació de veïns, que aquest dilluns al matí repartia amb un grup de veïns cartells pels comerços del barri. Entença, Rocafort, Rosselló... "Es tracta d'acabar de donar una última empenta. De crear l'ambient propici perquè aquesta vegada sigui la definitiva. No deixar escapar l'oportunitat", prossegueix l'activista. Al cartell, firmat, a més de per l'associació, per la plataforma ciutadana 'Fem nostre l'espai de la Model', els veïns exigeixen el tancament de la presó "en condicions" aquest 2017, data anunciada per primera vegada el març del 2015, quan va començar el simbòlic enderrocament de l'edifici a la confluència entre Entença i Rosselló. Unes "condicions" -tan importants com la data, que aquest dilluns sembla ja definitiva- que Colomina resumeix en un tracte digne tant per als presos i les seves famílies com per als funcionaris, per una banda, i, per l'altra, per començar "la recuperació de l'espai públic", per la qual els veïns lluiten des del 1976. La seva gran batalla.

Perquè aquesta transformació sigui una realitat com més aviat millor, Colomina subratlla que el govern municipal ha de recuperar el pla director per als terrenys de la vella presó consensuats l'any 2009.als terrenys de la vella presó "Es pot obrir un diàleg, és clar. Però no té sentit començar de nou un procés participatiu que no faria més que dilatar la transformació, quan ja es va fer un procés i hi ha un pla de consens que manté el vigor, ja que, desafortunadament, al barri no s'ha construït ni un equipament. Es pot actualitzar, però sense renunciar al que es va pactar", insisteix el líder veïnal.

MEMÒRIA, EDUCACIÓ I VERD

¿A què no poden renunciar? "El pla per a la Model preveu que, mantenint la memòria del que ha sigut, es converteixi en una gran zona verda i una llista d'equipaments imprescindibles que el barri i la ciutat fa anys que esperen", exposa el manifest recollit als cartells amb què aquest dilluns han empaperat el barri, el més dens de la ciutat. 

El març del 2004, aquests mateixos veïns, i molts altres -13.000, per ser exactes-, van enviar milers de cartes -cartes, no pas firmes- al llavors alcalde Joan Clos i al llavors president Pasqual Maragall, on els exposaven les seves necessitats. Parlaven d'una guarderia, una escola de primària de dues línies, una residència per a persones grans amb centre de dia i un poliesportiu. Cinc anys després, el 2009, després de diverses assemblees, l'associació de veïns va pactar amb l'alcalde Jordi Hereu un pla de futur: el famós pla director, que fa gairebé una dècada que espera el seu moment, i en què es recollien aquells equipaments, més una altra important reivindicació: un espai de memòria en un dels braços de la presó, per al qual ja tenien fins i tot nom. Salvador Puig Antich.  

L'esmentat -i reivindicat- pla conservava el panòptic -petició irrenunciable, han subratllat sempre- i cinc dels sis braços per convertir-los en els equipaments ja enumerats. El braç que es preveu enderrocar ho fa per satisfer una altra de les grans assignatures pendents al barri: crear una gran zona verda de 12.000 metres quadrats.

EL FUTUR DE LA 'CAPELLA GITANA'

Notícies relacionades

Un altre dels temes pendents una vegada es tanqui la presó com a tal de forma definitiva, en la línia de la memòria, serà la recuperació de la coneguda com a 'Capella gitana'.

El fill d'Helios Gómezintel·lectual llibertari autor de l'obra, fa anys que reivindica l'obra del seu pare, des de l'associació cultural que porta el nom del seu pare, des de la qual fa lustres que lluita per arrencar un compromís per a la restauració de l'obra, pintada els anys 50 en una de les cel·les, i tapada amb una capa de calç a finals dels 90. Així i allà segueix, a l'espera que els actuals mandataris prenguin una decisió sobre el seu futur.

Temes:

Presó Model