ANIVERSARI OLÍMPIC
Barcelona s'omplirà a l'estiu de Cobis i Petras per celebrar els 25 anys dels Jocs
Tots els districtes exhibiran obres de més de 60 artistes que aportaran la seva visió de les mascotes de Mariscal
Les places de Catalunya i de Sant Jaume, el Port Olímpic, l'estació de França i la Sagrada Família són algunes de les localitzacions
Cristina Iglesias, Perico Pastor, Miguel Gallardo, Roser Capdevila i María Corte, entre els artistes
Cobi i Petra, els ambaixadors olímpics creats per Javier Mariscal, se salven de l’ambient enrarit que envolta els preàmbuls de les celebracions commemoratives dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Després que Ada Colau fes esborrar el nom de Juan Antonio Samaranch d’una escultura que va regalar a la ciutat, i davant el malestar que això va provocar entre els notables de la ciutat olímpica, l’ajuntament va haver d’abandonar la idea d’un dinar amb els artífexs dels Jocs per celebrar que dilluns es compleixen 30 anys de l’eufòria desfermada quan Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional (COI), va exclamar les somiades paraules: «À la ville de Barcelona».
A aquesta efemèride la segueix de prop una altra encara més important: el 25 de juliol del 2017 es compliran 25 anys de la cerimònia d’inauguració de la gran cita olímpica, que va situar la capital catalana amb lletres majúscules al mapa internacional.
RECUPERAR L’ESPERIT DEL 92
L’ajuntament, amb el suport del COI, prepara per a l’estiu que ve un extens programa per reviure la màgia d’aquells dies. I aquí hi entren Petra i Cobi, com a protagonistes d’un gegant museu a l’aire lliure que s’estendrà per tots els districtes de la ciutat. A partir del 10 de juliol fins a, com a mínim, finals d’agost, els barris s’ompliran de més de 60 interpretacions de les mascotes olímpiques realitzades per creadors de diferents modalitats artístiques.
Miguel Ángel Rodríguez i Ricard Gresa, directius de l’empresa Ideas Inusuales, treballen des de fa uns anys en aquesta idea, sens dubte, la més espectacular dels actes commemoratius que prepara el consistori de cara a l’estiu que ve. «Volem recuperar l’esperit del 92. Llavors ens ho crèiem tot i érem capaços de tot. Per això al voltant d’aquestes instal·lacions hi haurà moltes activitats propiciades des de les xarxes socials, i també un homenatge als voluntaris que es van entregar als Jocs», exposa Gresa. Les rutes de barcelonins i de turistes per retratar-se al costat de les estàtues estan garantides.
«Mariscal serà l’únic que interpretarà les dues mascotes 25 anys després, els altres artistes realitzaran Cobi o Petra», precisa Rodríguez. Les obres sortiran d’un mateix motllo i totes seran de fibra de vidre. Cobi farà 1,5 metres, i Petra, 20 centímetres més. Pesaran uns 70 quilos, però se situaran a sobre d’una peanya que superarà la mitja tona. Amb aquest pes, és molt més difícil que les obres desapareguin.
ELS IMPLICATS
La llista dels que, segons Gresa i Rodríguez, «ja han acceptat el repte» és potent i diversa: els il·lustradors María Corte, Roser Capdevila i Fernando Vicente; la fotògrafa Cristina Iglesias; l’autor de còmics Miguel Gallardo; la dibuixant Pilarín Bayés, els pintors Perico Pastor, Menchu Lamas, Manu Maniategui, Marc Jesús, Javier de Juan i Javier Montesol; els escultors Sonia Cardunets, Emili Armengol, Miguel Grima, Jordi Alcaraz Tarradas i Lorenzo Quinn; l’il·lustrador i músic Philip Stanton; la guionista cinematogràfica i artista Cuca Canals; l’escenògraf Dis Berlín; els artistes multidisciplinaris Ouka Leele, Chus García Fraile, Ana Laura Aláez, Eugenio Ampudia, Victoria Civera i Olalla Gómez; Josep Maria Mir; el dissenyador Alberto Corazón; el poeta visual Jordi Alcaraz; la grafista Emma Fernández Granada; la videoartista Esther Achaerandio; els publicitaris Tito Muñoz i Jaime Roig de Diego, i el litògraf Didier Lourenço.
L’ajuntament va exigir que tots els districtes participessin en aquest projecte col·lectiu. «Les obres estaran en llocs molt transitats, com les places de Catalunya i de Sant Jaume, l’avinguda de la Catedral, les estacions de França i de Sants, el parc de la Ciutadella, el Palau de la Virreina, el Port Olímpic, a prop del Camp Nou o a les Drassanes, però també a la plaça d’Eivissa, d’Horta, als jardins de Vil·la Amèlia, l’avinguda de Pau Casals, el centre cívic La Sedeta, la plaça Major de Nou Barris i la fàbrica Fabra i Coats», enumera Rodríguez, que afegeix a la llista d’espais els deu grans centres comercials de Barcelona. «En tot aquest operatiu també participa l’Institut Barcelona Esports», afegeix.
Aquesta exposició també formarà part de la programació de les festes de la Mercè de l’any que ve. «Al setembre, es podran veure totes les estàtues juntes a la seu de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Inef), a l’avinguda de l’Estadi a l’anella olímpica», assenyalen els impulsors del projecte, que pot anomenar-se Cobi i Petra, 25 anys després. El destí final de les obres serà una subhasta en què es recaptaran fons per als atletes paralímpics.
"No m'hi puc negar, "No m'hi puc negar, encara que jo no celebro ni el meu aniversari", diu Mariscal, que hi participarà amb dues escultures
Per a Mariscal, Cobi i Petra segueixen sent «bones persones». «Què hi farem, no m’hi puc negar, a una cosa així, encara que jo sóc dels que ni tan sols celebren el seu propi aniversari», confessa el dissenyador, que el 1992 va publicar una biografia de Cobi que acaba amb la paraula fi i el dibuix del gos de dues potes estirat sobre un taüt. En aquest llibre, l’escriptor Joan Barril va descriure que Cobi va deixar d’anar nu «per comptar amb un extens guarda-roba que li serveix per anunciar marques de cervesa o de iogurt». Per al desaparegut cronista, «Cobi és el paradigma de l’ascensió social en una societat tan envasada i estable com la catalana».
- URBANISME El 32% de ciutats de BCN excedeix la densitat "òptima" per viure
- Catalunya restringeix la mobilitat i anul·la les classes a 5 comarques
- Mobilització del món musical Serrat i Estopa, units per València
- La recuperació d’una estrella blaugrana ¿Què li passa a Salma Paralluelo?
- Un minut de la més gran vergonya