Anar al contingut

INICIATIVA SOCIAL A LA MARINA

El club de les segones oportunitats

La fundació Mans a les Mans ensenya oficis a joves sense estudis ni feina

Les xifres de titulats a la Marina són les més baixes de Barcelona

Helena López

El club de les segones oportunitats

DANNY CAMINAL

La seva adreça és fàcil de recordar. Carrer del Foc número 100. Al cor de la Marina, on coincideixen les diferents realitats del lloc. Les dues Marines, a un pas d'aquell altre món que són els pisos de luxe a l'altre costat de la Gran Via, a la veïna Ciutat de la Justícia. A més de la seva localització, el vell edifici en quèdesenvolupa la seva activitat la fundació Mans a les Mans significa molt per al barri. Era l'antiga escola de la parròquia, una parròquia d'aquelles de la perifèria, de les que ha estat sempre al costat de la gent. Escola en la qual va fer classes la referent del moviment de renovació pedagògica Pepita Casanellas, la més cèlebre veïna del barri, amb el permís de Francisco Candel, que va definir la Zona Franca com el seu Macondo. 

Malgrat que fa anys que l'escola va tancar com a tal, Mans a les Mans té molt d'escola. Escola de vida. La fundació es va crear l'any 2004, per ajudar les persones que ja treballaven a i pel barri. Són hereus de l'esplai el Submarí, que treballa amb els xavals de la Marina des de fa 40 anys. La seva obstinació és intentar revertir la dramàtica xifra de titulats als seus barris. Acompanyar els nens a partir dels set anys perquè no abandonin els estudis i donar una segona oportunitat als que ho han fet, amb tallers d'oficis. 

ABANS DE DECIDIR...

El projecte 'Abans de decidir has de provar' ofereix als nois l'oportunitat d'aprendre nocions molt bàsiques de diferents professions. "Del que es tracta és que vegin el que poden fer", explica Neus Cerdà, directora del centre. "Els nois arriben aquí sabent només per al que els han dit sempre que no valen. Es tracta que vegin les seves qualitats", prossegueix l'educadora. Els tallers es realitzen a la planta de dalt de l'escola, amb unes deficiències òbvies. Fa fred i les parets estan com fa 40 anys. "Si tinguéssim recursos ens agradaria arreglar aquesta planta per fer-la més agradable, com el centre de dia", apunta Cerdà, a qui també li agradaria que donessin un reconeixement oficial als tallers. 

Una de les assignatures pendents és arribar a més noies. En el grup actual només hi ha una noia apuntada. "És un problema. No és que no hi hagi noies en aquesta situació, és que costa més accedir-hi. Els nois que no estudien ni treballen molesten a casa. Les noies, no. Les noies ja va bé que no estudiïn perquè cuidin dels germans i de la casa", planteja mostrant una situació que subratlla, està "lluny d'estar superada".

L'OPORTUNITAT

La llista de necessitats i d'idees, a l'espera de diners per poder executar-les, és llarga; i el pla de barris en què l'ajuntament acaba d'incorporar les barriades als peus de Montjuïc es presenta com una oportunitat. "Hem de confiar que el pla de barris servirà per canviar les coses. Les necessitats són tantes, que no ens queda cap més remei que treballar junts per enfortir els projectes ja existents i generar-ne de nous", explica Cerdà.

Són dos quarts de deu, hora en què comencen els tallers, i la meitat de joves no han arribat. L'absentisme és freqüent, algunes vegades justificat. Dos dels nois tenen hora al consolat per regularitzar els papers. "Una de les pors que ens fa que l'ajuntament es fiqui molt en el projecte és que ens pugui obligar a coses com a no agafar nois que no tinguin els papers, i això no ho farem. Aquí no tanquem la porta a ningú -conclou l'educadora-; aquest és el lloc que els queda quan troben totes les portes tancades". 

Temes: Solidaritat