Pis amb vides per reformar a Sant Andreu

La casa és senyorial, amb una d’aquelles façanes que et fan notar que estàs en la part històrica de Sant Andreu. Però és sobretot un immoble amb moltes possibilitats. I no és l’ham  fàcil de l’anunci d’una vivenda a reformar. En aquest pis el que s’intenta recondicionar és la vida dels seus inquilins: sis persones que volen superar les seqüeles d’anys d’addicció a drogues. Legals i il·legals.

D. Castellà es va sobreposar a l’envit, i als seus 43 anys ja veu la llum al final del túnel i s’aferra a una oportunitat forjada amb la seva força de voluntat i a l’empara d’Egueiro, una associació sense ànim de lucre que desenvolupa programes de rehabilitació. "Et sents en una bombolla, protegit quan més vulnerable estàs, però ha arribat el moment de fer-la esclatar", explica satisfet. Ho fa abans d’anar a la feina que acaba d’aconseguir, l’aval gairebé definitiu per recuperar les regnes de la seva vida.

Els ocupants de la casa estan en l’última fase de la recuperació, el moment de sortir al carrer sols i de posar en pràctica el que han assimilat en els dos estadis previs. "A l’inici, els objectius són bàsics, com desintoxicar el seu cos i re­adquirir hàbits d’higiene; la segona fase és per a l’abordatge psicològic i educatiu, que comencin a perfilar a què es voldran dedicar al sortir al carrer", exposa Jaume Vilanova, director general d’Egueiro. Els usuaris, que arriben derivats de la xarxa d’atenció a les drogodependències i de la justícia (alguns han comès petits delictes), aprofiten per fer cursets de fusteria o informàtica, o per completar estudis.

ÚLTIMA OPORTUNITAT

No gaire lluny dels passos de Castellà hi ha Albert M., un excambrer de 47 anys a qui l’alcohol va portar a tocar fons. "Treballant bevia més jo que quatre clients junts. I al despertar-me em lamentava de no haver desaparegut d’aquest món", explica. En aquell punt va acceptar l’opció d’Egueiro com a última oportunitat, però descregut per les recaigudes prèvies. "Ara evito temptacions ocupant el meu temps: vaig al gimnàs i m’he enganxat, sí, però a llegir premsa. Soc un home nou", proclama poc abans de tornar a la cuina per preparar el dinar per al grup.

A Sant Andreu, els inquilins s’autogestionen sota la supervisió d’un psicòleg i un equip d’educadors i treballadors socials. Les tasques quotidianes no solament s’assumeixen a la llar. "És costum al barri que cada veí netegi l’entorn de la seva porteria i nosaltres vam decidir netejar també el dels veïns", exposa el Miguel, de 35 anys. "S’han guanyat el veïnat més reticent. Desitgen cridar al món que estan molt agraïts per una nova oportunitat i que no la pensen desaprofitar", diu Vilanova.

Aquest sentiment s’aprecia en cada gest del Ferran, que vol completar la formació de pintura "de parets" per dedicar-se a aquesta professió i fer que la seva família n’estigui "orgullosa". I que recuperi la pau que no ha tingut durant "vint i tants anys" per la seva atracció a un còctel d’alcohol, coca i cànnabis que li va fer perdre el nord en el rumb d’una vida afectada per una patologia psicològica.

Un de cada quatre usuaris d’Egueiro presenta aquesta doble problemàtica, per un 35% d’alcohòlics i un 40% de politoxicòmans. I encara que el perfil estàndard de l’addicte a drogues és el d’un home d’entre 25 i 30 anys, per a l’alcohol augmenta notablement la quota femenina, fins a un 35% i 40%, habitualment al voltant dels 40 anys, segons l’experiència d’Egueiro, que ha tractat unes 8.000 persones en les seves més de tres ­dècades.

MÉS DEL 90% D'ALTES

Notícies relacionades

Droga tova, negoci en alça

Catalunya prepara una llei de clubs cannàbics amb el repte d'esquivar el 'no' del Constitucional

"El 30% abandona la primera fase, però una vegada a la tercera el percentatge d’altes supera el 90%", explica Vilanova. És molt difícil saber quants recauen perquè no tots mantenen contacte amb l’associació. "Un exusuari ens va trucar, fora de si, perquè cobra una misèria i amb aquests lloguers els diners no li arribaven per posar gasolina; li vam omplir el dipòsit i el vam escoltar. Reconforta veure que va optar pel diàleg i no per reprendre l’espiral destructiva del consum".

I és que la crisi dificulta la culminació de les rehabilitacions. Una pròrroga indesitjada que no els desanima excessivament, sobretot després de veure la duresa del camí recorregut i les seves àn­sies de reprendre les regnes de la seva vida quan tinguin la certesa que poden rebentar la bombolla.