POLÍTICA MEDIAMBIENTAL

Reduir les partícules en suspensió evitaria 600 morts anuals a Barcelona

Els ingressos hospitalaris augmenten durant els episodis de gran contaminació

La mala qualitat de l'aire escurça 14 mesos l'esperança de vida mitjana dels barcelonins

Contaminación. Circulación lenta en una de las rondas de Barcelona

Contaminación. Circulación lenta en una de las rondas de Barcelona / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Si la presència de micropartícules a l’aire de Barcelona es reduís fins als nivells recomanats per l’Organització de la Salut (OMS), la ciutat s’estalviaria 600 morts prematures cada any, a més a més d’infinitat de dies de treball perduts per qüestions sanitàries, segons mostra una estimació realitzada aquest any per investigadors de l’Institut de Salut Global (ISGlobal). I la quantitat seria molt superior si s’hi incloguessin altres contaminants com els òxids de nitrogen (NOx) o l’ozó troposfèric, així com els efectes causats pel soroll.

    «Les mesures contra el trànsit –explica David Rojas, epidemiòleg de l’ISGlobal i especialista en contaminació atmosfèrica– no han de ser vistes com un problema, sinó com una solució que reduirà moltes malalties i morts», afirma. En la seva opinió, el verdader problema és precisament un altre: les actuacions previstes ni són prou contundents ni immediates.

Els beneficis de les zones verdes

Una altra conseqüència beneficiosa de prescindir dels cotxes seria la transformació en zones verdes de l’espai que ara ocupa el trànsit rodat, una possibilitat que reduiria les morts prematures anuals en un altre centenar de casos, considera Rojas. Un terç dels habitants de Barcelona, prossegueix l’estudi de l’ISGlobal, viu massa lluny de parcs i jardins. «A més d’absorbir la contaminació, la vegetació protegeix del soroll i convida els ciutadans a practicar esport», diuen els autors. 

Rojas considera que la qualitat de l’aire només arribarà a nivells òptims si les mesures s’apliquen a l’àrea metropolitana perquè és precisament la mobilitat entre diferents municipis la principal responsable del trànsit actual. A la ciutat, el 60% dels vehicles en circulació procedeixen d’altres localitats. «Barcelona està fent coses interessants, però sola no ho aconseguirà. La contaminació no coneix fronteres».

    Els models de càlcul desenvolupats per l’agència municipal Barcelona Regional permeten fer-se una idea de les millores que experimentarà la qualitat de l’aire a la ciutat en cas de restringir una quantitat concreta de cotxes, tot plegat combinat amb variables meteorològiques, explica Xavier Querol, especialista del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental de Barcelona. No obstant, l’eficàcia de les mesures no es podrà quantificar fins que l’any que ve es posin en marxa les primeres restriccions temporals amb motiu d’episodis intensos de contaminació.

LES DADES SOBRE LA TAULA

La mitjana anual de partícules PM10 (partícules de diàmetre inferior a 10 micres) a les estacions de mesurament de la ciutat va ser de 28 micrograms per metre cúbic d’aire el 2015, una situació que compleix la normativa europea (40 micrograms) però que encara està lluny dels valors límit de l’OMS (20 micrograms). La UE no actualitza els seus llindars des del 1998, «i per això els valors de referència haurien de ser sempre els de l’OMS», afirma Querol.  

    Rojas considera que l’estimació de 600 morts és conservadora i sense ànim de causar alarma. De fet, recorda que fa una dècada investigadors del mateix institut van calcular que cada any es produïen 3.500 morts prematures en tota l’àrea de Barcelona derivades de la mala qualitat de l’aire, així com una reducció mitjana de la longevitat dels barcelonins de 14 mesos. «Estudis en nombroses ciutats han observat una associació inqüestionable entre mortalitat i contaminació», insisteix Rojas.

    Una evidència clara del problema és que augmenten els ingressos hospitalaris en moments de mala qualitat de l’aire, amb independència d’altres factors meteorològics que també afecten la mortalitat, com la calor o el fred, i d’hàbits com el tabaquisme.

    Ja als anys 80 del segle passat, un estudi nord-americà amb més d’un milió de persones va observar que la mortalitat general s’incrementava entre el 4% i el 6% per cada augment de 10 micrograms de PM2,5 (partícules d’un diàmetre inferior a 2,5 micres) en l’aire, encara que en algunes patologies, com les bronquitis agudes, s’arriba fins i tot al 30%, segons dades de l’ISGlobal.

28% MENYS DE COTXES

Notícies relacionades

El pla municipal de millora de la qualitat de l’aire s’ha proposat reduir el 26% les emissions d’òxids de nitrogen i el 30% les de micropartícules en suspensió, els dos principals contaminants en l’àrea de Barcelona, tots dos vinculats a diversos càncers i problemes respiratoris greus.

    I com que el trànsit rodat és responsable del 60% de la contaminació que es respira a la ciutat, és clar que els cotxes han de ser el sector més afectat per les polítiques de control: concretament, hi hauria d’haver en circulació el 28% menys de vehicles.