Els nens de la cola s'instal·len al cor comercial de Barcelona

Asseguts en un esglaó de la botiga d'Apple a la plaça de Catalunya, al cor comercial de Barcelona, aliens a tot el que els envolta. La resta del món no va amb ells. Un treu una bossa de plàstic i inhala els vapors tòxics d'un dissolvent, probablement pega. Els transeünts que se n'adonen fan una ganyota sense deixar de caminar. Els seus amics, ni s'immuten.

-¿Per què veniu aquí?

-Perquè hi ha wifi gratis... i perquè hi ha noies.

Aquesta multinacional de dispositius mòbils que enlluerna el món consumista també atrau els nens de la colanens de la cola, que per intentar socialitzar en un nucli de la Barcelona de postal abandonen les seves places habituals a Ciutat Vella. Es tracta de menors marroquins que arriben sols a Barcelona amb 12, 13, 14 anys. Tenien tantes ganes de fugir de Tànger (Marroc) que en la majoria dels casos per aconseguir-ho es van amagar al xassís d'un camió -al mateix forat on els conductors locals només temen descobrir-hi un gat-. Fa més d'un any que posen contra les cordes les autoritats catalanes. No tenen família aquí i estan sota tutela de la Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que es revela incapaç de controlar-los.

Sobre el paper, viuen en centres d'acollida, la majoria a les comarques del Vallès, com el del Castell de Can Taió a Santa Perpètua de Mogoda, i estan escolaritzats. En realitat, dormen en matalassos que amaguen dins del parc de la Ciutadella, de l'hort urbà del Forat de la Vergonya, del terreny abandonat d'una finca en construcció o ocupant una casa desnonada. I poques vegades trepitgen l'escola. Es passen el dia rondant pel carrer, inhalant cola. Fan un cucurutxo amb una bossa de plàstic i hi posen una mica de pega al fons, després hi submergeixen la cara i respiren. La intoxicació és massiva i fugaç, cosa que obliga a repetir l'acció contínuament. Els seus efectes són al·lucinògens i les seves conseqüències a no tan llarg termini causen danys cerebrals gravíssims i irreparables.

TAXISTES POLICIALS

Als voltants de la botiga d'Apple aparentment es barregen amb la subcultura juvenil dels swaggers, joves urbans que es reuneixen a les grans superfícies amb zona wifi per connectar-se amb el món sense que ho noti la seva butxaca. Encara que fins aquí arriben les similituds. Perquè gairebé diàriament als marroquins agents uniformats de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra els sotmeten a registres. Aquest dijous a la nit, els primers s'encarreguen dels menors que han sorprès a l'exterior. Els segons baixen a l'estació del metro i intercepten un segon grup que ha intentat fugir pels túnels del tren suburbà.

Es treuen les jaquetes, es buiden les butxaques i aguanten la mirada al policia que tenen davant. Un fins i tot el desafia verbalment: “Vaig penjat, no em toquis o ens barallarem”. Als pocs minuts, es desfà el control i cadascú se'n va pel seu costat. Abans d'allunyar-se, s'acomiada amb grans moviments de braços. El seu company -el que va “penjat”- no diu res perquè camina amb tanta dificultat que opta per concentrar-se a posar un peu davant de l'altre.

BARALLES I ROBATORIS

Fonts de la Guàrdia Urbana expliquen que, al tractar-se de menors, tot el que poden fer -encara que els sorprenguin in fraganti robant bosses o telèfons mòbils, sovint als turistes- és portar-los fins al seu centre d'acollida. “Els seus tutors poques vegades els poden venir a buscar i sabem de sobres que en el millor dels casos passaran allà la nit i l'endemà tornaran als carrers de Ciutat Vella”, expliquen. Fonts dels Mossos d’Esquadra coincideixen amb aquesta apreciació i aclareixen que és l'Oficina d’Atenció al Menor (OAM) del cos català l'òrgan que centralitza qualsevol intervenció que afecta aquests menors.

Notícies relacionades

Els nens de la cola tornen a Barcelona

Sense solucions per als nens de la cola

Les dues policies reconeixen que el dels nens de la cola és un fenomen que inquieta perquè protagonitzen baralles i robatoris i perquè, en els últims mesos, la xifra d'aquest col·lectiu, lluny de reduir-se, s'ha anat incrementant. Una educadora del barri de la Ribera, que treballa amb ells però que no vol revelar el seu nom, calcula que són entre 30 i 50. Critica que les administracions no s'estan prenent seriosament el problema i que segueixen faltant mesures reals per “desintoxicar-los” i per “integrar-los” a la societat catalana.

Cap a les nou del vespre, després del registre a la botiga Apple, tornen a la plaça del Forat de la Vergonya, per a desesperació dels veïns i comerciants de la zona, que conviuen amb ells a totes hores, menys quan se'n van a les portes de la seu barcelonina del negoci que va aixecar Steve Jobs.