Editorial
Droga tova, negoci en alça
L'ambigua regulació del cultiu i el consum de cànnabis a Espanya no ha frenat les plantacions
fsendra32037007 los mossos descubren una plantacion de marihuana en la zona 170122164332
La problemàtica relacionada amb el cànnabis –des de la plantació i el consum individual fins al tràfic de droga a nivell internacional– es mou des de fa anys en una nebulosa que oscil·la entre la penalització i la tolerància, amb uns quants exemples de buit legal que permeten l’existència de pràctiques en què es fomenta la picaresca o es vulnera clarament la legalitat vigent. A Espanya no està penalitzat el consum, però la llei per a la protecció de la seguretat ciutadana del 2015 va endurir les sancions administratives als posseïdors i consumidors de marihuana a la via pública. Les plantacions que han proliferat de manera notable en el trancurs dels últims anys són un altre cas. Hi ha botigues i negocis virtuals que venen les llavors que, amb un tractament intensiu, poden convertir-se en poc temps en cabdells secs llestos per al consum. S’adverteix que és il·legal fer-les germinar, alhora que es donen consells per optimitzar els resultats del cultiu. La mateixa llei citada –amb mentalitat recaptadora i sancionadora, en detriment de la rehabilitació– no despenalitza la plantació i el cultiu, però inclou un article que especifica que la infracció administrativa es donarà si es produeix «a la vista del públic». Amb això es genera la possibilitat de cultivar el cànnabis de manera privada i per a consum personal. Aquest és un aspecte que genera una múltiple casuística en els tribunals i que obre la porta –com certifica el Tema del Dia del diari d’avui– a un negoci il·legal, lucratiu i amb un risc penal més petit que el de drogues considerades dures.
El fet que a Catalunya es localitzés el 2016 una mitjana mensual d’una tona de la planta opiàcia dona idea de la magnitud del problema, que no ha deixat de créixer des de la detecció el 2013 d’una proliferació de plantacions casolanes la producció de les quals s’acaba venent a l’estranger a través de xarxes de narcotràfic que s’han estimat més abocar-se a la marihuana en detriment de substàncies més perseguides per la llei.
En paral·lel, l’augment de les associacions cannàbiques (més de 600 en l’actualitat) genera un debat sobre els límits del consum i la frontera amb la legalitat. Regulades pel Parlament per «protegir, promoure i millorar la salut de la ciutadania mitjançant una política orientada a minimitzar els danys del consum de cànnabis», no sempre compleixen aquests requisits.
