Compte enrere per a les 250 famílies que viuen en una urbanització il·legal de Montcada

«Ben farta» de treballar, de netejar, María Sierra pujava al terreny «a seguir treballant». A construir casa seva. O a ajudar. «No m’asseia al sofà». Corrien els anys 70. «S’ha de tenir molt mal cor per prendre’ls la casa a obrers. A pencaires que tot el que tenen ho han aconseguit amb el seu sacrifici. Casa meva és meva i la vull per als meus fills», explica emocionada però decidida aquesta veïna del Bosc d’en Vilaró, de 82 anys mentre alça el bastó que porta, recolzada pels seus veïns, en idèntica situació.

    Com les altres 250 famílies que viuen a les cases veïnes aixecades sense llicències ni permisos al cor de la serra de la Marina, María està angoixada i enfadada. El ple de l’Ajuntament de Montcada i Reixac –terme municipal al qual pertany el 85% d’aquesta urbanització, situada a la frontera amb Badalona i amb unes espectaculars vistes sobre Barcelona– va aprovar el juliol passat les bases d’un pla que preveu l’extinció en diferit del barri, que la llei actual jutja il·legalitzable a l’estar aixecat en sòl forestal. El full de ruta per «resoldre» el problema passa perquè els propietaris cedeixin a l’ajuntament els terrenys ara, perquè el consistori pugui actuar legalment en aquesta zona boscosa. Cessió que comporta el compromís que hauran d’abandonar casa seva d’aquí 30 o 40 anys –el termini encara no està tancat i és negociable–, perquè l’ajuntament compleixi amb la legalitat vigent i les enderroqui.

    L’objectiu de l’ajuntament amb aquest pla és crear una legalitat transitòria per poder fer coses tan bàsiques i necessàries com un pla de seguretat antiincendis. «La llei diu que és bosc, però la realitat diu que és barri. És dolorós, però adaptar la realitat a la llei implica tirar a terra 204 cases», assegura Jordi Sánchez, regidor d’Urbanisme de la localitat.

PRIMER AMB HORTS / Begoña Navajo, presidenta de l’associació de veïns, assenyala que tots els sòls estan escripturats. «En algunes escriptures els terrenys tenien permisos per aixecar un magatzem de 50 metres per guardar les eines dels horts», explica la portaveu veïnal, criada al barri, on gairebé tots es coneixen. Així va començar a aixecar-se la urbanització. Primer, amb horts. Després, casetes per al cap de setmana.

    Amb els anys la gent ha vingut a viure aquí. Molts, al jubilar-se. Molts altres, per la crisi. «Els fills no podien pagar els pisos a Santa Coloma o Badalona, d’on som la majoria, i es venien aquí», explica la portaveu veïnal, que es pregunta si l’Administració ha calculat el cost de demolir les seves vivendes.

    «No teníem permisos per escrit, però la gent va aixecar les seves cases amb la promesa que es legalitzarien», explica Carmen Corpas. De fet, el barri, a pesar de la seva situació de delicte urbanístic i ambiental, té carrers, amb els seus noms. I un parc amb el nom de l’antic alcalde, que va portar l’aigua i la llum fins a la muntanya. «Ens van animar a construir-hi les cases. Ens deien: ‘No feu barraques, feu cases’», prossegueix Corpas, que insisteix que pagar, sí que paguen tots els impostos.

EXCEPCIÓ / «Estem empadronats aquí i paguem els impostos municipals com qualsevol barri de Montcada. Per pagar sí que ens reconeixen», subratllen els veïns en peu de guerra, que se senten «abandonats» pel consistori. «El que demanem és que ens portin a Barcelona, a parlar amb la Generalitat perquè facin una excepció a la llei i legalitzin la nostra situació. Salvar el barri és qüestió de voluntat política», apunten. Per això els afectats han iniciat una recollida de firmes amb el fi d’aconseguir aquest objectiu.

    El regidor d’Urbanisme de Mont-

Notícies relacionades

Quatre generacions

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

cada assegura que l’ajuntament és conscient de les repercussions «econòmiques, legals i socials» que el pla comportarà per als afectats, però insisteix que durant massa temps s’ha mirat a un altre costat o fins i tot s’ha mentit als veïns. «Nos­altres tenim sobre la taula l’obligació de tirar a terra aquestes cases i el que busquem és que es faci de la manera menys traumàtica possible», assegura Sánchez.

    La difícil situació en què es troba El Bosc d’en Vilaró ha provocat moments de tensió en diversos plens municipals. Els afectats no entenen que els seus governants puguin canviar el planejament urbanístic per construir la gossera municipal de Barcelona als seus terrenys, però no per salvar les seves vivendes. Han mostrat el seu rebuig amb protestes en tots els actes públics organitzats pel consistori des que va anunciar la seva decisió. L’alcaldessa Laura Campos (ICV) ha arribat a denunciar amenaces.