Alguna cosa passa a l'altre costat de Montjuïc

Sobre les xapes que amaguen les obres de la futura estació de la Foneria, al passeig de la Zona Franca, una de les parades al barri de la L-9, un mural feminista firmat per L’Engranatge, Taula de Dones. S'hi veuen diverses dones mostrant cartells amb missatges com ‘sóc capaç’, ‘sóc forta’, ‘sóc invencible’. Del metro, de moment, malgrat que tot sembla indicar que aquesta vegada és la definitiva, al barri en veuen només el característic cartell groc de l''hi estem treballant'. Fa tant de temps que és allà que ja ningú s'hi fixa.

En les últimes setmanes, els barris de la Marina estan apareixent, sent citats almenys, als mitjans de comunicació d'una forma inusualment freqüent, per bé o per mal. La firma d'un conveni entre Colau i Junqueras amb l'objectiu de acabar per fi les encallades obres del metro va dirigir tots els focus cap al barri. La Marina va protagonitzar també l'actualització de la llista de llocs en els quals actuarà el pla de barris, i l'alcaldessa acaba d'anunciar la seva intenció de "mirar cap al Llobregat".

Van obligar a reparar també en aquests barris les últimes estadístiques sobre renda familiar. La Marina del Prat Vermell és vermella també en aquest mapa. Segons les xifres presentades recentment, el barri manté el lloc 71 (de 73), tot i que amb un índex encara més baix que el 2014, ja que s'ha passat d'una renda de 39,4 a una de 36,9. La mitjana de la ciutat és 100. A la Marina del Port, la Marina 'rica' i també la més poblada, les famílies perden així mateix poder adquisitiu, ja que se situen en un 70,4 i baixen a la posició 54.

Nascuda i criada al barri, Anabel Montón té 26 anys i és membre actiu de l'assemblea de barri de la Marina, un dels espais sorgits del 15-M, des dels quals s'ha intentat revifar la flama de la lluita veïnal al barri, durant anys apagada. "Les mobilitzacions pel metro es van fer fortes aquí. Vam sortir al carrer 14 setmanes seguides,14 setmanes seguides i vam arribar a ser mil persones, cosa inaudita en aquest barri, com a mínim després de les lluites veïnals dels 70", apunta la jove, que té clar quin ha de ser el pròxim objectiu. "Tenim un problema amb l'educació, molt greu. Les xifres de formació són dramàtiques", apunta Montón. A la Marina del Prat Vermell només el 4,2% de la població té estudis superiors, mentre la mitjana de la ciutat és de gairebé el 30% (29,4%). Les xifres tornen a ser millors a la Marina del Port, amb un 13% de titulats. També molt per sota de la mitjana.

Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les Mans, entitat de referència al barri, coincideix amb el diagnòstic de Montón. "La crisi ha sigut molt dura i encara és molt dura. És dur haver de fer berenars als nois perquè saps que a casa seva no poden. És una qüestió de drets", explica l'educadora. A la llista de necessitats, Cerdà insisteix també en la urgència de la promesa arribada del metro per combatre "l'aïllament físic i mental", i la feina. "No només la dels joves, que també. Al centre de dia atenem nens els pares dels quals són aturats de llarga durada, una altra realitat dura del barri", prossegueix.

¿QUÈ S'HA DE FER AMB EL TREBALL DOMÈSTIC?

Janna Cantero, tècnica comunitària, planteja un altre repte: l'economia submergida. "Amb tants anys de crisis moltes dones han fet tirar endavant les seves famílies principalment amb la feina domèstica, i ara veuen que s'acosta la jubilació i no tenen drets. Regularitzar aquesta feina és un altre dels reptes que ens hem d'afrontar", assenyala. Aquest és un dels temes que afloren a la Taula de Dones del barri, un dels punts d'unió entre la Unió d'Entitats -l'associacionisme clàssic- i el nou moviment veïnal, al voltant de L'Engranatge.

Administrativament la Marina són dos barris -del Port i del Prat Vermell-, encara que funcionen com un. Crear aquesta identitat comuna en dos barris que en realitat són una suma de barriades -Can Clos, el Polvorí, el Plus Ultra …- era un dels objectius que es va fixar la Unió d’Entitats quan es va crear el 1987. 30 anys després segueixen perseguint el mateix, tot i que van més enllà: busquen injectar en els seus veïns orgull de barri. Apoderar-los, en llenguatge post 15-M.

EL TERMÒMETRE DEL TAXISTA

Notícies relacionades

El club de les segones oportunitats

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

“Ara li dius a un taxista que et porti al passeig de la Zona Franca, i t'hi porta. Encara que en l'imaginari de molts barcelonins segueix viva la idea de la Zona Franca com el lloc al qual es va a comprar droga, la situació ha millorat molt. El que ens falta és que els veïns se sentin orgullosos de la Marina. Que ens reivindiquem. Que ens situem al mapa”, exposa Dori García, directora de la Unió d’Entitats, a la qual pertanyen set associacions de veïns clàssiques de les diferents barriades, encara que "molt envellides i poc actives". Aquesta falta d'apoderament és, a ulls de García, un dels motius pels quals el teixit associatiu del barri és tan feble. "És un peix que es mossega la cua", destaca. Maria Santiago, secretària de l'associació Marina Viva, una de les entitats culturals més actives de la Unió, coincideix amb García tant en el diagnòstic com en l'obstinació: apoderar els veïns i teixir orgull de la Marina.  

El mural feminista de la futura estació de La Foneria és simbòlic, doncs, per moltes coses. Pel lloc on es troba -una estació que està més a prop que mai gràcies a la lluita veïnal que, malgrat tot, ha estat present-, per qui el firma i pel que representa: aquell apoderament que persegueixen.