Automobilistes sense sortida

«Entenc que es protegeixi el medi ambient, però l’Administració ha de donar alternatives». Ho diu Enric d’Armengol, de 62 anys i propietari d’un Renault Kangoo Express de l’any 1999 que, a partir del 2020, no podrà circular per Barcelona. L’ajuntament va anunciar dilluns que prohibirà, d’aquell any en endavant, el trànsit dels vehicles més contaminants. Aquesta mesura es podrà aplicar en episodis puntuals d’alta pol·lució al llarg del 2017. Així, Barcelona dirà adéu als cotxes de gasolina matriculats abans del 2000 i als dièsel matriculats abans del 2006.

    

Segons l’opinió de D’Armengol, el consistori hauria de mirar «cas per cas» i tenir en compte les «dificultats» econòmiques que tenen molts ciutadans. «Jo podria comprar un cotxe nou, però tocar els meus estalvis representaria un trastorn», explica D’Armengol. Fins al punt que, arribat el moment, es planteja recórrer a empreses de lloguer de vehicles, donat que només fa ús del seu molt puntualment. «Sóc músic, així que utilitzo el cotxe sobretot a l’estiu quan tinc concerts per la costa».

  

 D’Armengol no en té prou que l’ajuntament proposi una reducció del preu del transport públic als afectats. «Ja tinc la targeta rosa [amb la qual viatja gratis o amb una tarifa baixa], així que aquesta solució no em beneficia. Han de mirar cotxe per cotxe i saber quins contaminen molt i quins no», diu.

    

Àngels Jornet té 35 anys i és veïna del barri de Gràcia, encara que exerceix de mestra en un col·legi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). El seu vehicle (un Opel Meriva del 2004, motor dièsel) és un dels 900.000 que, en poc més de tres anys, tindran totalment prohibida la circulació a la ciutat.

    

«Agafo cada dia el cotxe per anar a la feina i trigo 30 minuts. En metro, tardo més d’una hora d’anar i més d’una altra hora de tornar», assegura Jornet, que té un contracte de mitja jornada. «Per exemple, els dilluns i dijous només he de treballar una hora i mitja». D’aquesta manera, avui dia, si la jove no pogués utilitzar el seu vehicle, almenys dos dies de la setmana passaria més temps en el transport públic que al seu lloc de treball.

    

«M’encanta que hi hagi polítiques mediambientals com aquesta. Jo mateixa em desplaço sempre en bici per la ciutat. Però crec que l’ajuntament hauria de mirar cas per cas». La mestra assegura, a més a més, que aquesta mesura l’afectarà negativament en l’aspecte personal per la impossibilitat de comprar-se un cotxe nou.

INSTAL·LADORS

El col·lectiu d’instal·ladors (electricitat, gas, lampisteria...) també recela de la mesura de Colau. És un gremi que, per la feina, necessita fer ús del cotxe cada dia. «Hi ha un problema real de contaminació. Estem a favor d’aquesta mena de mesures. Però un instal·lador, amb tot el seu material de treball, no pot desplaçar-se en transport públic», deixa clar Daniel Carrasco, director general del Gremi d’Instal·ladors de Barcelona.

Notícies relacionades

Reduir les partícules en suspensió evitaria 600 morts anuals a Barcelona

El desafiament del veto als cotxes a Barcelona

  

 A aquesta entitat estan associades unes mil empreses. La majoria són autònomes. Totes, recalca, necessiten un cotxe o una furgoneta. «Als professionals això ens afectarà igual que als particulars», diu Carrasco.