Editorial

Regeneració contra degeneració

Les reformes han de tenir sempre almenys el mateix consens que van tenir al seu dia les lleis reformades 

2
Es llegeix en minuts

Els mitjans de comunicació no han de fer seguidisme del poder polític. Però tampoc poden deixar els debats en mans dels partits i els seus dirigents. Espanya, una democràcia plena de la UE, necessita fer front als desafiaments de l’època actual, exactament igual que els seus veïns. I arrossega també aspectes institucionals millorables des de l’arquitectura definida per la Constitució de 1978 que és, sens dubte, la més exitosa de la història espanyola. Desgraciadament, en l’última dècada, els dos principals partits han sigut incapaços de pactar cap reforma i fins i tot no han aconseguit executar algunes previsions constitucionals. Aquesta incapacitat ha allunyat molts ciutadans de la política i ha donat ales a qui no proposa reformes, sinó ruptures amb una forta càrrega ideològica i allunyades del consens europeu. Amb tot, continuem pensant que la regeneració democràtica no només és necessària, sinó també possible i els mitjans podem contribuir amb una informació veraç sobre les propostes que es posin sobre la taula i amb un debat serè partint d’arguments i no d’emocions, de dades i no de percepcions, amb vocació estratègica i lluny dels tacticismes.

Regeneració contra degeneració /

EPC

El president del Govern, Pedro Sánchez, va tornar aquesta setmana del seu retir autoimposat amb "més energia que mai" per impulsar una regeneració democràtica. Sense concretar, ha insinuat que s’hauria de centrar en dos aspectes: el govern de la justícia i la regulació dels mitjans de comunicació. I algun dels seus socis, Sumar, ha apostat per alterar les majories necessàries fins ara per afrontar les reformes. Acceptada la necessitat d’una regeneració, cal definir ara què cal reformar, com i amb qui. Afrontem des d’avui el desafiament perquè la regeneració serà simplement degeneració si acaba en una reforma per majoria simple dels òrgans de govern dels jutges o amb una llei intervencionista dels mitjans de comunicació. Totes les democràcies occidentals estan sotmeses a la pressió il·liberal, però l’alternativa no es pot basar en l’autoritarisme edulcorat amb bones intencions i un exercici de manipulació emocional. Enfocar aquest debat a partir, per exemple, d’assenyalar mitjans de comunicació o jutges amb conceptes com el lawfare és condemnar la regeneració, un cop més, al fracàs. I tot i que la responsabilitat sigui menor, és també obligació de l’oposició proposar el seu propi model de regeneració i confrontar-lo sense dedicar-se únicament a posar en evidència el Govern.

Hi ha molts més aspectes a reformar que els que ha posat a sobre de la taula el president del Govern. La societat ha d’expressar quins amb les seves prioritats que no tenen per què ser les dels que ostenten el poder. Les reformes han de comptar sempre amb el mateix consens que van tenir en el seu moment les lleis reformades. El debat s’ha d’organitzar amb una base racional i no merament emocional. El marc de referència ha de ser en tot cas l’ordenament jurídic de la UE. Els que proposen reformes han de ser els primers a aplicar-les allà on poden, i el Govern pot en moltes coses, com l’equitat en el tracte amb els mitjans de comunicació, el respecte a les decisions dels jutges i la lluita contra les notícies falses i la corrupció. Les nostres condicions són aquestes.