Quan les paraules es toquen

"La vida era més senzilla quan Blackberry i Apple eren només fruites". Així ho recorda un cartell al meu estimat restaurant Sol i Mar de Calella de Palafrugell. Allà, asseguda, amb vistes al mar i amb un llibre a les mans, m’aturo a pensar com hem anat canviant. En com les pantalles s’han anat menjant el silenci, la pausa, la concentració... i la lectura. Vivim immersos en un món hiperconnectat i accelerat. Les notificacions, els missatges constants, l’algoritme que ens manté enganxats –a base de microdosis de dopamina– no ens donen treva. Tot és immediat, tot és breu. I dins d’aquesta tempesta digital obrir un llibre en paper s’ha convertit en un petit acte de resistència. De tornada. De connexió real, amb un mateix i amb els altres.

Dues campanyes recents m’han ajudat a posar imatges a aquest sentiment. La primera, amb l’eslògan Llegir et mou, ens mostra un llibre obert que es transforma en dues cames caminant. Una metàfora senzilla però ben potent. Llegir et mou. No només de lloc, sinó per dins. Et transporta a mons imaginaris, però també et sacseja, et fa pensar, et qüestiona. I sovint, després de llegir aquell llibre, no ets exactament la mateixa persona.

La segona, d’una immensa dolçor, ens mostra una nena dormint al llit... i al terra, la figura de la Pippi Langstrump, estirada en la mateixa posició. El llibre de la Pippi està obert al seu costat. El missatge: The right book will always keep you company. El llibre adequat sempre et farà companyia. I sí. Un bon llibre es pot convertir en el teu millor amic. En una presència constant. Hi ha històries que s’instal·len dins, personatges que et fan de mirall o d’àncora. Llibres que et consolen, que et fan riure, que et fan sentir menys sol.

Però llegir en paper no és només accedir a una història. És també una experiència física, gairebé un ritual. Triar el llibre, obrir-lo, acariciar el gruix de les pàgines, sentir l’olor de la tinta i del paper. Remarcar, sempre amb llapis. Tornar enrere. Rellegir una frase només perquè és bonica. Tancar-lo i deixar-lo a sobre de la tauleta. Esperar amb candeletes el moment de tornar. Llegir ens obliga a aturar-nos. A posar pausa. A deixar d’estimular-nos per fora per començar a mirar a dintre. I això, avui, és revolucionari. Quan llegim, la ment es desaccelera. El pols baixa. L’atenció se centra. Ens desenganxem –tot i que sigui una estona– del torrent d’estímuls digitals que ens sobreexcita i ens dispersa. Llegir ajuda a calmar aquesta set inacabable de novetats, d’urgències, de contingut instantani. I, sí, segurament redueix la dopamina descontrolada que ens generen les pantalles. Però també ens eleva, ens enriqueix i ens equilibra.

I després hi ha les llibreries. Les grans i les petites. Les de la gran ciutat i les del barri. Les del poble. En totes elles, entres i et pots perdre. Pots regirar lleixes, escoltar recomanacions de la llibretera que et coneix, descobrir un títol que no buscaves, però que et troba a tu. Comprar a la llibreria és una experiència. És defensar una manera de fer. És cultura, és conversa, és comunitat. Les llibreries són refugis i espais per somiar. Perquè llegir ens fa somiar desperts. Ens connecta amb la capacitat de projectar, d’imaginar altres mons, altres vides, altres maneres de ser. I això també és essencial en temps difícils. Llegir no és només evadir-se: és ampliar la mirada. Per això em resisteixo a deixar enrere el paper. No és nostàlgia. És necessitat. De parar. De no fer scroll. De tornar a donar pes al que dura, al que demana temps, al que es cuina a foc lent. Perquè sí, segurament la vida era més senzilla quan Apple i Blackberry eren només fruites. Però no tot està perdut. Encara podem construir moments senzills i autèntics. Encara podem triar llegir. A la platja. En una terrassa. Al tren. Una tarda de pluja. En una llibreria. A la biblioteca. A casa, a mitja tarda o abans d’anar al llit. Amb el mòbil en mode avió. Amb el cor en mode obert.

Notícies relacionades

Arriben les peixateries del futur

Les dues cares de viatjar amb cotxe elèctric

Llegir ens fa parar. Ens fa pensar. Ens fa tornar. I això, avui, ja és molt. Però també cal que ho expliquem. Que ho comuniquem. En un món on tot es promociona, també hem de posar en valor la lectura. Comunicar la força. Fer-la desitjable, accessible, emocionant. Perquè llegir no és només una activitat. És una experiència. Una actitud. Una manera de ser al món.

Seria bo que les administracions apostessin amb més força per campanyes creatives, fresques i impactants, que ens recordin que llegir ens fa lliures. Ens fa crítics. Ens fa profunds. Perquè com més llegida és una societat, més madura és. Més capaç de pensar per si mateixa. Més difícil de manipular. Més lliure. I això sí que no es pot comprar amb cap dispositiu.