Els campions oblidats del 92

De tant en tant se sent una veu a Barcelona que parla de tornar a acollir uns Jocs Olímpics. No obstant, el record dels primers no presenta el millor aspecte en algunes de les instal·lacions llegades. Per exemple, la plaça dels Campions, una plaça abandonada que hi ha a Sant Martí i dedicada a uns campions oblidats.

A pocs metres de la Vila Olímpica, on es van allotjar els esportistes, l’espai va ser inaugurat el setembre de 1992 per homenatjar els 257 atletes que van fer medalla d’or i 10 dels esportistes més llegendaris llavors que van deixar empremta. Noms com ara Carl Lewis, Serguei Bubka, Earvin Magic Johnson, Miguel Induráin, Alfredo Di Stéfano, Johan Cruyff o Garri Kaspàrov, que avui dia no tenen acompanyants sinó successors. El 1995 es van afegir els noms dels esportistes paralímpics que van guanyar una medalla.

Lloc per obviar

30 anys després, els medallistes espanyols que van acudir a la inauguració de la plaça dels Campions oficiada per Pasqual Maragall més s’estimarien no saber quin és l’estat actual d’aquest espai de difícil localització, tancat, molt poc senyalitzat i deteriorat. Amb moltes de les plaques arrencades de terra, amb males herbes creixent entre les rajoles i persones sense llar instal·lades a la intempèrie, el que havia de ser la flama eterna del memorable 1992 ha esdevingut un lloc per obviar, fins i tot per als qui honrava l’homenatge.

"Als llocs on he fet la meva vida esportiva no se’ls havia acudit res tan bonic", va dir Di Stéfano el dia de l’estrena. "Un record inesborrable per a tota la vida", va afegir Dani Plaza, primer or olímpic d’atletisme (20 km marxa) de la història. "És magnífic que algú hagi pensat a construir un lloc com aquest", va afirmar Kaspàrov del reconeixement inesperat. "Se m’ha fet un nus al coll", va assegurar Antonio Vázquez, or en tir amb arc per equips.

La plaça està considerada un monument de Barcelona i en aquest sentit és a càrrec de la comissió de Patrimoni. Pertany al districte de Sant Martí, el màxim responsable del qual és David Escudé, també regidor d’Esports. Una coincidència que ho faria presumptament sensible a les demandes de restauració de Pere Figueras, l’únic defensor de l’espai avui, alhora que l’ideòleg el 1991, quan era director comercial de Mundo Deportivo. Va trobar l’entusiasta suport d’Enric Truñó, antecessor pretèrit d’Escudé. L’any passat va reivindicar restituir la plaça però les seves demandes han sigut desateses.

"La plaça és dels veïns", al·lega Escudé. La remodelació d’aquest atractiu punt de visita per a aficionats a l’esport i turistes en general va per llarg. L’"interès" que va manifestar l’alcalde Jaume Collboni a recuperar aquest monument –segons la seva categoria oficial, la plaça dels Campions és equiparable a l’estàtua de Colom, per exemple– es tradueix en un llarg procés burocràtic. Ara "està en tràmit la contractació d’un redactor" per a la reurbanització de la plaça com un dels passos previs a "la consulta" a la ciutadania del futur ús que es farà del lloc. Res d’imminent, ni encara menys urgent. Una demora d’anys.

Proposta de trasllat

Notícies relacionades

Aleix Pratdepàdua, director del mirador de la Torre Glòries: "La nostra proposta per veure Barcelona és insòlita i genera interès internacional"

La torre Glòries serà l’amfitriona de la federació mundial de torres

Figueras proposa a l’Ajuntament el trasllat d’aquest espai a una zona més cèntrica i accessible, en què barcelonins i turistes recordin que el gimnasta bielorús Vitali Sxerbo va guanyar sis ors, que els alemanys vegin les 33 que van obtenir i que els japonesos s’inclinin davant les tres plaques en honor seu. Espanya en va guanyar 13.

El projecte de reconstrucció té un enfocament renovat i un nou emplaçament pensat: la rambla de Santa Mònica, que ara està en obres. Figueras té fins i tot un pressupost aproximat, patrocinadors disposats i llegendes modernes (Rafa Nadal, Lionel Messi, Marc Márquez, Pau i Marc Gasol...) per rellançar la plaça. Només falta una voluntat política igual d’entusiasta.