El consum de peix a Espanya cau més d’un 30% en una dècada

Tot i que estem menjant més salmó i més tonyina vermella que mai i la moda dels sushis i els cebiches ha calat en totes les edats, el consum de peix a Espanya no deixa de desplomar-se des de fa anys. Pot semblar una paradoxa, perquè ara no hi ha restaurant que es preï sense la seva ració de pop a la carta o perquè l’auge de les gastronomies orientals ha introduït espècies que abans no es coneixien aquí, però les dades de l’última dècada són rotundes: dels 26,4 quilos que cada persona menjava anualment el 2014, s’ha passat a només 18 quilos el 2024, xifra que representa gairebé un 32% menys. I això ha suposat, entre altres coses, el tancament d’unes 5.000 peixateries a Espanya, una tercera part de les que existien el 2007.

"Estem vivint un moment de canvis socials profunds i de noves tendències de consum que venen impulsats en bona mesura per la penetració d’internet i la tecnologia, i això ha fet que, per falta de temps, els espanyols cuinin cada vegada menys i que molts hagin deixat d’anar a les peixateries perquè entenen que això també requereix temps o per desconeixement, perquè no saben quin peix comprar", apunta María Luisa Álvarez, directora general de la Federació d’Associacions d’Empresaris Detallistes de Peix (Fedepesca).

És cert, constata Álvarez, que una part del consum de peix es fa fora de la llar, però, tot i així, les dades no ens són favorables, tenint en compte que el 2023 aquest consum extradomèstic va ser d’uns sis quilos anuals per persona". En l’actualitat, prossegueix, segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura, a Espanya es consumeix gairebé la mateixa quantitat a l’any de peix que de plats preparats".

Hi ha encara un tercer factor, el dels preus, que actua com a fre, afegeix la directora general de Fedepesca. "És possiblement més un problema de percepció del consumidor que de realitat, però és un dels principals desafiaments contra els quals hem de lluitar", assenyala. Falta comunicació, campanyes informatives i "més màrqueting" per explicar a la gent "que si compra un peix de temporada, en lloc de menjar sempre el mateix, possiblement trobarà peces a un import bastant raonable", remarca Álvarez. "Hi ha peix per a tots els públics, totes les edats i totes les butxaques... I és perfectament possible trobar oferta per menys de 4 o de 5 euros el quilo", rebla.

Només a Catalunya, cada any es pesquen i comercialitzen més de 200 espècies diferents de peix i marisc, però de mitjana els consumidors amb prou feines en coneixen un màxim de cinc, segons una enquesta realitzada per la Generalitat el 2022. El consumidor admet, a més, que en general sempre compra els mateixos tipus de peixos. Prova d’això és que aquell any es van consumir a Catalunya 67,4 tones de peix fresc, de les quals el lluç i el salmó van representar un 16% cada un; el bacallà i l’orada, el 8% respectivament; el seitó, un 7%, i un 6% el llobarro. Només aquestes sis espècies van suposar més del 61% en volum total del peix consumit.

L’auge de l’aqüicultura

Ángel Máñez, president del Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna, recorda, a més, que "en els últims anys l’aqüicultura, que s’ha desenvolupat amb força a Espanya, ha permès abaratir el preu d’algunes espècies que s’estan popularitzant, com les orades o els llobarros". Tot i que el gust i la textura no són com els del peix salvatge –el que ha sigut capturat al mar–, la producció que surt de les piscifactories cobra cada dia més protagonisme com a alternativa per poder portar peix fresc a la taula. "És un aliment que cada vegada té més qualitat i presenta preus molt estables tot l’any, perquè la seva oferta no està tan exposada a imprevistos i es pot, fins a cert punt, planificar", explica Máñez.

Orades, llobarros, turbots, corbines, truites, llenguados i fins i tot musclos, cloïsses i ostres neixen i creixen a les aigües de vivers o piscifactories, cosa que seria l’equivalent, en el cas del bestiar, a les granges. "Són peixos molt potents, que han sigut engreixats amb aliments cada vegada més sostenibles i saludables", assegura el president dels majoristes de Mercabarna. Máñez trenca també una llança a favor dels congelats, "cada vegada de més qualitat i que permeten estalviar, sobretot en certes èpoques de l’any com Nadal", indica.

Formació

Un altre gran repte que afronta el sector de la peixateria és el relleu generacional. "Durant molts anys, fins que el 2018 es va corregir, la formació professional pública a Espanya no oferia cicles per als que volguessin entrar a treballar en comerços d’alimentació", lamenta la directiva de Fedepesca. El problema, explica, no només afectava el sector de la peixateria, sinó també carnissers, xarcuters o forners.

Notícies relacionades

Arriben les peixateries del futur

Les dues cares de viatjar amb cotxe elèctric

D’un temps ençà, la situació s’està revertint, en part perquè són les mateixes empreses, a través d’entitats com Mercabarna, les que ofereixen la formació. "Per a molts petits negocis la manca de mà d’obra professionalitzada ha sigut definitiva per al tancament els últims anys", observa Carlos de Buen, peixater jubilat, que va arribar a regentar una cadena de tres establiments a Barcelona.

"Ha faltat coordinació amb el sistema educatiu, una cosa que s’està millorant, però falten mesures de suport com la inclusió del peix en les campanyes de prevenció de la salut o la reducció de l’IVA per a un producte altament saludable", proposa Álvarez.