Dues cosines a la Casa de les Punxes

La Casa de les Punxes va ser durant 105 anys per als barcelonins un terreny ignot on s’anava al metge o a l’advocat, per la quantitat de professionals que hi van tenir els despatxos. També va acollir una distribuïdora progre de llibres, Les Punxes; una productora de publicitat, empreses de recursos humans i diverses vivendes de personatges coneguts, com per exemple l’empresari teatral Josep Maria López-

Llauder i la seva dona, la locutora i actriu Encarna Sánchez, veu mítica del radioteatre català, tots dos ja desapareguts. Avui hi ha el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), el Triodos Bank i els sofàs de Grassoler, entre altres despatxos i molt pocs particulars.

Ara que ha obert les portes al públic, molts barcelonins recordaven amb afecte haver-s’hi visitat amb un oculista, però cap podia donar el nom ni tampoc memòria d’haver vist la casa més enllà del que era absolutament imprescindible. Era el doctor Joaquim Mariages Carbó, que va heretar la consulta del doctor Marià Soria Escudero, catedràtic d’Oftalmologia de la UB i metge recordat a la ciutat, mort el 1955. «El meu pare, que va ser el seu ajudant, i la meva mare, Teresa Jubany, també oftalmòloga, hi van mantenir la consulta i hi van seguir visitant els seus pacients», recorda la doctora Maria Teresa Marieges, que també hi va atendre de forma privada fins a l’any 2012.

«Molts pacients encara troben a faltar aquell edifici. La meva família hi va viure 56 anys, en un pis de 500 m2 del qual jo per a la consulta només utilitzava dues habitacions», evoca. L’obligació d’un contracte nou per la mort del titular i la necessitat de fer obres al pis –que és monument nacional– per actualitzar-lo la van incitar a la mudança. «Molts propietaris ja se n’havien anat anys abans, quan Inmobiliaria Colonial, que havia comprat l’edifici, va fer una oferta d’indemnitzacions per renovar els llogaters i reformar la finca. Al bloc del 418 només el meu pare i un advocat que havia arribat molt més tard es van quedar», afegeix.

Castell per a tres germanes

Els records de la doctora Marieges parlen d’una casa amb grans mobles modernistes, sòls hidràulics i sostres amb motllures que fins fa dues dècades va tenir una cuina econòmica que encenia també l’aigua calenta i la calefacció. «Els llogaters que van venir després van fer una reforma modèlica. Fa uns anys vaig demanar que me l’ensenyessin perquè tenia necessitat de veure com estava. Van ser molt amables i he de dir que ha quedat molt bé», explica.

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

Aquell mateix pis el recordava el primer dia de visites una altra dona a la cua. Era Carmen Tabales, que evocava haver anat de petita al principal del 418 a veure la seva àvia. Era la mare de la senyora Jubany, que va viure amb ells un temps. «La meva mare em deixava a la porta i hi pujava jo sola. Recordo una casa molt bonica, molt gran, amb vidrieres a la Diagonal, amb un bany enorme».

Distanciades les famílies, les cosines no han tingut contacte durant més de 50 anys. Però totes dues tenen vivències associades al castell que va construir Josep Puig i Cadafalch per a tres germanes més, Ángela, Rosa i Josefa, que hi van viure tota la seva vida. El pis de la doctora Merieges era el de Josefa, l’única de les tres germanes que es va casar, però va morir jove i sense fills. El viudo, el doctor Xavier Parés Bartra, que era unempedreït viatger, va col·laborar amb el Centre Excursionista de Catalunya però va abandonar l’edifici i es va instal·lar a Dénia (Alacant). Va ser aquell pis el que va heretar el doctor Soria.