Anar al contingut

¿On era Ada Colau quan Samaranch va dir allò de "...à la ville de Barsalona"?

Catorze personalitats recorden aquest moment i parlen de les coses bones i dolentes que van deixar els Jocs a BCN

Elecció de Barcelona com a seu dels Jocs del 1992. Samaranch a Lausana i festa a la ciutat.

Catorze personalitats responen a dues preguntes: ¿On era quan Juan Antonio Samaranch va proclamar que Barcelona tindria els Jocs del 1992? i ¿quin llegat creu que els Jocs van deixar a Barcelona, tant per bé com per mall?

ADA COLAU, ALCALDESSA DE BARCELONA

1. "El 1986 tenia tan sols 12 anys. Suposo que devia ser a l'escola i ens ho devien explicar a classe. El que sí que recordo són les imatges àmpliament repetides pels mitjans de comunicació, fins al punt de tornar-se icòniques, i l'emoció que va envair la ciutat a partir d'aquell moment".

2. "Els Jocs han suposat el canvi urbanístic i social més important que ha viscut Barcelona durant el segle XX. Hi ha un abans i un després, tant per a la ciutat, que es va posicionar al mapa internacional, com per a la ciutadania barcelonina, que va recuperar l'orgull de ciutat i va millorar la qualitat de vida a través de l'obertura de la ciutat al mar, la recuperació de la muntanya de Montjuïc, el foment de l'esport i la dotació d'espai públic. No obstant, en la meva opinió, el millor llegat va ser l'experiència d'esforç i treball col·lectiu sota lideratge públic, que de la mà de Pasqual Maragall va saber sumar diferents actors i sensibilitats per aconseguir un objectiu comú".

ENRIQUE VILA-MATAS, ESCRIPTOR

1. «Estava pendent de la tele i vaig caure en un estrany estat de confusió. El món es recordava de Barcelona i vaig creure que es recordava de mi. I em vaig emocionar».

2. «Hi deu haver coses bones però no les sé veure. Sols sé que es va perdre una part del teixit humà de la ciutat».

NÚRIA FELIU, CANTANT I ACTRIU

1. «Era a casa veient-ho per la televisió i el que més recordo és l'accent català de Samaranch al pronunciar «Barcelona». 

2. «Les infraestructures i la projecció al món. I la cerimònia inaugural no s'ha superat, en el terreny artístic, el voluntariat... La millor».

JAVIER PÉREZ ANDÚJAR, ESCRIPTOR

1. «Era a Canaletes. Sortia de la universitat i era conscient de l'anunci, però em va importar un rave. No li vaig donar importància. Recordo que hi havia una campanya antisida i gent repartint condons pel carrer».

2. "La ciutat va perdre autenticitat per convertir-se en una cosa més assimilable per a tothom, es va convertir en una ciutat internacional i a canvi va perdre autenticitat. El millor va ser la il·lusió, que en aquell moment era de debò".

ANNA BARRACHINA, ACTRIU

1. «Acabava d’entrar a La Cubana. Era a Sitges a casa dels meus pares. Vam saltar d’alegria. Una emoció només viscuda amb la mort de Franco i l’arribada de Tarradellas».  

2. «El millor, l’obertura al mar. Però van desaparèixer els xiringuitos sobre la sorra, l’essència de la ciutat». 

JORDI ARRESE, TENNISTA RETIRAT

1. «Sincerament no tinc ni idea de què estava fent. Segur que estava esperant que sortís Barcelona, però no sé on era».

2. «El millor va ser que es va invertir en la ciutat, que ho necessitava molt. Hi va haver inversions esportives molt beneficioses».

PACO CAMARASA, LLIBRETER

1. «Estava a Montjuïc, amb la meva dona. Vivia a València i vaig venir perquè volia assistir a aquell moment. Va ser emocionant». 

2. «L’obertura al mar, l’impuls cívic on era possible tot. El dolent va ser que els polítics com sempre es van quedar els diners».

SERGI BELBEL, DIRECTOR DE TEATRE

1. «Ho vaig veure en un bar a prop de l’Autònoma, on treballava. Em va agradar el moment, el vaig disfrutar».

2. «Això va ser positiu a tots els nivells, també en el meu àmbit, perquè situava la cultura de Barcelona en el món. ¿Negatiu? L’especulació immobiliària».

LLOLL BERTRAN, ACTRIU I CANTANT

1. «Estava actuant en el 'Cyrano de Bergerac' del mestre Josep Maria Flotats, que es va convertir en una fita del teatre català. Entre bastidors ens van avisar i després ho vaig veure en diferit».

2. «Va projectar Barcelona al món, tant que ara els turistes es queixen que són molts. Els puja la mosca al nas, com a Cyrano». 

ORIOL BOHIGAS, ARQUITECTE

1. «Era a Montjuïc, hi havíem anat amb uns amics amb la il·lusió de rebre junts la bona notícia».

2. «Els Jocs van significar un canvi molt positiu i molt gran en la història de l'urbanisme de Barcelona. La transformació de la línia marítima, de les estructures urbanes, l'ordenació dels suburbis... La ciutat va començar un canvi que encara continua».

DAVID BAGUÉ, LUTHIER

1.  «Era al taller amb l’amic i client violoncel·lista Jaume Güell. Ho vam sentir per la ràdio i ens vam posar contents, ens vam abraçar».

2. «Crec que Barcelona es va transformar, es va convertir en una ciutat més moderna. Però alhora va perdre una mica d’autenticitat».

PILAR CALVO, PERIODISTA

1. «Tota la redacció de Catalunya Ràdio va començar a botar. Va ser una explosió d'alegria. Irrepetible. Aquell dia vaig entrevistar Josep Miquel Abad». 

2. "El millor va ser el voluntariat, la implicació ciutadana, una cosa que quan Barcelona la necessita torna a brotar. El millor que li ha passat".

JOSEP FONTANA, HISTORIADOR

1. «Jo estava treballant tranquil·lament. Però no sé on. O bé a casa meva o bé a la universitat».

2. «Jo crec que els Jocs van ser molt positius per a la ciutat en la mesura que van permetre una millora urbanística i van ser un element de progrés».

FEDERICO CORREA, DISSENYADOR

1. «Com que formava part de l’equip que havia guanyat el concurs per fer l’anella olímica, era allà mateix, a Lausana. Va ser una jornada emocionant».

2. «Els canvis urbanístics: tots em semblen molt positius. I la veritat, no em surt pensar en res dolent».