«Em vaig enamorar d'un barri amb molts grups de teatre»

Ferran Terraza (Barcelona, 1968) va néixer en territori adjacent a Sant Andreu, al barri de Sant Martí de Provençals. I des d'allà, quan tenia 19 anys, emprenia setmanalment la passejada camp a través fins als carrerons que han conservat fins avui l'aspecte rural i més autèntic de l'antic poble de Sant Andreu del Palomar.

Algú li havia comentat que al local de la Societat Coral La Lira de Sant Andreu es feien moltes activitats. Entre elles, teatre. I que a més anaven mancats d'actors. «Jo ja havia fet els meus primers passets com a actor en les representacions de Nadal del col·legi, a EGB i BUP. I vaig anar a conèixer els responsables de la secció de teatre de La Lira», recorda.

40 minuts a peu

Terraza trigava 40 minuts a peu per arribar a l'escenari. I el mateix temps per tornar. «Em vaig enamorar del barri i de l'ambient de La Lira. Aquí, a Sant Andreu, hi havia molta més vida que d'on jo venia», afegeix el protagonista de la pel·lícula REC, de Jaume Balagueró, i tribut de Pepe Rubianes. «Parlem d'un barri que tenia, i encara té, un munt de grups de teatre: el del Centre Cívic, el del Casal Catòlic... Però el meu grup de referència era el de La Lira», assevera.

Terraza, que al novembre farà 20 mesos d'actuacions sense interrupció de l'espectacle que emula el de Pepe Rubianes, és exalumne de l'escola d'actors Nancy Tuñón (Mozart, 19-21), al rovell de l'ou de Gràcia. «Els meus quatre anys allà em van servir per adonar-me que és cert, que una vegada t'entra el cuquet del teatre, ja no hi ha marxa enrere», reflexiona l'actor, que ja compta amb 22 anys de carrera.

El seu debut va ser al Teatreneu de Gràcia (Terol, 26), interpretant una dotzena de personatges diferents en la comèdia Les obres completes de Shakespeare, abreujades. Més tard va fer Las historias de la puta mili: en Irak i El martirio de San Sebastián, amb la Fura dels Baus i compartint protagonisme amb Miguel Bosé.

Nous hàbits

El teatre i aquell afecte que estava agafant Terraza pel barri, el van mantenir en contacte continuat amb Sant Andreu fins al 1995. «Vaig fer molta vida allà fins llavors», resumeix. Però no va ser fins a l'any 2006, quan es va instal·lar a viure a Sant Andreu, d'on és la seva parella, i va començar a comprar el pa entre santandreuencs i a conversar amb veïns en tots els espais públics.

«Sant Andreu et convida a replantejar-te certs hàbits», afirma l'actor. ¿Com quins? «Et reformules coses com tenir cotxe. Primer perquè és molt difícil aparcar i transitar en un barri amb molts carrers de vianants», justifica. «Però també perquè a Sant Andreu, corres el risc d'acabar fent moltíssimes coses, i molt a gust, sense sortir d'aquí», afegeix.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

«A mi m'agrada sentir-me santandreuenc. I sempre dic barri al que altres anomenen poble, no per disminuir-lo, sinó per com és d'entranyable. Aquí la gent s'atura i se saluda pel carrer», puntualitza Terraza, que demà serà Pepe Rubianes a Riudecols (Baix Camp), i al novembre, a Arenys de Munt, Torrelles de Llobregat, Palafrugell... La seva gira, gira i gira...

Des que la Societat Coral La Lira el va fer pujar a escena, ha aparegut en sèries com El cor de la ciutat, obres teatrals com El somni d'una nit d'estiu i les pel·lícules Messi (d'Álex de la Iglesia), a més de la taquillera REC. «De La Lira, a l'alfombra vermella del Festival de Venècia, on es va estrenar el 2007, tot un somni», rememora aquest santandreuenc d'adopció.