LA NOVA TEMPORADA

El futbol espanyol explota noves vies d’ingressos per reduir la seva dependència de la TV i els traspassos

Els últims comptes de LaLiga recullen un creixement dels ingressos comercials i per ‘matchday’ en un context de contracció dels dos motors tradicionals de la seva indústria

El futbol espanyol explota noves vies d’ingressos per reduir la seva dependència de la TV i els traspassos

FC Barcelona

5
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Durant l’última dècada, el futbol professional espanyol ha incrementat els seus ingressos a partir de dues vies. D'una banda, la venda de drets de televisió, una partida que en alguns exercicis ha arribat a suposar el 40% dels ingressos totals dels clubs de Primera i Segona. De l’altra, els traspassos de futbolistes, que van viure la seva època de més esplendor en els anys immediatament anteriors a la pandèmia, i que ja no arriben a les xifres de llavors, a diferència del que passa en una Premier League que amplia cada vegada més la bretxa de despesa amb la resta de campionats.

Els drets de TV estan sent el mannà del futbol espanyol des que el 2015 es va aprovar el Reial Decret 5/2015 que regula la venda col·lectiva d’aquests actius. Una mesura que va permetre passar d’uns 850 milions anuals als actuals 1.500, pràcticament el doble. Van aconseguir el seu sostre la 2019-20 (1.650) i s’han mantingut pràcticament estables des d’aleshores, amb una lleugera corba a la baixa, però la previsió del mercat és que decaiguin si es mantenen les tendències actuals.

La pirateria i la nova Champions

La pirateria, segons explica Javier Tebas, l’impacte total del qual es calcula en uns 600-700 milions d’euros anuals, ja ha provocat una pèrdua d’ingressos a ‘tenders’ recents al Sud-est Asiàtic i s’espera que el nou format de la Champions també faci mal a la competició espanyola.

El president de LaLiga, Javier Tebas, al costat del director executiu de LaLiga, Javier Gómez Molina, presenta l’Informe Econòmic de LaLiga de la temporada 2023-24 /

Daniel González / EFE

«A Itàlia, la Champions s’ha venut per 100 milions més i la Sèrie A va perdre uns 125. A França, per 250 milions més i la Ligue 1 s’ha enfonsat. A Alemanya, uns 200 més i la Bundesliga només creix un 2%. Al Regne Unit, 200 milions més i la Premier League ha quedat plana. I a Bèlgica, una lliga mitjana, ha caigut un 20%», detalla Tebas.

LaLiga va voler anticipar-se a una contracció del mercat i en el seu últim concurs va subhastar cinc temporades en lloc de tres, com estava fent fins ara. Això implica que els drets a Espanya estan venuts fins al final de la temporada 2026-27. Serà a partir de llavors quan noti aquests efectes en una partida que en aquest lustre li reporta 990 milions d’euros anuals.

Ingressos rècord de 5.000 milions

El que resulta evident a hores d’ara, també per l’expansió de plataformes d’OTT esportives i no esportives (Netflix, Apple TV, Prime...) és que l’època de creixement continu dels drets de TV ha arribat a la seva fi. El futbol espanyol, en definitiva, ha d’explotar altres vies d’ingressos si vol continuar creixent per superar el llindar dels 5.000 milions d’euros anuals en ingressos en què es mou actualment.

Conscients d’aquesta realitat, LaLiga i els clubs han traçat en els últims anys una estratègia per optimitzar els seus ingressos en dos apartats més. D’una banda, el ‘matchday’,tot el que té a veure amb el dia de partit i l’aprofitament dels seus estadis. De l’altra, els ingressos comercials derivats de l’activitat esportiva i no esportiva dels clubs i de les seves infraestructures, principalment dels seus estadis. Allà hi ha l’exemple paradigmàtic dels 10 concerts de Bad Bunny que acollirà el Metropolitano, el camp de l’Atlètic de Madrid.

Durant anys, una de les obsessions de Tebas i del seu equip va ser persuadir els clubs d’invertir en estructura de club. És a dir, que resistissin la temptació de destinar a les plantilles esportives cada euro que ingressessin i miressin a llarg termini amb la contractació de personal d’oficina qualificat per expandir les seves oportunitats de negoci, la millora de les seves infraestructures i el disseny i execució de plans d’internacionalització, entre altres aspectes.

L’acord LaLiga-CVC

El famós acord amb CVC va aprofundir en aquesta línia d’estímul de la diversificació de les vies d’ingressos. Aquell polèmic pacte, a qui no es van adherir Reial Madrid, Barça i Athletic, que fins i tot ho van denunciar davant la Justícia, proporcionava uns 1.900 milions d’euros als clubs signants a canvi del voltant d’un 9% dels seus ingressos per drets audiovisuals durant 50 anys.

Aquest acord, motivat per l’impacte de la pandèmia en les economies dels clubs, va recollir que el 70% d’aquests diners s’havien de destinar necessàriament a «inversions en infraestructura, desenvolupament internacional, desenvolupament de marca i producte, incorporació de talent, estratègia de comunicació, pla d’innovació i tecnologia i pla de desenvolupament de continguts en plataformes digitals i xarxes socials».

Grans reformes en estadis

Moltíssims clubs estan aprofitant els diners per modernitzar els seus estadis (Betis, Sevilla, Vila-real, Saragossa, València, Mallorca, també l’Atlètic amb la seva Ciutat de l’Esport...), a més de les faraòniques reformes que, al marge d’aquest acord, estan portant a terme Reial Madrid i Barça en els seus.

Notícies relacionades

Aquests plans van donant els seus fruits. Els ingressos per comercialització van arribar a la temporada passada els 1.288milions, cosa que el col·loca a menys de 300 de ser la principal font d’ingressos del futbol espanyol, triplicant la xifra obtinguda fa 10 temporades. Pel que fa al 'matchday', on LaLiga reconeix un important marge de creixement encara, amb un focus especial en els seients VIP, d'acord amb l'explotació que en fan la Premier League i la Bundesliga, la xifra en l'últim exercici va assolir els 719 milions, rècord històric.

Juntes, aquestes dues partides ja suposen el 40% dels ingressos totals dels clubs de Primera i Segona, mentre que en els anys anteriors a la pandèmia se situaven al voltant del 30%. El creixement per ingressos de la UEFA també és notable, si bé aquest apartat té la particularitat que només un grapat de clubs se'n veuen veritablement beneficiats, els que juguen competicions europees, set o vuit cada any dels 42 que componen la competició.