"La UE i els EUA han de decidir què fer a Ucraïna, no demanar permís a Putin"

"Els líders europeus i els nord-americans han de decidir quina mena de garanties de seguretat estan disposats a donar [a Ucraïna], no demanar permís a [Vladímir] Putin", assegura el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, en una entrevista exclusiva amb EL PERIÓDICO en la qual defensa que la millor inversió en la seguretat d’Europa és el suport militar a Kíiv.

Kubilius (Vílnius, 1956) és el primer comissari de Defensa de la història de la Unió Europea. Tot i que tradicionalment és una competència nacional en la qual l’Executiu comunitari amb prou feines té poder, Kubilius diu no que no ha afrontat grans resistències en el seu càrrec entre els governs del bloc. "Vaig ser nomenat comissari simplement perquè els líders europeus van començar a comprendre els reptes en matèria de seguretat a les quals ens enfrontem", assegura.

Ucraïna, un aval per a la UE

Aquesta amenaça té nom i cognoms: Vladímir Putin. "A la tardor, els líders europeus van començar a entendre que hi ha una amenaça real d’agressió de Rússia contra els països membres de la UE o de l’OTAN", explica el comissari. Ucraïna, que lluita des de fa tres anys contra els embats de l’exèrcit rus, és l’última línia de defensa d’Europa.

"Puc citar de memòria el que va dir fa un temps la presidenta de la Comissió: que la millor inversió en seguretat europea és invertir en la seguretat d’Ucraïna. De vegades pot semblar una declaració política molt simple, però és una realitat", assegura el lituà. Els europeus, insisteix Kubilius, tenen molt a aprendre de Kíiv sobre la guerra. "Els ucraïnesos ens estan donant suport, estan aportant els seus coneixements i la seva experiència, i això és molt important per a nosaltres", afegeix.

Per això, garantir la seguretat d’Ucraïna en el marc d’un alto el foc és fonamental. "Putin, definitivament, no vol garanties de seguretat per a Ucraïna, garanties de seguretat reals, perquè això li crearia més problemes a l’hora de planejar qualsevol mena de pròxima agressió contra Ucraïna", insisteix Kubilius.

"Putin va iniciar la guerra contra Ucraïna el 2022 no perquè temés que Ucraïna es convertís en membre de l’OTAN ni perquè volgués ser Pere el Gran i recuperar els territoris", al·lega el comissari. Kubilius defensa que la veritable raó és que el líder rus "temia que Ucraïna, especialment amb la seva integració en la UE, es pogués convertir en un país molt pròsper econòmicament i socialment, com són els Estats bàltics o l’Europa central, i que això pogués inspirar el poble rus a començar a fer-se preguntes".

Armar Ucraïna és un dels pilars de l’estratègia de defensa europea. L’altre és desenvolupar una veritable política comuna i aprofundir en l’autonomia respecte a altres actors, en particular, els Estats Units. Segons Kubilius, més independència europea no té per què implicar una ruptura de relacions amb Washington, sinó tot el contrari.

El comissari reconeix alhora que la postura de l’Administració del president Donald Trump, amb el focus a la regió Àsia-Pacífic, explica en part la militarització de la UE i un intent de fer-la més autònoma. "Però hem de ser realistes: requerirà temps", apunta. "I la nostra independència no implica tallar vincles amb els nostres socis transatlàntics", remarca, i insisteix que Washington és un aliat clau del continent i per a la pau internacional.

L’espai de col·laboració en matèria de defensa entre la UE i els EUA és l’OTAN. Kubilius considera que el treball a nivell comunitari no entra en contradicció amb el de l’Aliança, sinó que el complementa. "L’OTAN té responsabilitats específiques a l’hora de dissenyar els plans de defensa", explica. El valor afegit de la UE, diu, és la seva capacitat per recaptar fons i contribuir a arribar als objectius de capacitats també a través de la política industrial.

Una Unió de la defensa

Durant els últims sis mesos, bona part de les iniciatives que la Comissió Europea ha posat sobre la taula han anat en aquesta direcció: reforçar la política de defensa de la UE. Brussel·les ha simplificat les normes per facilitar el treball a la indústria, ha fomentat les compres conjuntes i ha flexibilitzat les regles fiscals perquè els països incrementin la seva despesa militar. "Ara el repte és complir", reconeix Kubilius.

"Quan parlo de la Unió Europea de defensa sempre dic que hem d’ampliar la nostra perspectiva i no limitar-nos només als Estats membre de la UE", explica el polític, que veu la seguretat del continent com una responsabilitat comuna. "D’una banda tenim Ucraïna i, de l’altra, la Gran Bretanya i Noruega, amb capacitats militars realment molt importants", afegeix, "per això seria molt important veure com podem integrar-los a tots".

Notícies relacionades

La UE afronta el curs amb els reptes de Trump i Ucraïna

Un agost ‘horribilis’

La UE està treballant perquè els països amb els quals tenen acords de seguretat participin de les oportunitats de finançament. El lituà insisteix en el nivell de preparació de l’Exèrcit ucraïnès. "En el costat democràtic del continent, tenim les forces militars ucraïneses, que són les úniques forces militars que han sigut provades en combat", defensa.

En l’àmbit comunitari, el desenvolupament de la política és quasi una obligació legal. Els tractats diuen que, "en cas d’agressió militar, els Estats membre de la UE han d’estar preparats per ajudar un altre Estat membre", explica Kublius. "La pregunta és com de preparats estem", reconeix el comissari, que afegeix tot seguit que defensa que, amb l’enemic a les portes, "hem de ser molt més pragmàtics".