Puigdemont nega davant Junts haver abordat els Pressupostos de Sánchez amb Illa

Durant la cimera, segons fonts del partit presents, el líder dels postconvergents també ha advertit que aquest trimestre la formació haurà de "prendre una decisió" sobre la continuïtat del seu suport a Pedro Sánchez. Puigdemont ja va fer un avís similar durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu, celebrada a Prada (França), quan va assegurar que "potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara". No obstant això, ni aleshores, ni tampoc durant l'executiva d'aquest dimecres, l'expresident ha donat més detalls sobre com s'haurà de prendre aquesta decisió ni en què consistirà exactament.

Illa i Puigdemont van conversar durant una hora i mitja a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, celebrant així la primera trobada entre tots dos des que el líder socialista va assumir el càrrec l'agost de l'any passat. A més, era la primera vegada que els dos líders es veien en persona, ja que abans del 2017 no havien coincidit mai. Per a Puigdemont, el cara a cara va servir perquè Junts "recuperés la iniciativa" i per visualitzar-se "com a única alternativa al PSC", reflexions que també ha traslladat a la cúpula. La cita va concedir al postconvergent l'amnistia política que tant desitjava, però ara li toca pressionar perquè sigui el president del Govern central, Pedro Sánchez, el que posi al seu costat davant les càmeres.

Durant la recepció es va poder veure tant Illa com Puigdemont somrients i mantenint un to cordial, però cap dels dos polítics va fer declaracions ni al principi ni al final de la sessió. Només van valorar la cita a través dels seus comptes respectius d'X, on van expressar versions dispars. Per al president de la Generalitat la reunió va ser un "bon exemple" per al "diàleg" i "la democràcia", mentre que per a l'expresident el fet que se celebrés a Bèlgica era el reflex que no es viu una "situació de normalitat democràtica" vuit anys després del referèndum de l'1-O.

Estat de la negociació amb Sánchez

Els postconvergents tenen sobre la taula diverses carpetes pendents d'abordar aquesta tardor. La principal està a Madrid, on les relacions entre el PSOE i Junts no passen pel seu millor moment. La formació denuncia un baix compliment dels acords d'investidura i, a més, han perdut qui era el seu principal interlocutor, Santos Cerdán, que està en presó provisional des del passat mes de juny. Des de fa mesos, la formació independentista reclama avenços amb l'oficialitat del català a la UE, que el PSOE s'impliqui perquè el Congrés aprovi la llei per a la delegació de competències en immigració (Podemos s'oposa) i també exigeixen que la llei d'amnistia sigui efectiva.

A més, els postconvergents hauran de prendre en els propers dies una decisió sobre la reducció de la jornada laboral, el projecte estrella de Sumar. Junts va presentar al juny una esmena a la totalitat i, de moment, no tenen previst retirar-la. "La decisió està bastant presa en no haver-hi canvis substancials", expliquen fonts de la formació. PSOE i Sumar volien evitar que la proposta es debatés al ple del Congrés en no tenir lligat el suport de Puigdemont, però PP i Vox han forçat a incloure-ho a l'ordre del dia del proper dimecres. Les mateixes fonts consultades asseguren que aquesta qüestió no ha estat abordada.

Reunió de grup parlamentari

Notícies relacionades

Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

Feijóo s’absentarà per primer cop de l’acte, que serà presidit pel Rei

És habitual que Puigdemont convoqui la permanent de Junts en dates assenyalades, ho fa normalment a l'inici del curs polític, abans d'una convocatòria electoral o quan cal abordar algun tema espinós. I tampoc serà l'única cimera d'aquest mes. De fet, a la reunió de la permanent d'aquest dimecres li seguiran unes jornades de treball del grup parlamentari, que també se celebraran a la localitat belga, els dies 15 i 16 de setembre, i en què es fixarà el rumb del partit en aquest període de sessions.

L'any passat, els parlamentaris postconvergents també van donar el tret de sortida a Waterloo, amb un encontre que va servir per preparar el debat de política general i per organitzar el grup parlamentari. En aquella cita, la primera després de les eleccions del 12 de maig de 2024, es va decidir que Puigdemont no assumiria el càrrec de cap de l'oposició, així com també que Mònica Sales guanyaria pes dins del grup i que Albert Batet adoptaria un paper més institucional, cosa que s'ha posat en pràctica durant tot l'any parlamentari.