operació polèmica

L'ampliació comercial de Diagonal Mar enfureix el petit botiguer de Sant Martí

La gran superfície executarà un canvi d'usos per guanyar 5.400 metres quadrats de botigues

L'ajuntament estudia com aturar l'operació però admet que no té la llei del seu costat

 

  / ARNAU BACH

2
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / BARCELONA

El petit comerciant de Bar-celona passa per temps nefastos. A la llei d’arrendaments urbans, que va convertir en paper mullat les rendes antigues que mantenien botigues de tota la vida, s’hi ha d’afegir el boom de les grans marques i, sobretot, dels centres comercials. L’última batalla es lliura aquests dies a Sant Martí, concretament a Diagonal Mar, complex que té a la mà un canvi d’usos de la seva superfície que comportarà que el centre disposi de fins a gairebé 5.400 metres quadrats més de botigues. Els botiguers, tal com era d’esperar, hi han posat el crit al cel.

La llei està del costat dels propietaris, en aquest cas, d’una filial del Deutsche Bank, entitat financera que va comprar el complex al mes d’agost per 493 milions d’euros. L’ajuntament, segons va explicar ahir la tinenta d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, mirarà d’evitar-ho. El consistori ha encarregat un «informe jurídic», però de la mateixa manera que no sembla possible aturar els hotels que disposaven de llicència abans que Barcelona en Comú tanqués l’aixeta de les llicències, aquí tampoc sembla que hi hagi gaire marge. A menys que es vulgui fer front a una acusació de prevaricació. O pagar una milionada perquè el propietari desisteixi.

PRESSIÓ CONJUNTA

Carles Martínez, president de l’eix comercial de Sant Martí, qualifica l’operació de «pelotazo» i explica que la Generalitat, a través de la Direcció General de Comerç, ja ha donat tràmit al projecte. «Sí, el que aniria més bé seria pressionar plegats el promotor», ha admès la regidora de Barcelona en Comú, sense excessiu furor. Segons sembla, Diagonal Mar disposa d’una superfície total de 67.000 metres quadrats que pot distribuir entre els usos comercial, d’oci i de restauració. Als 53.000 de botigues, el centre comercial n’hi va voler afegir 7.200 que al final s’han quedat en 5.350 metres quadrats i que sortirien d’eliminar restaurants i, segons la tinenta d’alcalde, els cines. La petició va arribar el novembre de l’any passat. I aquesta és una altra de les queixes de Martínez: «No n’hem sabut res fins ara».

Notícies relacionades

El primer abordatge polític de l’assumpte es dirimirà demà en el ple del districte de Sant Martí. Sanz ha avançat el vot negatiu del partit del govern. També Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, ha avançat el no del grup municipal del PSC. Però serà un vot merament polític, representatiu i sense efectes.

Per tot plegat, la Fundació Bar-celona Comerç i la Barcelona Oberta (unió dels eixos turístics de la ciutat) han anunciat per mitjà d’un comunicat que exigiran una «rectificació immediata» i prendre «les mesures que siguin necessàries per aturar el procés». «No el compartim, però legalment no es pot aturar», ha admès la responsable d’Urbanisme del consistori.