Tres hectàrees verdes

El palauet mas Ravetllat-Pla del Guinardó (avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 114) és, ara com ara, un museu d'antiguitats que acull més de 800 peces. Ubicat en una finca de tres hectàrees i mitja, aquest edifici d'estil neoclàssic de principis del segle XX va obrir al públic l'any passat i es preveu que les obres per transformar els seus enormes i esplendorosos jardins en un gran parc urbà arrenquin el primer trimestre de l'any que ve.

«Els jardins es van construir amb la casa, el 1926», explica Juan Ramón Ferrero, president de la Fundació Ramon Pla Armengol, gestora de l'immoble. Tota l'obra, casa i jardins va ser projectada a la vegada per l'arquitecte Adolf Florensa, que també va fer altres edificis emblemàtics de Barcelona com la Casa Cambó, a la Via Laietana. «Ara estan abandonats, però al seu dia anaven en consonància amb l'esplendor de la casa», prossegueix Ferrero. Tant era així, que quatre jardiners es dedicaven completament a cuidar-lo durant sis dies a la setmana, de dilluns a dissabte.

Però la principal peculiaritat d'aquests jardins és que van ser utilitzats com a laboratoris pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari Joaquim Ravetllat Estech. Hi produïen productes antituberculosos i van crear l'Institut Ravetllat Pla, en què rebien visitadors mèdics que després s'encarregaven de vendre els fàrmacs a altres països.

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

«Als jardins hi havia els estables dels cavalls, als quals s'inoculava el bacil de Koch», explica el president de la Fundació, Ramon Pla Armengol. «L'animal creava els seus anticossos i amb això es fabricava un sèrum contra la tuberculosi». Anys després, l'edifici principal va passar a ser utilitzat com a vivenda de Núria Pla, filla del doctor Pla i pionera de la farmacèutica i del col·leccionisme a Catalunya. Després de la guerra civil, ella va tornar a aixecar el laboratori i el va fer funcionar fins als 80. Va viure al mas-Ravetllat fins que va morir el 2011. Tenia 94 anys. Als jardins, assegura Juan Ramón Ferrero, hi havia valuoses estàtues que van ser venudes per Núria Pla, balustrades, un monument dedicat al pare (que es mantindrà) i fins i tot un hort. Encara s'hi conserven arbres més antics que la casa i catalogats per l'ajuntament.

De cara al mar

Els jardins estan ubicats a la part sud del palauet, de cara al mar. De fet, des del balcó que hi dóna es pot obtenir una bonica vista del Mediterrani. Mercedes Vidal, regidora del districte, explica que les obres que començaran d'aquí uns mesos als jardins (propietat de l'ajuntament) respondran a criteris de «proximitat» i «biodiversitat». «És un projecte molt ambiciós, a causa de la magnitud del terreny», matisa. Per això aquesta intervenció no podrà ser acabada durant aquesta legislatura.