BCN consolida la inversió del 0,7% del seu pressupost en cooperació internacional

La idea clàssica de cooperació internacional, la de l’actuació del primer món en i sobre el tercer, ha quedat completament obsoleta. Així fa alguns anys que ho adverteixen les oenagés conegudes històricament –i encara avui popularment– com de «cooperació internacional», que es reivindiquen com a organitzacions «per a la justícia global». Fugen, expliquen, de la mirada paternalista que tenia la vella cooperació, i posen el focus, també, en aquest món. A incidir i conscienciar sobre les quotidianitats que, des del primer món, enfonsen cada dia una mica més el tercer, i a oferir, també aquí, alternatives, promovent, per exemple, el consum responsable i l’economia social i solidària.

    Seguint aquest camí iniciat pels moviments socials, dels 110 projectes de cooperació internacional subvencionats pel consistori barceloní, acabats de publicar al BOPB, 53, és a dir, pràcticament la meitat, són iniciatives que es desenvolupen a Barcelona, sota l’epígraf de «programes d’educació per a la justícia global». «El nou equip de govern aposta decididament per un model de cooperació de banda ampla, basat en la recerca d’un rol globalment responsable per a la ciutat», assegura David Llistar, director del departament de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona. No és casual que la majoria dels membres de l’actual equip de govern –i els seus càrrecs de confiança– procedeixin del moviment antiglobalització de finals del segle XX. Think global, act local, reivindicaven abans i intenten ara–malgrat les tres mil contradiccions amb les quals s’enfronten diàriament–, portar a la pràctica des de l’administració.

COMENÇANT PEL NOM / El nom de la direcció (Justícia Global i Cooperació Internacional) també és nou, instaurat pel govern d’Ada Colau, que ha acompanyat aquest gir en les polítiques de cooperació amb un augment en el seu pressupost. El municipi inverteix un 0,7% del seu pressupost global en aquesta direccin; fita –aquell tantes vegades corejat 0,7%– a la qual es va arribar, desprésa de dècades de reivindicacions, el 2015, i que ha permès repartir entre els citats 110 projectes elegits 6,5 milions i mantenir la capital catalana com la primera agència de cooperació de Catalunya.

«Es tracta d’un canvi de mirada integral sobre la cooperació. És un absurd per un costat anar-se’n a cooperar a Nigèria i fer-se moltes fotos, i després, com a municipi, contractar el gas a companyies que destrueixen tot el treball», exemplifica Llistar, que apunta que una de les assignatures pendents en què el seu departament treballa és introduir «criteris de contractació pública globalment responsables». La pregunta que es fa Llistar, i que eleva al consistori com a institució, és com contribueix Barcelona als grans problemes globals de fam i de guerra. Déu n’hi do!. 

MÉS FISCALITZACIÓ

Es pregunta el mateix Míriam Acebillo, presidenta de Lafede.cat, que recorda que l’aposta de Barcelona per la cooperació internacional «ve de molt lluny», més enllà del color polític. «Durant molts anys han sigut els ajuntaments els que han sustentat la cooperació, després de les retallades salvatges de la Generalitat i l’Estat, que en això sí que han anat de la mà», apunta la cooperant. Dit això –al Cèsar, el que és del Cèsar–, Acebillo aplaudeix el canvi de mirada dels comuns, tot i que segueixen expectants i en alerta (la seva missió). 

Notícies relacionades

Heroïnes de Cisjordània

Consciència com a motor de canvi

«Ser coherent amb aquesta mirada transversal a la pràctica és realment molt complicat. Seria necessari incrementar el grau de fiscalització sobre tots els seus actors. És un engranatge complex», apunta Acebillo. Posa un exemple: la Guàrdia Urbana. «Ser coherent amb el discurs de justícia global és assegurar que la Guàrdia Urbana és garant dels drets humans a la ciutat». Un altre, el Mobile Word Congress i conscienciar també sobre què hi ha darrere del mercat de la telefonia mòbil. Assignatures pendents. 

RETORN A PALESTINA 

Aquesta nova aposta pel treball aquí no ha significat en absolut una retallada en la inversió allà (l’augment de pressupost ho ha fet compatible). A més a més d’un nou nom i objectius, Colau ha tornat a posar Palestina al focus central de la cooperació internacional de la capital catalana. Territori amb el qual la ciutat té un vincle especialment fort (no és casualitat que a la ciutat de Gaza hi hagi una plaça de Barcelona). Va començar en l’època de Maragall, amb la seva visió de Barcelona com a capital del Mediterrani. «Durant els anys de CiU es van mantenir els projectes, però es va erradicar la presència de treballadors municipals de Barcelona a Palestina, presència que hem reprès», conclou, satisfet, Llistar.