Les dues cares de viatjar amb cotxe elèctric

L’ús del cotxe elèctric sol associar-se a desplaçaments urbans o trajectes recurrents de punt a punt. Però cada vegada més conductors el trien també per a les vacances. Sense gasolina, sense soroll i amb més o menys planificació, s’animen a recórrer centenars –o milers– de quilòmetres. En els últims anys, constaten, la situació ha canviat molt. No obstant, mentre per Europa és fàcil trobar carregadors, a casa sovint molts no funcionen.

Gil Lladó i la seva parella, Marina de la Maza, han anat de vacances aquest estiu en vehicle elèctric als Alps suïssos i a la vall d’Aosta, al nord d’Itàlia. Opten per aquesta forma de transport des de l2021. En quatre anys, Lladó constata que les condicions han canviat molt. "Al principi hi havia pocs punts de recàrrega en ruta i era necessari planificar bé on parar a recarregar. Ara és molt fàcil, es pot anar sobre la marxa", assegura.

Explica que amb la infraestructura de recàrrega ràpida que hi ha a les principals vies de França i de Suïssa n’han tingut prou, a més d’algunes càrregues als llocs que visitaven, de manera que a la nit no necessitaven buscar allotjaments amb endolls. Van triar una furgoneta Citroën ë-Jumpy de 75 kWh, que té una autonomia d’entre 280 i 350 quilòmetres. "A Europa, la infraestructura està molt més desenvolupada, és espectacular com funciona", afirma. A Catalunya, molts dels carregadors lents que es van instal·lar fa anys no funcionen per falta de manteniment, mentre que "els ràpids han millorat molt i avui es poden utilitzar quasi com si anessis a una gasolinera".

El cost del viatge va ser de 247 euros per 3.046 quilòmetres recorreguts. "L’electricitat, com la gasolina, és més cara a França, Suïssa i Itàlia", afirma, i afegeix que a Espanya aquesta distància hauria sortit per uns 133 euros. Segons Lladó, viatjar amb elèctric és una de les maneres més efectives de reduir les emissions a nivell individual. Aquesta és la seva principal motivació. Resident a Barcelona, després del primer any utilitzant cotxe elèctric de lloguer, va decidir vendre el seu cotxe privat. Està molt satisfet amb l’elecció, tot i que es planteja si quan tingui família les seves necessitats seran diferents.

Notícies relacionades

Un fidel defensor de la política econòmica que encapçala Trump

La confusió per lleis de begudes energètiques alerta la distribució

Daniel Mejías està de vacances per la Noguera amb la seva família. També, des de fa anys, opta per la mobilitat elèctrica per viatjar. Aquesta vegada, amb un Renault Zoe. Per a ell ja n’hi ha prou. Des d’Artesa de Segre, aquests dies estan visitant el congost de Mont-rebei, Ponts, Os de Balaguer, Penelles... "Fem el mateix que amb un cotxe de combustió, però amb més planificació. No pots anar amb presses. A Artesa de Segre no hi ha carregador, així que vam anar fins a Ponts, on n’hi ha un parell, i allà vam fer el vermut", assenyala. I el mateix els va passar en altres llocs.

Mejías també opta per l’elèctric els caps de setmana. Sovint va a Camprodon. Abans de tornar a Barcelona, endolla el cotxe a la plaça de l’Ajuntament, en un punt de recàrrega gratuïta, però lamenta que hi ha incívics que aparquen el cotxe ocupant l’espai tot i que ja hagin recarregat. Altres vegades els carregadors estan espatllats: "A Llanars, davant l’hotel Grèvol, o a Setcases, es van instal·lar i no funcionen, no se’n fa el manteniment. És com anar a posar gasolina i que el sortidor no funcioni. Això no és culpa del cotxe elèctric", afegeix.