Anar al contingut

¿Llicència per desokupar?

L'ajuntament estudia la legalitat dels desallotjaments de l'empresa Desokupa

Advocats qüestionen l'activitat segons si el llogater se sente o no intimidat

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Tan bon punt es va produir el fallit intent de desallotjament d’un pis del Raval per part de l’empresa especialitzada Desokupa, un representant del districte de Ciutat Vella es va referir a l’episodi com a «pràctiques al marge de la legalitat», «mètodes impropis» i com un procediment «irregular». Però l’Ajuntament de Barcelona insisteix ara que està «estudiant la legalitat» de l’activitat duta a terme per aquesta empresa que suposadament exerceix de mitjancera al marge de la via judicial per recuperar domicilis ocupats sense contracte o pels quals no es paga lloguer. Ni tan sols els advocats consultats per aquest diari coincideixen en el diagnòstic, ja que la percepció de la intimidació o coacció és tan subtil com per vorejar la llei.

L’ajuntament encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau, amb passat activista contra els desnonaments, diu que estè analitzant els procediments de Desokupa per establir si estan dintre de la legalitat. Però, segons fonts municipals, en cas que es tracti d’una pràctica incorrecta no seria el consistori qui hi hauria d’intervenir, sinó la Inspecció Territorial de Treball de la Generalitat, al correspondre a l’àmbit de l’empresa. De moment, als Mossos no els consten denúncies d’inquilins que hagin pogut ser coaccionats. La pilota sembla estar a la teulada de ningú, malgrat l’alarma social.

L’empresa Desokupa, com va informar ahir aquest diari, afirma haver dut a terme més d’una trentena de desallotjaments a Nou Barris i el Raval. En aquest barri va ser on el cas del 25 d’agost, al carrer de la Cera, va destapar el modus operandi del servei que lidera l’empresari Daniel Esteve. Els veïns i activistes de la zona van frustrar aleshores el desallotjament, molt diferent del que Desokupa va portar a terme a Gràcia a l’abril, on el perfil era de casa okupada grupalment. Al Raval es tractava d’immigrants filipins que no pagaven pel pis.

PRESENTACIÓ CORRECTA

Per Jesús Sánchez, membre de la Comissió de Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’activitat de l’empresa en els termes d’intermediadora en què es publicita a internet, advocant per acords i sense processos legals, aparenta ser correcta. La llei és clara al contemplar només l’acord amistós o la via judicial en aquests processos. En canvi, un desallotjament sense consentiment o amb coaccions hauria de ser posat en coneixement de la policia o la fiscalia al «pertorbar la possessió» del domicili. «Qualsevol que se senti intimidat ho ha de denunciar» perquè el jutge estableixi si és il·lícit o no.

Amb amenaces o entrant al domicili no hi hauria dubtes, però ¿n’hi ha prou amb la robustesa dels treballadors de Desokupa, el cap rapat, els tatuatges en alguns casos o la presència en grups de quatre o cinc per resultar intimidatòria? Mireia Balaguer, penalista de l’entitat col·legial, opina que l’estètica sí que és rellevant i que no és el mateix rebre la visita d’un representant de la propietat amb americana i corbata que amb el citat aspecte, capaç de suscitar temor. Clarament seria «coacció» ubicar un individu al portal de la finca controlant el pas, com va passar al carrer de la Cera. Un dels problemes d’aquests intents de desallotjament és la dificultat d’identificar l’autor de les coaccions, insisteix. Per això, els veïns de la finca van demanar als mossos a l’agost que identifiquessin el grup de Desokupa.

La vocal de la secció de Dret Civil del col·legi, Marta Lejarreta, sosté que aquestes situacions es donen fa anys, tot i que sense el format d’empresa explícitament dedicada al desallotjament. Coincideix que la por podria ser irracional i que només cal «generar la sensació» perquè es produeixi la coacció, segons la seva actitud. Una altra penalista especialitzada en aquests casos assumeix la dificultat d’avaluar l’activitat: «Jo ho veuria com a coacció i com a associació il·lícita per a un delicte (en especial en el cas de Gràcia, on apreciaria violació de domicili), però no sé si guanyaria un plet», reflexiona, davant les arestes del cas.

No obstant, en aquesta subtil frontera és determinant que l’ocupant denunciï, cosa que no acostuma a passar perquè qui viu il·legalment en una vivenda (molt sovint col·lectius vulnerables) no sol recórrer a la policia, a menys que hi intercedeixi alguna entitat, com al Raval.

Des del món de la política, fins ara només ha mogut fitxa un diputat del PSC al demanar al Parlament que investigui Desokupa i denunciar-ne els «vincles amb l’extrema dreta».