Així era Gaudí amb 26 anys

"Li hem donat el títol a un geni o a un boig, el temps ho dirà". La frase l’atribueixen a Elies Rogent (1821-1897), director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Es referia, clar, a Antoni Gaudí. No va ser un alumne acadèmicament excel·lent, però sens dubte no deixava indiferent. Això va ser el 1878. Aquell Antoni Gaudí, un jove de 26 anys amb el títol acabat d’imprimir sota el braç, és el que afirma haver descobert en una fotografia inèdita l’investigador Xavier Jové. Si no s’equivoca, és la imatge més juvenil de l’arquitecte de Reus, que obligarà de passada a tornar a posar data a una altra imatge àmpliament coneguda, obra de Pablo Audouard, reputat retratista de l’època. La diferència entre totes dues salta a la vista: els cabells blancs.

No n’hi havia prou amb afirmar que aquest home de perfil, que apunta amb el mentó al capdavant, com algú convençut que farà una cosa gran en la vida, és Antoni Gaudí. Jové va comprar la fotografia a l’oceànic mercat d’antiguitats fotogràfiques, on de vegades els negatius es venen a pes i les plaques de vidre a preus molt econòmics. Aquest mercat és un món. El cas és que la raonable semblança d’aquell home amb barba amb Gaudí necessitava una investigació científica, i per això Jové va recórrer a dos investigadors forenses, Narcís Bardalet (per cert, l’home que va embalsamar Salvador Dalí) i María José Adserias. El millor en aquests casos és treballar amb restes palpables, un crani per exemple. Però sense ells no és impossible arribar a una conclusió precisa.

L’ORELLA COM A EMPREMTA DACTILAR

L’estructura del cap, el nas i la forma dels ulls encaixen amb els del Gaudí conegut, assegura Adserias. Però la prova més fiable és l’orella, un substitutiu, arribat el cas, de l’empremta dactilar. És l’orella de Gaudí, certifica l’estudi forense.

La qüestió és que mentre Bardalet i Adserias identificaven l’home de la foto, Jové tenia entre mans una missió no menys laboriosa: situar-la en el calendari. Assegura que el 1878 és una data amb escàs marge d’error. Les raons són diverses.

La primera és que la tècnica de revelatge feta servir per retratar Gaudí és un descobriment fet a França el 1873. El sistema va ser importat un parell d’anys després, però primer pels estudis fotogràfics amb més pedigrí de la ciutat, com els Napoleó.

L’autor del retrat de Gaudí jove és Leopoldo Rovira, un professional que tenia l’estudi en l’antic número 37 de la Rambla (la numeració actual és diferent de la de llavors). La imatge porta la seva firma en la base, però no identifica el personatge. No és forassenyat afirmar que és la fotografia d’un estudiant acabat de llicenciar. Si el propòsit era incloure la imatge en una orla, aquesta no s’ha descobert encara.

Jové, per descomptat, ha dedicat hores a aquesta imatge. Per això convida a reparar en els detalls, entre altres raons perquè es tracta d’una fotografia acolorida després de ser revelada.

¿PÈL-ROIG?

Destaca, primer, el color dels cabells. El Gaudí ancià era un home de cabells blancs, però en la seva joventut no hi havia consens entre els seus col·laboradors a l’hora de definir el to dels seus cabells. Lleument ros, segons alguns, gairebé un pèl-roig, segons d’altres, una morenor de coure... El mateix passava amb els ulls. Gaudí va ser una celebritat en la seva època, així que aquestes discussions no haurien d’estranyar. Hi havia qui afirmava que tenia els ulls verds, d’altres deien que més aviat violeta; hi havia qui creia veure-hi una transparència inhabitual... “Eren com la seva obra, gaudinians”, fa broma Jové. El cas és que aquest detall, recollit en les cròniques de l’època, també és apreciable en la fotografia de 1878.

Notícies relacionades

Un expert mundial en Gaudí titlla de "tragèdia" el maltractament que pateix el parc Güell

El 'gaudí' inèdit de Gràcia passa un primer examen al congrés sobre l'arquitecte

La fotografia inèdita de Gaudí ha sigut l’estrella d’una de les conferències del Segon Congrés Mundial sobre Gaudí. En l’exposició, Jové ha tret a la llum dues imatges més sobre l’obra de l’arquitecte, en especial un disseny descartat de la Sagrada Família. Les diferències amb altres esbossos ja coneguts i amb l’aspecte actual del temple no són majúscules, però sorprèn una torre de cúpula amb forma de ceba situada a la dreta de la Façana del Naixement que finalment va ser descartada.

Al final, per cert, Elies Rogent la va encertar. Gaudí no era un boig; era un geni. La va encertar perquè ja va preveure que el seu nom passaria a la història. Més que el seu, de fet. El congrés, que reuneix una cinquantena d’experts de Gaudí, se celebra, curiosament, en una obra de Rogent, a la seu central de la Universitat de Barcelona. Pocs el recorden.