Àpats del segle XV

La masia Ca l'Armera, també coneguda com Cal Ros, s'ha convertit en un vestigi de l'Edat Mitjana en plena urbs del segle XXI. L'edifici es va erigir al segle XV sobre les ruïnes d'una ciutat romana.

Amb un aspecte completament rural, immutable en forma i essència, Ca l'Armera, que és al barri del Congrés (Cardenal Tedeschini, 32), és un lloc emblemàtic per als veïns més grans del districte que recorden l'edifici quan els carrers encara estaven sense asfaltar fa més de 60 anys. «Això era una muntanya, no hi havia cases. Recordo el propietari que era molt bona persona. Anava amb la seva garrafeta a buscar vi al carrer de la Jota», explica Felicitas Hernáez, una veïna.

Els pisos del Congrés

En la història d'aquest emplaçament destaquen dos episodis. El 1826 el terreny es va veure alterat per obrir pas a una mina que transportava aigua a Barcelona provinent del Besòs. I el 1952 el Patronat de Vivendes del Congrés Eucarístic va adquirir 16 hectàrees del terreny, fins llavors íntegrament propietat dels Ros, on es van construir unes 3.000 vivendes.

Els propietaris de la masia des del segle XVIII, els marquesos de Ros, han mantingut les seves característiques medievals fins ara, a excepció de l'espai que anteriorment estava dedicat als animals i que ara és el saló principal del restaurant Tasca i Vins. «M'agrada el lloc perquè ho han deixat com estava, amb el trill, la forca i amb els estris de camp. L'única cosa que han canviat han sigut els lavabos perquè abans hi havia comunes», comenta Hernáez.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Doru Barascu, encarregat del restaurant des de fa 13 anys, assegura que «fa 22 anys que la masia acull el nostre restaurant i als comensals els encanta aquest espai perquè és un edifici molt antic dins de Barcelona amb un estil rústic que no ha sigut reformat».

Un d'aquests clients és Toni Chaqueta, que explica: «Hi vinc gairebé tots els dies. En algunes ocasions m'emporto el menjar i altres dies dino aquí».