EL MODEL DE CONVIVÈNCIA

Fàtima Taleb: "No toleren que sigui molt més que un vel"

La regidora de Badalona que denuncia agressions racistes atribueix els atacs al llegat de "xenofòbia i odi" d'Albiol

Lamenta que s'hagin intensificat les ofenses i amenaces que pateix des que va antrar en la carrera política

Fàtima Taleb, regidora de Badalona, denuncia una agressió racista. / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

Ha passat gairebé la meitat de la seva vida a Badalona, la ciutat en què ha pogut complir amb la seva vocació de mediadora comunitària. Una aptitud professional que se li deu fer ben difícil quan és la mateixa Fàtima Taleb (Berkane, Marroc, 1976) una de les parts implicades en el conflicte. Dijous, la regidora de Participació i convivència per Guanyem Badalona va denunciar haver sigut víctima d’un atac racista, i es mostra decidida a no resignar-se que s’hagi convertit en un element quotidià de la seva vida.

–Assegura que ja fa molt de temps que pateix atacs d’aquesta mena. ¿Com és que decideix denunciar-los ara?

–Des de la campanya electoral s’han intensificat les agressions. M’insulten, m’intenten pegar i m’amenacen de mort a les xarxes socials i en missatges privats. He denunciat als Mossos d’Esquadra que he vist missatges d’usuaris al Facebook de l’exalcalde Xavier García Albiol en què asseguren que he d’acabar en una cambra de gas, però ell no es va dignar ni a retirar-los. Em sento impotent. He esperat que passés el temps amb l’esperança que la gent assimilés que hi ha una regidora musulmana. Però tothom té el seu límit i jo ja he superat el meu.

–¿Els atacs són diferents des que és regidora?

–Sí, ara són bastant més freqüents i forts que abans d’entrar en política, quan només em passava alguna vegada. Les dones musulmanes semblem condemnades a estar invisibilitzades, al fet que només existeixi el vel, no nosaltres. Ens prenen per analfabetes i submises. Quan una d’elles participa en la vida pública se sacsegen els convencionalismes socials. I llavors hi ha un sector que no ho tolera i t’ataca.

–La presumpta agressora nega que li proferís insults racistes i ha assegurat que la denunciarà.

–No li faré el joc. Si se’n sap la identitat és perquè ella ha volgut sortir als mitjans, no pas perquè l’hagi divulgat jo. Es posa en dubte la meva versió, com passa amb la violència masclista, quan sembla que qui pateix l’agressió a sobre hagi d’argumentar-la. La prioritat sempre hauria de ser l’acte en si, mai buscar justificacions d’una reacció injustificable.

–¿Vostè arriba a tenir por d’anar sola pel carrer?

–(Somriu). Vull pensar que no. Sí que n’he tingut en alguna ocasió, però ara em nego a tenir-ne perquè de la mateixa manera que rebo insults i agressions, són molts més els que m’aturen pel carrer per donar-me el seu suport i animar-me. Faig pública la denúncia perquè altres persones que pateixen aquest maltractament diàriament perdin la por d’actuar. 

–Vostè ha apuntat al Partit Popular de García Albiol com a instigador d’aquest clima de crispació i xenofòbia.

–Durant el seu mandat es va dedicar a associar tots els problemes dels ciutadans a col·lectius minoritaris: musulmans, la comunitat gitana, pakistanesos... Ha negat que alimentés la confrontació després d’haver llançat campanyes polítiques com la de Netejant Badalona o després de tancar el local de [la comunitat islàmica] Al-Riduan, atribuint-ho a temes burocràtics, però després de vincular terrorisme amb islam. Ha agitat les consignes de la xenofòbia, de l’odi i de la por per dividir la ciutadania. I probablement des de l’esquerra tampoc s’ha fet tot el que és necessari per combatre-ho.

–¿Aquest llegat de què parla ha fet de Badalona un lloc hostil per a les minories? 

–No, en absolut. No hi passa res que no passi a qualsevol altra ciutat. Però sí que és cert que l’experiència de l’anterior govern municipal ha fet créixer les accions racistes. És conseqüència d’un cúmul d’estereotips, començant pel desconeixement de la realitat dels immigrants per part de molts veïns de la població. D’això se n’aprofiten alguns discursos polítics d’ultradreta i tampoc hi ajuden precisament gaire alguns mitjans de comunicació.

–¿Com és el racisme més subtil, el del dia a dia?

–Ho comproves quan esperes per entrar a la consulta del metge i escoltes altres pacients dir que el sistema està col·lapsat perquè ve molta gent de fora que s’està aprofitant dels recursos públics. O que totes les ajudes de serveis socials van per a estrangers. Haurien de saber com ho tenen de difícil a l’hora de trobar feina joves més que preparats pel sol fet de dir-se Mohammad o Ghada. Fins i tot una dona va publicar un tuit en què assegurava que associacions de veïns de la ciutat van pactar no llogar pisos a immigrants. I la cosa és fins i tot pitjor si a sobre ets dona. És masclisme sumat a racisme.

Notícies relacionades

–¿Com es contraresta aquesta situació?

–És fonamental denunciar, perquè en quedi constància i es redoblin esforços. I buscar espais de diàleg amb veïns, entitats, comunitat educativa i famílies. Fomentar la informació per sensibilitzar i conscienciar. S’han de superar els projectes de multiculturalitat i buscar el model co, el de la comunicació i cooperació, però també el de la corresponsabilitat de la ciutadania. I canviar el rumb de la regidoria. Amb el PP, es deia Seguretat, convivència i participació, però gairebé tot el pressupost es destinava a l’actuació policial. Per nosaltres la seguretat també és generar les condicions encaminades a apoderar el teixit associatiu, les persones, per millorar-ne la convivència.