Colau aprèn a jugar a tres bandes

Q uan falten pocs mesos per complir dos anys com a alcaldessa, Ada Colau ha après a jugar a tres bandes. Això s’ha concretat aquests últims dies, en què Barcelona en Comú, després de mesos de desamor evident, ha aconseguit per fi un pacte amb ERC sobre el Pla Urbanístic Espacial d’Allotjaments Turístics (PEUAT) i, per primera vegada en el mandat, ha tancat una aliança amb CiU, en aquest cas sobre el pacte de la vivenda, fet que resulta més sorprenent, ja que aquesta entesa semblava descartada per les parts, que es consideren antagòniques pel que fa al model de ciutat.

En el ple d’ahir, els pactes es van concretar en vots i Colau va veure com els uns i els altres anaven passant de soci en una votació a detractor en l’altra, amb les inevitables picabaralles i retrets. El PP va ser l’únic que en els tres casos no va contribuir a afavorir l’aprovació.

METRO A LA ZONA FRANCA

El primer punt rellevant va ser el de l’acord tancat per Colau amb la Generalitat, via el grup d’ERC al consistori, per desencallar el projecte de l’arribada del metro a la Zona Franca. Consisteix en la compra municipal de solars de l’Administració catalana perquè aquesta utilitzi els diners en el suburbà. Tots hi van votar a favor menys el PP, que es va abstenir, però no van faltar esgarrapades al bàndol del sí. Va ser el PSC, soci de Barcelona en Comú, el que va retreure a ERC la naturalesa de l’operació perquè implica avançar diners a la Generalitat. Amb menys estrèpit, i amb l’abstenció de Ciutadans i el PP, també es va aprovar l’acord per iniciar el trasllat de la presó Model, també per un pacte entre el republicà Alfred Bosch i Colau.

El següent punt d’envergadura en l’ordre del dia era el pla de vivenda 2016-2025, amb una inversió prevista de 1.666 milions d’euros en aquest període i que preveu la construcció per part del consistori de 8.854 pisos en 10 anys per destinar-los, en un 80%, al lloguer assequible. A més disposa augmentar el parc públic (que actualment atresora 11.000 vivendes) en 5.000 pisos més erigits en solars municipals per fundacions, cooperatives i una empresa publicoprivada, i en 5.000 més mitjançant la compra i la mobilització de cases buides. Un pla que té com a repte aconseguir que el preu de la vivenda no expulsi els barcelonins de la seva ciutat.

PACTE IMPREDICTIBLE

El pla afecta una qüestió més que sensible per a Colau, la vivenda, que va centrar el seu període com a activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, una etapa que va acabar sent decisiva per a la seva entrada en política. Si fa dos anys algú hagués pronosticat que acabaria pactant amb CiU el seu pla central sobre vivenda, ningú l’hayria cregut. El govern va fer una sèrie de modificacions perquè els convergents subscrivissin el pla, i aquests van afirmar que la planificació suposa seguir les línies iniciades en els temps de Trias com a alcalde. I tots contents.

El pla de vivenda, que la resta van rebutjar, també va tenir el vot favorable de Ciutadans, però va ser un vot crític, com va explicar el regidor Koldo Blanco: «Hi votarem a favor, no perquè hàgim fet un pacte amb el govern, que no l’hem fet. El pla no és suficient, s’hauria de triplicar la producció de vivenda prevista, però són polítiques essencials».

Per ERC, Montse Benedí va retreure a Colau que hagi pactat sobre vivenda «amb els de sempre per fer el de sempre. ¿Com explicarà això als votants que van confiar que vostè portaria el canvi a la ciutat?». I el convergent Joaquim Forn va intentar incomodar-la recordant-li que els anteriors plans de vivenda elaborats per l’ajuntament van comptar amb el suport dels republicans.

«UNA VICTÒRIA COL·LECTIVA»

En el debat previ a l’aprovació del PEUAT –que limita la creació d’hotels a la zona de més pressió turística, permet el manteniment dels existents en una segona i propicia l’aparició de més establiments en la menys freqüentada–, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va assegurar: «És una victòria col·lectiva». El pla de Colau per governar el turisme, un altre punt clau del seu programa, va passar el filtre amb el suport d’ERC i l’abstenció de la CUP. Per aquesta formació, la regidora María José Lecha va denunciar la pressió que suposava l’amenaça que si no s’aprovava la norma es desfermarien els inferns en forma de petició de llicències.

Notícies relacionades

Planificar per garantir el dret a l'habitatge

El museu viral de Belén Esteban

CiU va criticar el projecte i va argumentar que no el rebutjava perquè sí, que el pacte sobre vivenda demostra que la seva és una oposició responsable. «Generarà inseguretat jurídica i no resoldrà el problema», va advertir per la seva part el popular Alberto Fernández Díaz. ERC va defensar el seu suport al pla situant-se metafòricament entre la CUP i CiU. El republicà Jordi Coronas va aportar la metàfora: «Entre els que volen hortets i els que volen hotels».

Colau acaba la setmana amb el pressupost per al 2017 aprovat automàticament, via qüestió de confiança, i amb els seus plans de regulació turística i vivenda validats. Per a això ha hagut de pactar amb aquells als quals demonitzava. O ha demostrat que pot pactar amb qualsevol. La lectura anirà per barris.