La torre Agbar es va concebre més com a icona que com a edifici multiusos

La Torre Agbar va ser concebuda a la taula d’un restaurant, com el contracte de Messi. Va ser a La Balsa. A un costat de la taula hi havia Santiago Mercadé, conseller delegat del grup immobiliari Layetana, propietari de 50.000 metres quadrats al costat de la plaça de les Glòries. A l’altre, Jean Nouvel, arquitecte sense obra encara llavors a Barcelona, una ciutat governada per un metge, Joan Clos, amb especial debilitat per l’arquitectura, tanta o més que el mateix Mercadé, i que, gairebé sense debat ciutadà, havia decidit aixecar el veto als edificis alts que s’havia autoimposat l’ajuntament des que amb motiu dels Jocs va permetre la construcció de dues torres a la Vila Olímpica. El pla inicial per al 1992 era aixecar en primera línia de mar una bateria de gratacels, però aquesta solució es va desdenyar, diuen que per un atac de prudència.

Nouvel va realitzar alguns esbossos aquell dia al restaurant. Va ser un primer intercanvi d’idees. En una reunió posterior, passats uns dies, va tornar a Barcelona amb tres dissenys ja més perfilats. Els va mostrar i no va callar. Mercadé va escollir el que més li agradava a Nouvel, l’edifici en forma de bala, un repte d’enginyeria, sens dubte, però, a l’hora de la veritat, més una escultura que no pas un edifici funcional.

40 metres curt

Va trigar uns mesos a saber-se un detall crucial que, potser, explica els actuals vaivens, i que s’hagi passat de voler-lo convertir en hotel –sense èxit– a optar, aquesta setmana, per mantenir el seu ús d’oficines, encara que per a diverses empreses i renovades. Nouvel va imaginar d’entrada una torre més alta. Fa 142 metres. Potser va pretendre arribar als 180 del 30 St Mary Axe de Londres, un altre edifici bala, en aquest cas de Norman Foster, que es va construir gairebé al mateix temps. Més altura hauria proporcionat a la torre Agbar unes plantes més folgades. Des de fora, la seva silueta fascina. Però, dins, l’estructura central, que alberga les caixes d’ascensors i les conduccions de serveis, hipoteca gran part de la superfície aparentment disponible.

Fonts municipals van assegurar al seu dia que Clos va posar el fre. Igual que va obrir l’aixeta perquè els edificis alts tornessin a la ciutat, al veure la força del raig, el va regular. Res havia d’amenaçar el regnat de la Sagrada Família i els seus 172 metres per al 2026.

Poc o molt, la Torre Agbar ha sigut des de la seva inauguració com aquells despatxos professionals que escullen un edifici modernista per presumir de seu física. El preu que paguen és el de l’escassa funcionalitat, el de la impossibilitat d’alterar la distribució, per exemple. Una mica d’això li passa a la torre de Nouvel, que es va bolcar amb especial afecte en la seva primera obra barcelonina. Admirador de l’obra de Gaudí, va ser especialment primmirat en la distribució de les finestres. Sembla que no hi ha un ordre clar en les formes que adopten. No obstant, no és així. Les que estan alineades amb la Sagrada Família formen un rectangle perfectament calculat perquè emmarquin el temple com si fos un quadro. Són singularitats com aquesta les que subratllen que la Torre Agbar ho és tot menys un edifici eminentment funcional. Segons com es miri, el contrari d’un hotel.

Convertir aquesta baluerna de 34 plantes en hotel de luxe, a més de ser un repte arquitectònic, suposa una inversió desmesurada que complicava molt l’operació i la seva futura rendibilitat. El sector ha perdut un competidor de 384 habitacions, però tem que el fallit projecte hoteler doni una imatge internacional que perjudiqui futures inversions a la ciutat. Els operadors consultats no creuen que l’ajuntament s’hagi de sentir orgullós del desenllaç.

Reaccions

Notícies relacionades

La torre Agbar es rendeix i renuncia a convertir-se en hotel

El pla d'allotjaments turístics obre una guerra d'exigències en els grups de l'oposició

L’ajuntament va assegurar dijous que la concessió de la llicència (amb tràmits previs a la moratòria) era imminent, però els seus promotors han tirat la tovallola justificant la decisió en les traves administratives. El soci d’Ada Colau, Jaume Collboni, ho ha considerat «una bona notícia per a la ciutat perquè hi ha molta demanda d’oficines» i l’arribada de noves empreses internacionals permetrà diversificar l’economia, opina.

A l’oposició, el que per a C’s i PP significa una pèrdua d’inversions i feina, per a ERC equival a esponjar l’activitat hotelera cap a altres zones, i per a CiU, les traves de Colau al sector turístic.