28 maig 2020

Anar al contingut

S'imprimeixen vibradors de Justin Bieber

La impressió 3D torna a aparèixer a les llistes de tendències del 2017. Barcelona, diuen, n'és la ciutat més avançada d'Espanya. Fins i tot s'han imprès els anells durant un casament

Ana Sánchez

FERRAN NADEU

S'imprimeixen vibradors de Justin Bieber
S'imprimeixen vibradors de Justin Bieber
S'imprimeixen vibradors de Justin Bieber
S'imprimeixen vibradors de Justin Bieber

/

Aprimera vista, passaria per l’amagatall d’un psicòpata de CSI. Així, de cop i volta, s’hi veu una mandíbula, uns ossos i un cor. Tranquil·litza veure al costat un bust de Tesla i un exèrcit de figuretes de plàstic que donaria per a un parell de remeses de Toy story. Aquest és un cau d’impressió 3D. El més inquietant que hi ha avui aquí està prenent forma en una de les impressores: un consolador amb el cap de Justin Bieber.

En diuen «l’invent del mil·lenni». Ja s’hi imprimeixen edificis, venes, roba, menjar, peces d’avions, i sí, és clar, també vibradors a mida. Les impressores 3D tornen a ser a les llistes de tendències del 2017. ¿Però ho seran a Barcelona?

Fa quatre anys que aquí anomenen «guru» Marc Torras, director d’EntresD. Ell se’n riu amb pudor. «Vam ser la primera empresa que va vendre impressores 3D de sobretaula a Espanya», es justifica. Fa quatre anys que va portar 50 impressores de la Xina.

Parèntesi per a neòfits: el que fa una impressora 3D és dipositar capes de material, una sobre una altra, fins a completar un objecte. El material bàsic és el filament de plàstic. ¿Que per a què serveixen? «Aquestes serveixen per dissenyar», respon el Marc. (Són per a professionals; a partir de 900 euros). «Abans, un prototip et costava 250 euros. Amb la impressora te’n costa 3». També serveixen per fer cara de mem de Rajoy. ¿Que han imprès què? Fins i tot una guitarra elèctrica han arribat a imprimir a EntresD. Ja ni pestanyegen de més al treure d’una impressora un cap de Justin Bieber amb un forat per encaixar-hi un vibrador.

Qualsevol es pot descarregar i imprimir aquest premi de consolació per a beliebers (com el cantant que clona, serveix més per escandalitzar que per fer disfrutar). És a Thingiverse, una mena de Facebook de makers, un pou sense fons de dissenys 3D. Aquest Biebrador és al top 10 de rareses que ha trobat la Maria, la germana del Marc. Ha vist –amb les seves ulleres també impreses en 3D– peces que posarien els cabells de punta a Pedro Piqueras. Esgarrifós, impressionant, terrorífic. Una eina per alletar per a homes, una cadena de vàter amb el cap de Trump, un ring per a baralles de polzes, un morrió amb forma de bec… També es poden descarregar «peces superútils», afegeix la Maria: recanvis d’Ikea, de drons, de la GoPro, fins i tot pròtesis de mans.

«Tothom deia: ‘D’aquí quatre dies tots tindrem una impressora 3D a casa’ –recorda el Marc els seus inicis a Barcelona–. Les expectatives eren bestials». Però el boom s’ha centrat en el sector industrial. Aquí el mercat –afegeix– creix a poc a poc i han tancat empreses. «El nombre de fabricants ha tornat on érem al principi». ¿On anirà el negoci? Al sector professional, educació i medicina, augura  el Marc. «Ens acaba de comprar diverses impressores el Clínic».

En relació amb Espanya, això sí, Barcelona està «superavançada», apunten els germans Torras. «És on es fan més coses amb impressió 3D». Fins i tot una parella s’ha casat amb una impressora al costat: van imprimir els anells l’estona que durava la cerimònia.

‘Minijos’ al Barri Gòtic

A Barcelona es va inventar Foodini, una impressora 3D de menjar. Ja n’hi ha una al restaurant Miramar, de Paco Pérez (a Llançà), i una altra a Yours (Barcelona), detalla Emilio Sepúlveda, un dels fundadors de l’empresa ideòloga, Natural Machines. Costa uns 3.800 euros i tenen comandes de més de 90 països.

Després hi ha tota la comunitat RepRap (impressores 3D low cost que et pots construir tu mateix). N’hi ha mil tallers. Els makers ocasionals poden recórrer al FabCafe. Va ser el primer cafè d’Europa on es podia imprimir en 3D. Ja fa tres anys, d’això. «Al principi venien molts curiosos», explica el David, l’encarregat. Ara l’usuari és més professional. Venen dissenyadors a imprimir-hi prototips, tot i que també manetes domèstics que busquen estalviar amb recanvis manuals. Aquí s’ha arribat a imprimir en 3D fins i tot un TAC.

També és possible fer-se un minijo a l’estil Austin Powers al Barri Gòtic. A Labs 3D, des de 99 euros et fan un clon de 13 centímetres. Passes per un escàner 8-10 minuts i t’entreguen la teva fotoescultura al cap de quatre setmanes. Viuen dels turistes, reconeix Juliano Montoya. ¿El més estrany que ha imprès? «Nus i gent que s’ha posat quatre braços».