Els guies turístics rebutgen una Barcelona massificada de visitants

El guia turístic amb el paraigua, fent crits, tractant els forasters com si fossin bestiar, inventant més enllà de les poques coses que coneix. Aquesta imatge borrosa, irreal de la professió, es va fer carn ahir a Barce-lona en forma de visites gratuïtes per als natius. Desenes de guies van prestar el seu coneixement al matí amb un doble objectiu: demostrar que aquesta és una activitat seriosa i que ells, asseguren, són els primers que no volen que el turisme es descontroli.

Han congregat els curiosos, després d’haver-los convocat a través de les xarxes socials, a la Rambla, al Born i a Montjuïc. Però també a Montserrat, Lloret de Mar, Girona i Sant Feliu de Guíxols. Begoña Blanco, presidenta de l’associació de guies Aguicat, explica que aquesta és una feina envoltada de mals tòpics, i que per aquest motiu han volgut fer-se visibles.

En una ciutat en què el turisme no para de créixer –s’hi preveuen 74 nous hotels a curt termini– lamenta que a aquest col·lectiu li hagi tocat pagar els plats trencats. Perquè són molts els que consideren que la capital catalana fa temps que experimenta una certa saturació pel que fa a visitants.

«Nosaltres som els primers que volem que això no passi. Primer, perquè també vivim aquí, i segon, perquè no vull que els meus clients em diguin que no hi estan a gust perquè hi ha massa gent als llocs que visitem. Vull un turisme de proximitat, que puguin anar al celler de tota la vida».

Aguicat, associació amb un any de vida, està formada per un total de 277 guies dels 3.000 que hi ha censats a tot Catalunya. El 80% d’aquests professionals són autònoms. «Ens toca buscar-nos la vida per tot arreu, però també reciclar-nos i formar-nos».

CREIX L’INTRUSISME

Notícies relacionades

Set prototips de terrassa amb plataforma de Barcelona passen l’examen

L’Ajuntament de Barcelona col·loca la foto del rei Felip VI en una paret lateral de la sala de plens

En aquesta tasca per guanyar-se la vida, sosté Blanco, han de lidiar «amb un intrusisme cada vegada més gran». «Al carrer no és il·legal, però sí que ho  és als llocs declarats bé nacional d’interès comú, on únicament podem treballar nosaltres, un professor amb el seu alumnat o un empleat del recinte».

També es queixa de les multinacionals que desembarquen a Barcelona incomplint les normatives municipals –com per exemple les excursions en bici vetades en certs carrers del Gòtic–. «No sabem d’on surten ni què fan. ¿Què expliquen als turistes? no hi ha cap mena de control».